Nathalie Coggia guanya les eleccions dels francesos a l’estranger amb més del 59% dels vots

L’antiga suplent del parlamentari dimissionari Stéphane Vojetta, de qui era la candidata apadrinada, ha confirmat així l’avantatge aconseguit al primer torn, on ja s’havia situat al capdavant amb el 26,35% dels sufragis. Tot i que els resultats definitius encara s’han de validar pel ministeri de l’Interior francès, la seva victòria sembla incontestable. Coggia s’unirà al grup parlamentari “Ensemble pour la République”, presidit per Gabriel Attal, continuant així la línia política del seu predecessor.

La participació s’ha mantingut pràcticament estable entre les dues voltes, amb un 14,57% dels electors que han votat en línia, i una participació global estimada d’entre el 18 i el 19%. A Andorra, on resideix una part significativa de la comunitat francesa a la circumscripció, el vot electrònic ha estat també la via majoritària d’expressió (332 vots), i l’interès pel procés electoral ha estat seguit de prop pels residents gal·loandorrans, pendents de veure com la nova diputada defensarà qüestions clau com la protecció social, la fiscalitat transfronterera o la modernització dels serveis consulars.

UN CONTEXT D’INCERTESA

Aquestes eleccions arriben en un moment polític incert a França, després de la dimissió i posterior reconducció de Sébastien Lecornu com a primer ministre el 10 d’octubre. La possibilitat d’una nova dissolució de l’Assemblea Nacional continua sobre la taula, fet que podria reduir el marge d’actuació de la nova diputada.

Mentrestant, Stéphane Vojetta -diputat sortint i mentor de Coggia- ha presentat un recurs davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per contestar la seva inhabilitació d’un any, decidida pel Consell Constitucional francès. Vojetta ha demanat que es condemni l’estat francès i que es modifiqui la llei electoral, reclamant també la publicació íntegra de les deliberacions que van motivar la seva exclusió. Malgrat aquest escenari, Coggia assumirà aviat el seu escó a París amb el repte de representar els interessos dels francesos residents a Andorra i a la resta de la península Ibèrica, en un període polític que s’anuncia tan breu com intens.