Villarejo assegura al Congrés espanyol que la guàrdia civil va pressionar el FinCEN contra BPA

El controvertit comissari de policia jubilat reitera l’existència de la denominada ‘Operació Catalunya’ que hauria coordinat el CNI i manté que la derivada andorrana va canviar d’orientació quan es va topar amb la possibilitat que diners del rei emèrit estiguessin a Andbank

José Manuel Villarejo durant la compareixença d'aquesta tarda.
José Manuel Villarejo durant la compareixença d'aquesta tarda. CONGRESO

El controvertit comissari de policia espanyol jubilat José Manuel Villarejo ha assegurat al Congrés espanyol que la guàrdia civil va ser qui va pressionar el FinCEN perquè emetés la nota contra Banca Privada d’Andorra (BPA) per intentar aconseguir informació de dirigents polítics catalans. I ho va fer suposadament la guàrdia civil perquè era de qui es refiava el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol, l’organisme que segons Villarejo va coordinar juntament amb el ministeri d’Interior llavors liderat per Jorge Fernández Díaz la denominada ‘Operació Catalunya’.

Villarejo, tot i que donant una opinió, i en relació a Andorra, ha estat molt clar en assegurar que en la visita de l’expresident espanyol Mariano Rajoy el gener del 2015 hi ha “massa coincidències i correlació de dates” com per no pensar que alguna cosa decisiva va tenir a veure amb el fet que dos mesos després s’emetés el ‘notice’ contra BPA. I parafrasejant la CIA ha recordat que “una vegada és casualitat, dues és coincidència i una tercera ja és sabotatge”.

L’exinvestigador policial ha estat molt clar en assegurar que en la visita de l’expresident espanyol Mariano Rajoy el gener del 2015 hi ha “massa coincidències i correlació de dates” com per no pensar que alguna cosa decisiva va tenir a veure amb el fet que dos mesos després s’emetés el ‘notice’ contra BPA

La compareixença de Villarejo ha posat en marxa aquesta tarda a la cambra parlamentària espanyola la comissió d’investigació que pretén treure l’entrellat en relació amb l’atac que haurien sofert diversos dirigents polítics catalans i que hauria tingut com la principal víctima col·lateral l’entitat bancària andorrana. L’interrogatori dels parlamentaris de la comissió presidida pel representant del PDeCAT ha estat altament dispers i, com ha quedat pal·lès en alguna de les intervencions, especialment del Partit Popular (PP) i VOX, més amb voluntat de torpedinar l’eventual investigació que no pas d’aclarir els fets.

De fet, la compareixença, de més de tres hores, ha tocat tantes tecles que ha desbordat totalment l’àmbit de la suposada comissió. En alguna ocasió s’ha preguntat a Villarejo sobre actuacions de qui va ser ministre socialista d’Interior espanyol José Luís Corcuera el 1995. Cada grup parlamentari, cada representant polític, ha mirat el seu propi melic i tot plegat ha comportat un aiguabarreig de dades i informacions i, sobretot, d’impressions del policia jubilat, que ha respost a tot després de retreure als diputats presents a la comissió que “els va la marxa, perquè després de cada compareixença m’he de sentir que fabulo, que dic mentides. I, en canvi, em tornen a convocar” i, de fet, ha recordat que la comissió ara en funcionament es basa com a fonament en la seva agenda de contactes i en moltes de les seves gravacions.

Villarejo ha anat donant tot un seguit de pinzellades de moltes coses. D’entrada ha deixat clar que  la denominada ‘Operació Catalunya’ va existir i ell “hi estava d’acord”. “Va ser una de les moltes operacions en què vaig treballar per a l’Estat i el govern de torn” que tenia com a objecte “evitar que una part ben organitzada i ben estructurada -Catalunya- mantingués l’oportunitat d’independitzar-se d’Espanya”.

Captura de pantalla 2023 05 10 a las 18.33.14
La comissió parlamentària la presideix el diputat del PDeCAT Ferran Bel (dreta).

