Si no hagués estat vigent la norma legal aquest dilluns -circumstància que ja no passarà- la menor en qüestió hauria pogut acudir al centre escolar i se l’hauria hagut d’acceptar sí o sí, atès que dimecres el Tribunal Superior va notificar la sentència en virtut de la qual tombava de nou l’intent de Govern d’impedir l’entrada de la nena a l’escola a través d’un reglament de funcionament dels centres escolars del sistema andorrà. Segons fonts properes als infants que han suscitat tot el debat, no hi havia intenció d’acudir dilluns a l’escola sabent la tensió que hi ha. Ara bé, sí que s’analitzarà fil per randa la llei ara en vigència per mirar si hi ha alguna escletxa constitucional que permeti combatre-la.
El text, formalment, té l’objectiu de “garantir la convivència entre els seus ciutadans sobre la base dels valors que fixa la Constitució andorrana, com ara el respecte i la promoció de la igualtat entre homes i dones”
Formalment, es prohibeixen els símbols religiosos ostentosos a l’escola, en la primera i la segona ensenyances, per “garantir la convivència entre els seus ciutadans sobre la base dels valors que fixa la Constitució andorrana, com ara el respecte i la promoció de la igualtat entre homes i dones”. Conseqüentment es considera una falta molt greu acudir a l’escola amb aquest tipus de símbols. Fer-ho de forma reiterada pot arribar a comportar l’expulsió definitiva dels centres escolars.
Ara bé, l’Estat ha de garantir el dret a l’educació i, per tant, el Govern té ara sis mesos, segons la nova llei, per fixar en un reglament quin mecanisme s’usarà per garantir l’accés a l’educació a aquells menors que, eventualment, sí o sí pretenguin portar, per exemple, un vel en el cas de les nenes de confessió islàmica. Això porta, per exemple, a regular l’ensenyament telemàtic o a distància, que ara no està previst amb excepció de les mesures temporals adoptades arran de la pandèmia.
En un any i mig, és a dir, per al curs escolar 2023-2024 com a molt tard, a més a més, hi ha d’haver a punt un pla d’estudis d’una assignatura alternativa a la religió catòlica, que voltarà al tomb de l’ètica i la història de la democràcia i les religions en un sentit ampli. La incorporació d’aquesta matèria és una mena de contrapès a la limitació de l’ús dels signes religiosos ostentosos que era el principal mal de cap de la llei ara en vigor.
Comentaris (17)