Així ho ha apuntat en els moments previs a un acte celebrat per commemorar una efemèride clau: els 31 anys de l’aprovació per part del Consell General de la Constitució. Un text que, remarca, “és modern”. Com a argument, Ensenyat ha volgut recordar que “hi ha drets i llibertats que estan reconeguts” per la Carta Magna andorrana que, en canvi, les d’altres països ni mencionen. Un exemple és l’obligatorietat per a l’Estat de protegir la natura.
Per això, al seu entendre, ara mateix no hi ha cap urgència per fer-hi cap modificació. “Al meu entendre, ara no s’ha de tocar. Més endavant, ja veurem. Almenys al meu entendre”, ha comentat el síndic general, que considera que, en tot cas, “el que cal fer és adaptar i actualitzar les lleis”, ja que el text “dona un marge molt important”.
Un documenta, un llibre i un estudi monogràfic que es realitzaran entre aquest 2024 i el 2025 han de servir per establir “la versió real i oficial” des del Consell General de tot el procés constituent
I aquest marge, entén, també existeix amb l’avortament i es pot recórrer via la negociació ara iniciada entre amb els Coprínceps i el Vaticà. Ha deixat clar que la Carta Magna sí que exclou que es pugui avortar a Andorra, però que també hi ha alternatives. I que, en canvi, en cap cas hi ha una menció específica a castigar les dones que ho facin. “La persecució penal de la dona no és la manera de protegir la vida en totes les seves fases”, ha apuntat. I, per tant, “es podria fer a Espanya o França, pagat per la CASS”. I és que, ha deixat clar, “la Constitució no obliga a perseguir la dona per haver avortat”.
Tot això, remarca, és el que s’ha d’acabar de negociar i parlar en les converses discretes que s’han iniciat. En elles, entén, no ha d’afectar el fet que França, en una voluntat expressa d’Emmanuel Macron, vulgui incloure aquest dret de les dones a la seva Constitució.
Ensenyat ha fet aquestes valoracions en els instants previs d’un acte que ha servit per celebrar el 31è aniversari de l’aprovació de la Carta Magna per part del Consell General. Ha reunit consellers d’aquella legislatura, la constituent, i l’anterior. Ells són, justament, els protagonistes del treball que s’ha presentat i que es vol fer els pròxims mesos liderat per Andorra Recerca + Innovació y el politòleg Yvan Lara. Es vol crear “la visió real i oficial” de la Cambra de com va ser tot aquell procés.
Aquesta tasca ha de cristal·litzar, entre enguany i el 2025, en tres projectes. El primer, un documenta. El segon, un llibre. I el tercer, un estudi monogràfic que, justament, ha de permetre recollir com va ser un procés que Ensenyat ha comparat amb l’actual que es viu entorn l’acord d’associació. “Com llavors, hi ha gent que s’hi oposa i qui hi té molts dubtes, però estic segur que acabarà suposant un salt tan important per a Andorra com va ser aquest altre”, ha indicat.
Comentaris (6)