Diverses fonts han coincidit en afirmar que “s’està treballant en aquesta direcció”, la que Parolin pugui visitar Andorra pel dia nacional. En defecte que no fos possible el viatge del cardenal italià que va substituir el 2013 Tarcisio Bertone, l’objectiu és que pugui venir a Meritxell el número 2 de Parolin, l’arquebisbe britànic i secretari per a les Relacions del Vaticà amb la resta d’estats, monsenyor Paul Richard Gallagher. Tots dos estan al cas del dossier d’Andorra. L’institucional, s’entén.
És evident que els contactes també tenen a veure amb el futur relleu episcopal. I amb l’interès del Govern que hi hagi un període de convivència entre l’actual cap de la diòcesi d’Urgell, Joan-Enric Vives, i qui l’hagi de substituir tant en la tasca pastoral com, és clar, com a cap d’Estat, com a Copríncep d’Andorra. El cap de Govern, Xavier Espot, ha tornat a admetre recentment que seria interessant poder gaudir d’un temps de convivència. És a dir, que el Vaticà nomeni un coadjutor.
Pietro Parolin com a mínim ha mantingut tres trobades intenses amb dirigents andorrans. El setembre del 2014, Toni Martí va desplaçar-se al Vaticà per trobar-se amb el papa Francesc i en la reunió hi havia el secretari d’Estat. També Xavier Espot hi ha coincidit, sempre a Roma, almenys en dues ocasions. Almenys perquè una va ser pública i notòria, a final del 2021. Però l’anterior va portar cua i es va saber per casualitat perquè ho va revelar qui sap si intencionadament el nunci apostòlic a Andorra i Espanya, el filipí Bernardito Azua, quan va acudir al país el Meritxell del 2020.
Justament, va ser el gener d’aquell any, abans de l’esclat de la pandèmia, que Espot va viatjar al Vaticà sense que s’hagués comunicat. El cap de Govern ja era conscient que la pressió en pro de la despenalització de l’avortament era alta i calia avaluar fins on permetria anar l’Església catòlica sense que es posés en perill el sistema institucional actual del Coprincipat. La voluntat d’ara seria la mateixa. Però mirant de mostrar la realitat andorrana. La petitesa del país, però la ‘grandesa’ de la societat que, poc o molt, demanda canvis.
Encara que tot és molt incipient i ni tan sols se sap si acabarà sent possible la visita o bé de Parolin o bé de Gallagher, és possible que es volgués que la cúpula vaticana fes un contacte ni que sigui mínim amb totes les sensibilitats polítiques del país perquè Roma tingui clares les necessitats socials del Principat. O, per contra, que sigui directament la cúpula de l’Església catòlica que deixi clares les regles del joc. En tot cas, per ara no hi ha res lligat però sí que s’hi està treballant.
Comentaris (5)