Com és habitual, la convocatòria ha tingut un caràcter “molt familiar i local”, així ho ha admès la mateixa presidenta de Diversand, Isabela Vargas. S’ha arrencat des de la plaça del Consell General amb una vintena de participants, dels quals s’han sumat una vintena més pel camí fins al Parc Central. Tot i no ser una mobilització multitudinària, l’associació, any rere any, busca recordar que el col·lectiu continua existint i reclamant els seus drets.
Abans de l’inici de la marxa, Vargas ha justificat el lema d’enguany pel “retrocés dels drets” que, segons ha afirmat, s’està produint a nivell mundial. “No permetrem que els pocs drets que tenim reflectits a les lleis vagin enrere”, ha remarcat. La presidenta de l’entitat també ha advertit que aquests discursos contraris al col·lectiu ja s’han començat a percebre a Andorra, “no només a les xarxes socials, sinó també en l’esfera política”, motiu pel qual ha defensat la necessitat de continuar fent-se visibles perquè “existim, resistim i estem aquí per quedar-nos”.
“No permetrem que els pocs drets que tenim reflectits a les lleis vagin enrere”, ha remarcat
L’activista ha insistit que, més enllà d’aconseguir noves lleis, cal garantir l’aplicació efectiva de les que ja existeixen. Entre les reivindicacions pendents ha situat la simplificació del canvi registral de nom per a les persones transsexuals, que continua requerint un procediment judicial que considera massa llarg i complex, així com completar el circuit sanitari dels tractaments d’afirmació de gènere, especialment pel que fa a les intervencions quirúrgiques i als bloquejadors puberals per als menors d’edat.
Un altre dels aspectes que preocupa Diversand és la manca d’un registre oficial sobre agressions o situacions de discriminació contra persones LGTBIQ+. L’associació reclama que siguin les administracions i els cossos de seguretat els qui recullin aquestes dades per conèixer l’abast real del problema i facilitar una millor resposta institucional. També considera necessari incorporar de manera transversal la realitat LGTBIQ+ al currículum educatiu perquè aquestes qüestions “es tractin de manera natural” a les escoles.
“ELS DRETS MAI S’HAN DE DONAR PER DESCOMPTAT”
La jornada ha culminat al Parc Central amb la lectura del manifest, en què Diversand ha fet un repàs dels principals avenços assolits al Principat, des del reconeixement de les unions civils el 2014 fins al matrimoni igualitari l’any passat o el finançament públic dels tractaments d’afirmació de gènere.
Tot i celebrar aquestes conquestes, l’entitat ha advertit que “els drets mai s’han de donar per descomptat” i ha alertat de l’avenç de moviments polítics que, segons el text, qüestionen els drets del col·lectiu en múltiples països. El manifest ha citat, entre altres exemples, les polítiques impulsades pel president nord-americà Donald Trump, les restriccions a les marxes de l’Orgull a Hongria o determinades decisions adoptades per governs municipals a Espanya.
Pel que fa a Andorra, Diversand ha lamentat que els avenços acostumin a arribar “amb condicions” i ha tornat a reclamar un procediment més accessible per al canvi de nom de les persones transsexuals, la inclusió efectiva dels delictes d’odi, un millor registre de les agressions, més presència de la realitat LGTBIQ+ en l’educació, facilitar el canvi de nom als residents no nacionals i millorar l’accés de les dones lesbianes a les tècniques de reproducció assistida.
La lectura del manifest havia d’anar a càrrec de l’artista Ian Moya, que finalment no hi ha participat, tot i que sí que ha actuat posteriorment en la part més festiva de la jornada.
Comentaris