El text socialdemòcrata “no és un experiment d’Andorra” i ve a oferir una tercera opció entre la hipoteca i el lloguer per disposar d’un habitatge estable i amb una quota que s’ajusta als costos. Regula específicament el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i deixa clar que és la cooperativa la propietària de l’edifici, que no es pot dividir ni vendre els pisos. La proposició de llei s’ha elaborat després de parlar amb les associacions que al país promouen i fan pedagogia sobre l’habitatge cooperatiu.
Es necessita una llei específica, segons els consellers generals del PS, perquè la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús quedava al marge de la llei de societats cooperatives, i era complicat modificar-la per incloure les especificitats d’aquest tipus de cooperativa específic. Per això s’opta per un text que complementa el ja existent en aquest àmbit espsecífic. Així, el text proposat pel PS preveu qui pot accedir a la cooperativa, qui s’encarrega de quines reparacions, com es prenent les decisions, etcètera.
Es defineix sobre quins terrenys es pot construir un habitatge cooperatiu, es diu que no es pot repartir la propietat de l’edifici entre els socis de la cooperativa ni vendre els pisos amb plusvàlua i es deixa clar que “no és un negoci”
En un primer bloc es defineix sobre quins terrenys es pot construir un habitatge cooperatiu, es diu que no es pot repartir la propietat de l’edifici entre els socis de la cooperativa ni vendre els pisos amb plusvàlua. Es deixa clar que “no és un negoci”, ha manifestat Moliné.
El segon bloc estableix qui pot entrar a la cooperativa i que els criteris que s’estipulin en els respectius estatuts siguin transparents i no discriminatoris. També s’especifica que l’habitatge haurà de ser residència habitual i que, com a mínim en els casos de cooperatives que facin ús de sòl públic, els socis no podran tenir cap habitatge ni dins i ni fora del país i es regulen algunes excepcions molt concretes, com una discapacitat sobrevinguda que impedeixi el retorn a l’antic domicili. De la mateixa manera, els socis no seran mers clients, sinó que podran participar de la presa de decisions dins la cooperativa, “com en una comunitat de veïns”, ha exemplificat la consellera socialdemòcrata.
Continua el text amb un bloc destinar a regular el dret d’ús i les diferents ssistuacionss que poden aparèixer al llarg de la vida. Es preveu que hi hagi un document que acrediti el dret d’ús, ja que no hi haurà una escriptura de propietat, i que abans d’entrar a una cooperativa el futur soci ha de conèixer les normes i a quines despeses haurà de fer front. “Que no siguin acords verbals”, ha manifestat Moliné, i quedin clars els compromisos i les garanties. Així, per exemple, l’habitatge es protegeix com a domicili i per tant ningú hi pot accedir sense autorització o si no hi ha un cas d’emergència greu. De la mateixa manera, es preveuen casos per evitar que els residents siguin desnonats davant de situacions indesitjades i sobrevingudes, com pot ser la mort del soci o la pèrdua temporal de la font d’ingressos familiars. D’aquesta manera, en el primer cas, tot i no heretar la propietat del pis, sí que el cònjuge i fills del soci difunt podran quedar-se al domicili assumint les responsabilitats associades, i en el segon cas es preveuen mecanismes per poder fraccionar el deute, sempre que no es comprometin les arques de la cooperativa, que llavors sí que s’extingira el dret d’ús del pis.
El quart bloc serveix per regular tot el relacionat amb els diners. Caldrà que l’assemblea de socis de la cooperativa aprovi un pla econòmic i es coneguin el cost i els riscos del projecte, i quines aportacions seran recueprables o no en cas de deixar la cooperativa. També s’estableixen terminis per tornar les aportacions reemborsables davant les sortides dels socis de la cooperativa.
Finalment, la llei estableix mesures de control perquè el model no s’acabi desvirtuant. Així, per exemple, si la cooperativa es dissol, els pisos no es reparteixen i els immobles s’han de transsmetre preferentment a una altra cooperativa, i si no pot ser, a l’administració pública.
En definitiva, es tracta d’una llei que estableix “regles clares” perquè quan el projecte d’habitatge cooperatiu sigui viable es mantingui en el temps, oferint llars estables a aquella població que no pot assumir ni una hipoteca ni la inseguretat d’un lloguer.
Veient que el que es proposa és una “eina més per solucionar la problemàtica de l’habitate a Andorra”, que el país “necessita més habitatge i que continuï sent assequible en el futur” i que aquesta llei pot ser una “solució de present i de futur”, els socialdemòcrates afirmen que “no s’entendria” un criteri negatiu per part del Govern i que la llei no pogués prosperar. En aquest sentit, han assenyalat que estan oberts a negociar les esmenes que es vulguin presentar.
Comentaris