Processats en el marc de la denominada causa general del ‘cas BPA’ han sol·licitat a la batlle instructora que embargui béns de Vall Banc i que procedeixi a investigar altres entitats bancàries del país -i explícitament citen MoraBanc- per la seva vinculació amb l’empresari espanyol Rafael Pallardó. Els advocats defensors de diversos dels directius i gestors de Banca Privada d’Andorra que Canòlic Mingorance assenyala com a eventuals responsables d’un delicte sistematitzat de blanqueig de diners en seu bancària han anat presentant els darrers dies incidents de nul·litat a l’aute de la responsable judicial pel qual donava per acabada la seva instrucció i requeria a la resta de parts si els interessava la pràctica d’algun tipus de diligència més.
Els representants legals dels processats han anat formalitzant les seves peticions de manera individualitzada malgrat que la seva acció jurídica comparteix alguns arguments. Li recorden a la batlle, per exemple, que dóna per tancada a parer se la investigació de la causa general del ‘cas BPA’ quan encara hi ha proves sol·licitades per la mateixa Mingorance que no han estat degudament complimentades, com per exemple, comissions rogatòries internacionals enviades a diferents països que aquests encara no han complimentat. També retreuen a la instructora, per exemple, que després de donar per tancada la investigació hagi citat a declarar algun gestor més.
En canvi, posen de manifest els advocats dels processats, la batlle no ha interrogat “persones que podrien tenir responsabilitat penal en relació amb la instrucció de la present causa” i citen l’exemple de l’actual integrant del Tribunal de Comptes Montserrat Montes Echevarria, que presumptament hauria realitzat una compensació dinerària quan era empleada de BPA i l’acció en qüestió queda acreditada en un dels folis del sumari, que també lamenten les defenses dels processats que no està degudament formalitzat. A més, recorden, no s’han facilitat als advocats tots els documents necessaris i en els formats que indicat el codi de procediment penal.
Dues de les accions que més remarquen alguns dels escrits presentats en nom dels processats és el fet que “en el sumari apareixen altres entitats bancàries amb les quals el senyor Pallardó hauria realitzat la mateixa actuació que la descrita amb BPA”. Els representants legals diuen que a criteri seu les compensacions no són en cap cas delictives. Però que si així es creu que ho són en el cas de BPA ho han de ser, també, aquelles que han dut a terme altres bancs del país. I si posen l’exemple clar de MoraBanc és pel fet que a aquesta entitat el ministeri de Finances a petició de la UIFAnd i amb la ratificació posterior ferma dels tribunals va imposar dues multes de 80.000 euros per la via administrativa a dues societats del grup MoraBanc.
Cancel·lació de compte
¿I per què es va multar MoraBanc per la via administrativa en una decisió confirmada pel Tribunal Superior el 23 de juliol del 2015? Doncs perquè quan va ser detingut Rafael Pallardó en el marc de l’operació Emperador a Espanya -això era l’octubre del 2012-, l’entitat bancària, contravenint les instruccions de la UIFAnd i coneixent “perfectament” la situació segons explicita la mateixa sentència que s’adjunta en la petició d’alguns dels processats, es van transferir els fons que hi havia en un compte a nom de Pallardó i el seu pare -més d’un milió d’euros- i automàticament es va tancar el compte. Els processats vénen a dir que no es pot imposar ‘només’ una multa administrativa als uns i obrir un procediment penal a d’altres en relació al mateix client, que duia a terme les mateixes operacions amb els uns que amb els altres.
Una altra qüestió fonamental que posen sobre la taula de la batlle alguns dels processats és la qüestió de la responsabilitat civil. És a dir, els processats, si fossin eventualment condemnats, igual que la persona jurídica BPA, hauria de fer-se càrrec dels danys i perjudicis causats. De la responsabilitat civil. “A ningú no se li pot escapar que dita entitat -en relació a BPA- ha estat intervinguda i posteriorment s’ha procedit a traspassar els seus actius i clients a la nova entitat: Vall Banc”. Es recorda que els béns de BPA necessaris per a l’activitat bancària han estat traspassats per un mòdic preu a la nova entitat. La situació es podria equiparar a una mena d’aixecament de béns. Perquè BPA en situació de fallida mai no podria respondre al que li demanessin i en canvi els seus béns han estat traspassats a Vall Banc.
Per tant, mantenen alguns processats, “s’ha de procedir, d’acord amb el que disposa l’article 70 i concordants del Codi Penal a declarar la responsabilitat civil de l’entitat Vall Banc doncs els seus immobles, per exemple, són els instruments per cometre el delicte” que la batlle considera que han causat els processats. I si no es realitzés “aquesta declaració de responsabilitat civil” es podria situar les persones processades en una situació que no els pertoca. La petició encara va més enllà. Es considera que hi ha bona fe aparent per part del comprador de Vall Banc, és a dir JC Flowers, “però no de qui ven”, amb la qual cosa cal estudiar i fins i tot declarar la responsabilitat civil del Govern d’Andorra com a representant de l’administració que ha tutelat i ha dut a terme la venda del banc pont.
Les defenses dels processats denuncien en el seu incident de nul·litat que la instructora vulnera diversos drets fonamentals, com ara el dret a la defensa o el dret a un procés degut. Ja s’ha explicat que s’han fet diligències quan ja s’havia donada per tancada la investigació o que hi ha proves sol·licitades els resultats de les quals encara no es tenen. Tot plegat fa pensar a les defenses d’alguns dels processats que Mingorance ha convertit “la instrucció en una ‘maniobra exploratòria’ o de ‘diligències prospectives’ tendents únicament a justificar l’actuació del FinCEN i del Govern, i a buscar el que sigui per trobar algun culpable de tot plegat”.
En aquest sentit, es retreu a la responsable judicial del ‘cas BPA’ que la major part de la seva fonamentació en relació als processaments i a les pràctiques suposadament delictives que haurien comès aquells estiguin vinculades a l’activitat suposada d’altres persones que estan sent investigades, en la majoria dels casos, a Espanya. I remarquen el fet de ser persones investigades, perquè casos com l’operació Emperador encara estan en fase d’instrucció malgrat que Mingorance, en molts dels seus escrits i a parer de les defenses, dóna per fet fets que no és que no hagin estat sentenciats i condemnats. És que ni tan sols han estat jutjats perquè la investigació encara no està finalitzada i, en canvi, la responsable judicial del ‘cas BPA’ sí que el dóna per tancat, per la qual cosa reclamen els processats que es deixi en ‘stand by’ l’afer.
Comentaris