Ensenyat ha volgut aprofitar els 50 anys de l’estrena del nou santuari per fer un paral·lelisme amb els canvis i reformes que hagut d’afrontar el país des de la dècada dels 70 i la capacitat d’avançar sense perdre les arrels. “El santuari sintetitzava l’esperit del seu temps i vibrava, d’alguna manera, al mateix ritme que la societat andorrana d’aleshores”, ha recordat, afegint que “no hi ha tradició sense evolució: la tradició, per definició no pot ser estàtica”.

El síndic ha indicat que el projecte inicial de nou santuari dissenyat pel despatx Bofill va quedar “inacabat”, com també van quedar “inacabades les reformes institucionals de la dècada de 1970”. Ara bé, des del seu punt de vista, aquell treball va servir de “llavor” per “avançar i fer més natural i menys traumàtic el canvi de 1993”, la “gran reforma institucional” que va portar a l’aprovació de la Constitució.

Una situació que es repeteix en l’actualitat amb les quatre grans qüestions de país que han marcat la novena legislatura: la necessitat de trobar solucions a la manca d’habitatge a preu assequible; el repte d’un creixement sostenible; l’avenç cap a la despenalització de l’avortament, preservant l’estructura institucional, i l’acord d’associació amb la Unió Europea. Grans temes que encara estan en curs i per la qual cosa ha demanat “aprofitar l’últim període de sessions per culminar tot allò que estigui en condicions de ser culminat i per consolidar les bases d’uns resultats que perdurin”. Ara bé, alhora ha advertit que “les grans qüestions d’aquesta legislatura també estan posant les bases de l’Andorra del futur”, i és que segons ha dit, aquesta està sent “una legislatura de construcció: de posar fonaments, de mirar a llarg termini i de ser conscients que Andorra i els seus interessos ens transcendeixen a tots”.

HABITATGE I CREIXEMENT SOSTENIBLE

En relació amb l’habitatge ha apuntat que era una qüestió “urgent i important el 2023 i continuarà sent urgent, important i complexa el 2027”, tot i que també ha volgut reconèixer que “mai abans no hi havia hagut a Andorra un període tan fecund en iniciatives legislatives provinents de tots els grups parlamentaris i accions de govern en aquesta matèria”. Per tot plegat, ha posat en valor la feina feina i creu que en un futur, quan s’analitzin les polítiques d’habitatge del país “serà indispensable fixar-se en aquests quatre anys”.

En el cas del creixement sostenible, també ha volgut reconèixer la tasca feta per les institucions, apuntant que si en el futur es pot assolir un equilibri “entre progrés econòmic i social i un desenvolupament ordenat i sostenible, serà, en bona mesura, gràcies a la feina que les institucions fan avui: el Consell General, el Govern i els comuns”.

AVORTAMENT I ACORD D’ASSOCIACIÓ

El síndic també ha parlat del procés per assolir la despenalització de l’avortament alhora que es manté el Coprincipat, un camí que ha definit com a “llarg i sinuós”. Ensenyat ha reconegut que no sempre s’avança al ritme a què està acostumada la societat i que tot i que pot semblar un camí “tortuós”, des de la seva perspectiva també s’ha de valorar. Ha demanat mirar com estàvem fa quatre o deu anys i ha afirmat que quan s’aconsegueixi l’objectiu “representarà un avenç molt notable i un nou exemple de l’equilibri que Andorra ha sabut trobar al llarg de la seva història”.

Finalment, sobre l’acord d’associació, admet que les relacions amb la UE “tenen una complexitat, una transversalitat i una profunditat que exigeixen temps”. Alhora, s’ha mostrat conscient de les opinions “molt diverses i sovint oposades” que suscita l’acord negociat i ha defensat que les relacions entre Andorra i la UE “no s’esgoten en l’acord”.

Carles Ensenyat ha augurat que durant el nou curs polític arribarà al Consell General l’acord de fronteres entre el Principat i la UE, “una qüestió cabdal per a nosaltres i extremament sensible”, i per la qual cal trobar “un encaix” per les especificitats andorranes. Igualment, ha destacat el debat tan “profund” que ha suscitat la qüestió i que a parer seu també serveix per “construir” i “posar els fonaments d’una Andorra més forta i pròspera”.

Una vegada més, el síndic general ha apuntat la necessitat de trobar la manera “d’avançar sense deixar de ser nosaltres mateixos” i ha remarcat: “som hereus del país que hem rebut, però també en som responsables davant dels qui vindran; i aquesta responsabilitat ens obliga no tan sols a conservar-lo, sinó a fer-lo més sòlid i pròsper; més just i cohesionat”. Finalment, ha demanat “coratge” per canviar allò que ja no respon a les necessitat dels present i lucidesa per reconèixer i preservar allò que ens defineix. “Ens caldrà capacitat de diàleg, sentit institucional i generositat per mirar més enllà de les urgències i dels interessos immediats. Perquè les decisions que prenem avui no esgoten els seus efectes en aquesta legislatura: contribueixen a donar forma a l’Andorra que rebran les generacions futures”.