De gent interessada ja s’ha demostrat que n’hi ha, i suficient gairebé per poder establir una cooperativa a cada parròquia. I això només tenint en compte aquelles persones que han contactat amb l’associació l’Estaló: 39 d’Andorra la Vella, 15 d’Escaldes-Engordany, 10 tant a Canillo com a Ordino, 8 a Sant Julià i també a Encamp, i 7 a la Massana. Però, segons Marsol i els cònsols de les diferents parròquies, no hi ha terrenys públics on es poguessin construir aquests habitatges cooperatius. Això sí, tots tenen clar que pot ser una solució més als problemes d’accés a l’habitatge que pateix el país.
Ho deia clarament la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili: “els terrenys són el problema, en tenim pocs”. I de manera molt similar es manifesta el cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, que assegura que “no tenim terrenys propis per destinar a aquest ús ara mateix”, i apunta que en tot cas “mirarem si amb terrenys de cessió a venir” es pogués fer alguna cosa. Hi coincideix el cònsol d’Andorra la Vella, Sergi González, que assegura que s’està obert a col·laborar i que “ho estem analitzant amb el POUP”.
Una mica diferent és el posicionament de la Massana i Sant Julià. Així, el mandatari lauredià, Cerni Cairat, diu que “disposem de molt poc sòl públic per desenvolupar aquest tipus de projectes, i sobretot on cal habitatge”, doncs sí que es té terreny en zones boscoses i en alçada. I la massanenca Eva Sansa reconeix que sí que es disposa de terrenys, però demanials, i per tant caldria poder canviar la legislació per poder-los desenvolupar. La modificació es limitaria a aquells terrenys que es troben “a peu de carretera” i a proximitat dels serveis.
Des d’Encamp s’apunta que l’aportació s’hauria d’estudiar per a cada projecte en particular, mentre que Ordino, que com Andorra la Vella i Canillo, hauria de veure si podria disposar de terrenys fruit de cessions pel desenvolupament de plans parcials, i que com la Massana estaria d’acord en modificar els usos dels terrenys demanials “si és per interès públic”, creu que no és el moment d’aventurar-se a cedir terrenys i construir més habitatge assequible.
Un altre fre pot ser l’aportació inicial que caldria fer per entrar a la cooperativa, i que hauria de servir per cobrir aproximadament el 20% del cost de la construcció.
Malgrat la manca de terreny, sí que en major o menor mesura tots els comuns estan disposats a estudiar i a analitzar el model i a contribuir al seu desenvolupament com una branca més de solució als problemes d’habitatge. En aquest sentit, Cairat ha exposat el compromís de treballar conjuntament amb els privats per poder promocionar aquesta possibilitat “amb incentius legislatius o fiscals”. De la mateixa manera, tant González com Gili s’han mostrat oberts a col·laborar i “veure què es pot fer i també amb els privats”.
Un altre fre pot ser l’aportació inicial que caldria fer per entrar a la cooperativa, i que hauria de servir per cobrir aproximadament el 20% del cost de la construcció. Segons algunes de les projeccions fetes per l’Estaló, aquesta entrada podria arribar a ser de vora 70.000 euros, encara que es podria rebaixar al voltant dels 30.000 euros, i menys fins i tot, si s’apliquen ajuts com els que es preveuen en el programa d’avals per a l’accés al primer habitatge, a la qual cosa la ministra Marsol va deixar la porta oberta.
Amb tot, des d’Ordino s’és més “cautelós”. El cònsol menor, Eduard Betriu, apunta que properament s’obrirà la convocatòria per accedir a dos edificis d’habitatges públics a preu assequible a la parròquia i que això servirà per “posar el termòmetre” a la situació de l’habitatge. En aquest sentit, recorda el que va passar amb l’edifici de Sant Joan de Caselles de Canillo, que va costar trobar inquilins per omplir-lo. Al seu parer, cal “assentar les basses de tot que s’està fent i veure les necessitats que tenim”. “Fa respecte”, manifesta, que es continuï invertint molt “perquè el creixement no pot ser infinit” i després “necessitarem gent per habitar aquests apartaments”. I el que no voldria tampoc és que aquest habitatge públic “faci competència als que sempre han donar solució”. Per això Betriu demana “cautela” per continuar destinant recursos i patrimoni públic.
Comentaris (3)