Aquesta operació va néixer de “les pròpies entranyes de la presidència” espanyola (Mariano Rajoy) que en gran part va delegar en la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria com a responsable política del CNI, que és qui va coordinar l’entramat contra els independentistes catalans juntament amb “la superioritat del ministeri” d’Interior. Villarejo, que ha explicat que també va participar en tot plegat qui va ser ministra espanyola de Defensa i secretària general del PP María Dolores de Cospedal, ha afirmat que “feia una mica d’enllaç” entre CNI i Interior per “la bona sintonia” que tenia amb el centre d’intel·ligència.

ANDORRA

Els vincles o la repercussió de l’‘Operació Catalunya’ a Andorra ha anat apareixent en pinzellades i en forma de degoteig. Pràcticament totes les formacions polítiques han fet alguna o altra pregunta relacionada amb BPA o amb el Principat. Villarejo ha deixat clar que “no he estat a Andorra des de fa vint anys” i que l’única intervenció directa que va tenir en relació amb Andorra va ser redactar una nota d’intel·ligència advertint que era un error “intentar implicar policies en actiu” en una acció contra un país sobirà.

El comissari jubilat afirma que quan va proposar d’analitzar a fons Andbank el CNI el va boicotejar “sistemàticament” i es va apuntar contra BPA, segurament, per “la poca traça del PP”

En aquest cas, el comissari jubilat ha citat els dos exagregats d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra -Celestino Barroso i Bonifacio Díez- i el comissari Marcelino Martín Blas, que es reuniria en un conegut hotel de Madrid amb Joan Pau Miquel reclamant les dades bancàries dels Pujol, Artur Mas i la seva família o la família d’Oriol Junqueras. On sí ha estat molt contundent Villarejo ha estat en assenyalar qui llavors era un comandament bàsic de la guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo com la persona que va aportar els elements necessaris al FinCEN perquè, a través de les pressions del cos militar, acabés atacant BPA. De Sánchez Portillo n’ha arribat a dir que va ser l’encarregat d’esborrar el disc dur de l’ordinador d’un fiscal que estava sent acusat de pedofília.

Una de les preguntes que se li ha fet ha estat dir, justament, com podia ser que s’hagués acarnissat la policia patriòtica amb BPA quan havia anat ja prèviament a demanar-li dades. Villarejo solament ha encertat a dir que suposa que “forma part de la poca traça del PP”. El compareixent, responent una pregunta de la CUP, ha expressat com una opinió el fet que “hi ha massa coincidències” i “una correlació de dates” entre la visita de Mariano Rajoy a Andorra el gener del 2015 i la ‘martellada’ posterior.

LES NOTES

José Manuel Villarejo ha assegurat que “mai m’he vist amb el senyor Cierco” i tampoc “mai m’han contractat”. Per tant, ell mai ha facilitat cap nota als empresaris andorrans màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització i “les notes d’intel·ligència les va aportar al jutjat central el detectiu Francisco Marco” i dels expedients judicials s’haurien pogut aconseguir. Villarejo no les hauria facilitat als Cierco, que sí que en van fer ús per iniciar accions judicials en diferents fronts. Aquestes notes, per exemple, posaven de relleu que a Andbank hi havia comptes de milers d’espanyols, molts d’ells catalans.   

El polcia manté que “mai m’he vist amb el senyor Cierco” i tampoc “mai m’han contractat”. Per tant, ell mai ha facilitat cap nota als empresaris andorrans màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització

El comissari ha explicat que a la resta de persones amb els quals coordinaven l’operació els explica que té l’oportunitat d’aconseguir, gràcies a una font interna o propera a Andbank, tot el llistat de clients d’interès per a la investigació, però, de cop, se li diu que no interessa que “s’aparta (Andbank) i van ficar el banc d’aquests senyors (Cierco) que acaben com acaben”. En relació amb aquest fet, Villarejo ha assegurat que se’l boicotejava “sistemàticament” i que “boicotejava era el CNI”.

I ho feia per protegir, suposadament, el rei emèrit espanyol, Joan Carles de Borbó. Villarejo ha deixat caure que a Andbank hi hauria d’haver comptes vinculats al rei però no s’hi ha referit en excés atès que va ser en part el fet de dir que “a la corona se la protegeix corregint els errors i no ocultant-los” i de posar sobre la taula altres suposades males praxis dels Borbons se l’hauria detingut i enviat a presó.

Comentaris (13)

Trending