La petició, a més, és que els integrants del sometent apareguin el 26 de juny a la plaça del Consell General amb els abillaments tradicionals. Això és, espardenyes de set betes o vigatanes, pantalons de pana negres, camisa blanca i faixa i barretina. L’escopeta ja s’ha deixat clar que per raons de seguretat no cal dur-la. Els cònsols han conegut la voluntat de la primera autoritat parlamentària des de fa pocs dies. I hi ha comuns que encara han de tractar la qüestió, segons que ha comprovat l’Altaveu després de tractar la qüestió, poc o molt, amb representants de tots els comuns.
Un ‘no’ rotund ara per ara no sembla que hi hagi de ser encara que des d’alguns dels estaments parroquials s’admet que “s’ha de coordinar” encara tot. Altres reconeixen ja haver donat el número de peu perquè busquin unes vigatanes per a l’ocasió, si és que cal anar abillat com marca la tradició
El sometent en ple no s’activarà, això és clar. Per molt que hi hagi una llei de seguretat i protecció civil que reconegui aquest ‘cos’, cap comú no l’ha acabat configurant del tot i, a més, en cap cas s’havia pensat en ‘l’exèrcit’ ciutadà ancorat al passat. Que sí, que quan es va rebre al llavors Copríncep bisbe Joan Martí el sometent el va esperar al tomb de Casa de la Vall amb les seves millors gales. Però ha passat mig segle i els cònsols i els comuns consideraven, tots, que la situació hauria d’haver avançat i de forma molt significativa. Fins al punt que no pocs representants comunals consultats consideren que el síndic “vol muntar un Carnaval”.
Sia com vulgui, ja s’ha apuntat, un ‘no’ rotund ara per ara no sembla que hi hagi de ser encara que des d’alguns dels estaments parroquials s’admet que “s’ha de coordinar” encara tot. Altres reconeixen ja haver donat el número de peu perquè busquin unes vigatanes per a l’ocasió, si és que cal anar abillat com marca la tradició. No pas que ho estableixi la llei actual, quedi clar. I el que sembla evident que d’activar-se s’activaran, només, i no es poc, els capitans i els deseners del sometent, unes figures protocol·làries i fins ara totalment testimonials.
Es dona el cas, a més, que excepte en el cas d’Encamp, tots els capitans són consellers comunals. Consellers, i conselleres, és clar. Perquè a diferència de la recepció que al seu dia es va fer a Martí Alanis, en aquesta ocasió hi ha capitanes. A Sant Julià i a la Massana són conselleres comunals les que, normalment en la sessió de constitució de la corporació, van ser nomenades capitanes. Es tracta d’Eva Ramos i d’Elisabet Rossell.
Si els seus respectius comuns decideixen afegir-se a la crida feta pel síndic i s’acaba imposant la proposta d’acudir a l’acte popular amb capitans i deseners, Ramos i Rossell hauran de liderar les delegacions laurediana i massanenca. A Andorra la Vella el capità és el conseller Jordi Cabanes i David Pérez exerceix el mateix càrrec a Escaldes. Càrrec, s’ha dit, testimonial del tot fins ara. Jordi Serracanta i Sebastià Plaza ostenten aquestes mateixes funcions a Ordino i Canillo, respectivament.
NOMS
A Encamp, ja s’ha dit, la representació del sometent es limita fonamentalment a tres persones que van ser elegides per sorteig entre els joves de 18 a 23 anys inscrits al cens electoral. I van resultar escollits, com a capità, Gorka de Oliveira; d’aner, Pol Badell; i de desenera, Diana Cristina Araujo. De la resta de comuns, almenys quatre tenen deseners actius. Normalment, les parròquies que tenen quarts, tenen un desener per quart. I a Andorra la Vella esdevenen deseners les darreres persones de nacionalitat andorrana i residents a la parròquia que han contret matrimoni just abans que s’iniciï cada mandat comunal.
Així les coses, a Andorra la Vella hi ha, segons les publicacions oficials, tres deseners nomenats: Marc Vila Bonell, David Badia Soldevila i Álex Requejo Ramos. A Sant Julià, la Massana i Canillo també tenen designats des de fa mesos, alguns des de l’inici del mandat, deseners en representació de cada quart. En el cas de Laurèdia, els deseners són Miquel Castelló (quart de Baix); Marc Malea (quart de Dalt); Josep Torné (Aixirivall); Antoni Font (Auvinyà); Jordi Carboné (Bixessarri); Jordi Sancho (Fontaneda); i Mireia Martí (Nagol).
En el cas de la Massana, alguns dels deseners que han pres jurament els darrers mesos són Daniel Armengol (quart de la Massana); Antoni Andorrà (Arinsal i Erts); Xavier Aymà (Sispony) o Joaquim Font (Anyós). I en el cas de Canillo els elegits són Jordi Areny Matarrodona (Soldeu); Oscar Casal Mir (El Tarter); Oriol González Mandicó (Ransol); Meritxell Calvó Boronat (l’Aldosa-Els Plans); Irene Rossell Coromina (El Vilar – l’Armiana); Miquel Torres Vila (Canillo); Marc Torres Martínez (El Forn); Lluís Sanclimens Jayet (Prats) i Sònia Mandicó Pérez (Meritxell).
Encara que les decisions s’haurien d’adoptar amb certa celeritat perquè al 26 de juny aviat s’hi serà, les fonts consultades han assegurat que malgrat que alguns comuns sí que tenen clar que posaran a disposició de la ‘festa’ el capità i els deseners -i ja s’estan movent per aconseguir abillament en cas de no tenir-ne la persona ‘afectada’- d’altres han d’acabar d’avaluar la petició i adoptar una decisió. I una vegada s’hagi acordat el que s’escaigui caldrà coordinar-se entre tots plegats. En fi, celebrant el suposat Copríncep eclesiàstic del futur mirant al passat.
Comentaris (30)