Poques veus dins la direcció -un parell- haurien mostrat obertament la seva disconformitat amb la suma dinerària que percep Costa. Més divisió hi ha sobre si en el moment actual és prudent o no aquesta remuneració. Però en tot moment els dirigents de la formació van insistir en què les decisions adoptades eren del tot ajustades a la legislació i que al seu dia hi havia hagut un acord del grup parlamentari establint la forma de procedir. En aquest sentit s’hauria deixat clar que la remuneració total que rep Costa s’adiu amb la feina que fa, i que aniria més enllà de tasques parlamentàries estrictes, assumint feines administratives i de gestió comptable o laboral.
El debat, o l’intercanvi de parers, segons les fonts consultades, va ser molt llarg. I on més debat hi va haver és en si cal emprendre accions legals contra la parlamentària de Terceravia Carine Montaner i contra el Partit Socialdemòcrata (PS). Matar el missatger, vaja. Una part important de l’executiva liberal està indignadíssima amb el fet que, a parer d’aquesta majoria, Montaner i els socialdemòcrates són els responsables de l’esbombament de tot plegat. Una altra cosa és que es tingui clar que l’una o els altres o tots plegats haguessin comès alguna il·licitud a partir d’unes dades personals obtingudes de forma anòmala.
Reunió amb Terceravia i malestar socialdemòcrata
Però no està gens clar emprendre aquestes accions que alguns pocs sí que tenen clar que endegarien i altres ho estudiarien més a fons. De fet, dirigents liberals es van reunir ahir mateix amb parlamentaris de Terceravia, entre els quals Josep Pintat i la pròpia Carine Montaner. Els haurien enumerat la quantitat de vulneracions legals que la consellera general hauria comès publicitant les cotitzacions liberals a la CASS que li havien arribat per error o descuit. Pintat hauria recordat que l’única pretensió no era atacar ningú sinó posar ‘restriccions’ en el reglament de funcionament del Consell.
Tot està en l’aire. Com en l’aire queda encara la polèmica generada i el malestar socialdemòcrata amb els liberals. I amb Ferran Costa personalment, a qui, en certa manera no perdonen haver estat un dels avaladors de la infidelitat de d’Acord amb el premi d’acostar-se del tot al poder. El PS està de matadegolla amb Costa i consideren totalment fora d’òrbita l’assignació remuneratòria que s’hauria fet el president parlamentari. Més encara el suplement per als viatges.
Comentaris (1)