Per tant, la sortida amable que Gallardo ha volgut escenificar aquest migdia o que en diverses reunions presencials i telemàtiques durant tot el dia, i a diferents nivells orgànics o de representació electa de la formació, s’ha anat fent voler veure, era només això: fer voler veure el que no era. El ministre i president del partit es pensava líder absolut de Liberals i, justament, aquest tarannà és el que l’ha portat al fracàs. I una vegada fustigat internament, ara tot plegat suposa acabar de rematar una formació que després de l’aliança amb Demòcrates estava ja força amortitzada. Diluïda com a mínim.
La militància que ha avalat Judith Pallarés ho ha fet, sobretot, per desmarcar-se de Gallardo i intentar reflotar el vaixell. Donar-li vida pròpia amb una cara més amable. Amb un candidat aparentment més empàtic. Aquest hauria estat el raonament d’alguns comandaments del partit i d’una part notable de les bases per evidenciar a la ministra que podia disposar del seu suport. Les diferents fonts consultades han explicat que la dilació del president liberal durant quatre mesos, els dubtes evidenciats en relació a si tornaria a encapçalar el projecte liberal o no, han cansat una part del partit.
Hi ha qui temia que Gallardo dilatava la resposta perquè avaluava, ‘negociava’ a les esquenes dels òrgans de decisió liberals, possibles enteses amb els demòcrates. O amb alguns dels seus principals comandaments, com el mateix cap de Govern i president de la formació taronja, Xavier Espot. I és que Espot ha estat un avalador del pacte i la seva reedició. Però molts altres demòcrates no volien sentir parlar ni dels liberals ni menys encara, exclusivament, de Gallardo i el seu entorn més immediat.
ARMA DE DOBLE TALL
El pas al costat, en paraules del propi Gallardo, de l’encara ministre de Presidència comporta que Espot es queda sense el seu principal aliat liberal. Però també estalvia al líder demòcrata molt soroll de fons. Si surten decisions estranyes adoptades per Gallardo o per persones de la seva confiança durant la propera campanya, el cap de Govern, sempre entenen que encapçalarà el projecte demòcrata, se’n podrà rentar les mans i deixar clar que l’ara encara president liberal ja no està en primera línia.
Després d’anunciar a l’executiva que pensava concórrer a les primàries, divendres la titular d’Afers Socials va oferir al ministre de Presidència la retirada vista la reacció, però Gallardo ja havia avaluat l’alt suport de Pallarés
L’escenari està obert perquè els liberals, amb Pallarés al capdvant, comptant que s’imposi en les primàries si hi acaben sent, tindran un altre perfil. I caldrà veure el suport que tinguin a les urnes. Gallardo havia traçat el seu propi full de ruta -que per bé o per mal ja sabia Espot- i se les prometia molt dolces fins que dimecres passat la ministra d’Afers Socials va anunciar, durant l’executiva, que concorreria a les primàries. Fins llavors, el president liberal, tot i que la pròpia direcció li ho havia demanat reiteradament, no havia obert boca.
Persones com l’ex-secretari d’organització Guillem Forné van deixar clar el seu suport a Pallarés. I d’altres membres tant de l’executiva com sobretot de la base van intentar fer entendre a Gallardo que havia arribat el moment del relleu. Que el seu comportament no acabava de ser apreciat per la ciutadania. El ministre i president liberal va muntar en còlera. Molt. Tal va ser la seva reacció que divendres Pallarés va comunicar-li que si la seva decisió havia de comportar un trencament, ja abandonava la idea i la voluntat de ser candidata.
Però Jordi Gallardo ja havia fet els seus sondejos i havia detectat que la titular d’Afers Socials tenia més suports dels que es pensava. I que realment podia plantar-li cara i derrotar-lo. D’aquí que no hagi volgut córrer el risc de perdre. Durant el cap de setmana els contactes han estat constants. Entre un nucli molt reduït, això també. Però ja era clar que Gallardo feia el pas al costat i que, teòricament, a partir d’aquest dimarts Pallarés tindria via lliure. Però no serà així. Perquè els ‘gallardistes’ volen morir matant, en tot cas.
És tot un interrogant saber com pot afectar en la relació amb els socis de Govern la presència d’un nou, d’una suposada nova, vaja, líder electoral; la ministra no és tan procliu a aliances
O, com a mínim, volen deixar clar que hi ha una part del partit que no està al costat de la ministra. I ara per ara, volen evidenciar aquest enfrontament llançant a l’arena un veterà de la política com Josep Maria Cabanes. En els darrers comicis, especialment en els comunals, el nom del també executiu d’Andbank ja va sortir en algunes travesses. L’empresa, però, el va frenar. Ara, en principi, serviria només de parapet. Per fer por Pallarés. Per dir-li a la ministra que Gallardo no hi és però el ‘gallardisme’ continua volent tenir presència liberal.
I tot plegat amenaça de trencar del tot el partit, en una estratègia que no ho és però que ningú no acaba de saber per on petarà. Entre altres coses, perquè no s’acaba de veure l’impacte que pot tenir en relació amb el tripartit. Pallarés és menys fàcil que Gallardo en vista a la reedició d’un acord. Però falta veure els suports que tindran els uns i els altres. A veure per on acaba caminant Espot i els seus demòcrates. Si potser la marxa del president liberal els acaba beneficiant encara que això suposo haver d’enviar l’ara ministre de Presidència a Nova York. Només per posar un exemple, és clar.
Comentaris (20)