El síndic reclama “bastir consensos” en temes claus, entre els quals “els drets dels ciutadans”

Al llarg del discurs per felicitar el dia de Meritxell, Carles Ensenyat ha volgut recordar que, històricament, moltes decisions, entre les quals el mateix patronatge de la verge, es van adoptar primer entre els andorrans i després van ser acceptades pel Vaticà o els Coprínceps

Ensenyat ha fet el discurs des de la sala del Consell General al santuari de Meritxell.
Ensenyat ha fet el discurs des de la sala del Consell General al santuari de Meritxell. t.s.

El síndic general, Carles Ensenyat, ha fet una crida a tots els grups polítics per “ser capaços de bastir consensos” en afers claus com la problemàtica de l’habitatge, les relacions amb la Unió Europea o la reforma de les pensions. I, també, ha citat “els drets individuals i col·lectius dels andorrans”, sense especificar-ne cap -i part tant, amb el dubte de si també parlava de l’avortament-. El que sí que ha volgut deixar clar -en diferents ocasions- és el fet que, al llarg de la història, Consell, comuns o directament els ciutadans, han impulsat decisions sense esperar el vistiplau dels Coprínceps.

Un exemple clar d’aquesta realitat és el que es commemora enguany: els 150 anys de la proclamació de la verge de Meritxell com patrona d’Andorra. Així, ha recordat que “normalment és el Vaticà” qui pren aquestes decisions. En aquest cas, però, “el Consell va fer la proclamació i, dues dècades més tard, va demanar a la Santa Seu que ho acceptés”. I com aquesta decisió, moltes altres, començant per la mateixa formació del Consell General -“va néixer per decisió espontània dels andorrans i no pas com una concessió dels seus prínceps” o seguint per la creació de comuns, quarts o del mateix Govern.

“Hem de ser capaços de bastir consensos al tomb de qüestions tan rellevants com les que he esmentat abans: els drets dels ciutadans, la protecció del nostre entorn, les pensions, l’habitatge, la transició energètica o les relacions amb la Unió Europea”, ha reclamat Emsenyat

És a dir, Ensenyat ha volgut remarcar la “centralitat” del Consell, però també, en certa forma, defensar que cal respectar la voluntat dels andorrans. Una voluntat que, ho ha indicat en diverses ocasions, al llarg de la història s'ha decidit sense esperar l'aval dels Coprínceps. Sempre, això sí, admetent que “Andorra està feta d’equilibris fràgils” i, per tant, “acceptant que els matisos, les precisions i els detalls són molt importants” i que cal “comprendre les singularitats institucionals i identitàries que ens defineixen com a poble”.

El síndic, al llarg del seu discurs, també ha remarcat que “les institucions han de ser útils i han de donar resposta a allò que els ciutadans esperen d’elles”. I ha recordat que hi ha molts reptes claus a afrontar en els propers mesos en els quals “el Consell té un paper central”. Entre elles, ha destacat la necessitat de reformar el sistema de pensions, la negociació per l’acord d’associació amb la Unió Europea, la problemàtica de l’habitatge o el reequilibri en el creixement”. I, també, “la consecució dels drets individuals i col·lectius que com a andorrans volem aconseguir”. No n’ha citat cap en concret, però no es pot oblidar que un dels que, ara mateix, més es reclama des d’una part important de la ciutadania és la despenalització de l’avortament.

Ensenyat també ha volgut fer una petició clara a la resta de companys parlamentaris. “Hem de ser capaços de bastir consensos al tomb de qüestions tan rellevants com les que he esmentat abans: els drets dels ciutadans, la protecció del nostre entorn, les pensions, l’habitatge, la transició energètica o les relacions amb la Unió Europea”, ha reclamat. També ha avisat que “en la mesura que siguem capaços de ser això, el Consell General refermarà la seva centralitat política i, també, toles les altres institucions”.  

En aquest sentit, també ha volgut fer un paral·lelisme entre la decisió de proclamar la verge de Meritxell com a patrona i l’actualitat. Així, el síndic ha recordat que “neix de la voluntat popular, del costum, de la pràctica i perquè és útil, especialment en situacions greus i difícils; durant segles, generacions d’andorranes hi ha dipositat les seves preocupacions, els problemes, les expectatives i els anhels”. I, sobretot, “d’una manera o una altra n’obtenien resposta; si no, no haguessin continuat fent”.

I, per això, “aquesta reflexió també és vàlida per al conjunt de les institucions”, que “també han de ser útils i han de donar resposta a allò que els ciutadans esperen d’elles i de les persones que tenim encomanada temporalment la representació”. Així, ha advertit que cal que “estiguin en contacte amb la realitat i al servei del poble i que ens emparin i protegeixin especialment en situacions difícils”.

Comentaris (13)

Trending