En els propers mesos s’ha de resoldre la qüestió de l’avortament i altres possibles serrells que no acaben de fer sentir còmoda l’Església actual. Per això el difunt papa Francesc va triar un diplomàtic com a futur bisbe. I el va triar amb l’aval del llavors prefecte del dicasteri dels bisbes, l’avui Lleó XIV. Josep-Lluís Serrano no coneix Robert Prevost, però l’avui Sant Pare sí que sap perquè va designar l’home que aquest dia de Canòlich de 2025 ha esdevingut no només titular de la diòcesi d’Urgell si no també, i alhora segons la Constitució andorrana, Copríncep del Principat. Serrano és el cap d’Estat mitrat.
Al religiós de Tivissa li toca de fer pastor de l’Església d’Urgell perquè el Vaticà és, primer, Església, i les darreres setmanes ha accentuat el seu tracte amb els feligresos, per exemple, amb la direcció de diversos actes de confirmacions, la immensa majoria al Principat. Però a Serrano li toca, sobretot, fer d’ambaixador suprem de Roma a Andorra. Clar que tot just inicia el seu episcopat, però el ‘Coprincipat Serrano’ no s’hauria d’allargar ni com el de Martí ni tan sols com el de Vives, que ara ja es veia en la Santa Seu com una crossa que podia condicionar, no pas per bé, la resolució del trencaclosques que Andorra i el Vaticà fa temps que intenten construir.
Si el bisbe ebrenc no fa els errors de càlcul que ha fet en alguns moments de les dues dècades llargues de mandat el seu antecessor, i si a Roma es manté la direcció actual, la Seu d’Urgell i Andorra no han de ser pas la darrera destinació de Josep-Lluís Serrano. El camí natural de l’ara màxim responsable de la diòcesi urgellenca ha de ser la diplomàcia vaticana, la nunciatura, tirant llarg, la secretaria d’Estat. El ‘Coprincipat Serrano’ neix per resoldre de forma definitiva l’encaix entre el Vaticà i Andorra. El que segelli el copríncep de Tivissa, el que sia, serà un pacte per a temps llargs. Serrano, a diferència de Vives, parlarà més en les reunions i dins els despatxos -molt sovint fent de delegat vaticanista o intermediari dels grans mandataris de l’Església catòlica- que en les homilies. La roda de premsa d’aquest dissabte a Canòlich n’ha estat un clar exemple. Res d’estirabots, i sí moltes cites de referents religiosos.
Serrano té l’aval (i la influència) d’una llarga llista de càrrecs eclesials. De la nunciatura. Realment no ve de Tivissa ni tampoc de Barcelona, que és d’on va arribar Joan-Enric Vives. Serrano ve de Roma. I amb el Vaticà al cap. Si és bisbe titular i Copríncep d’Andorra des d’aquest darrer dia de maig és perquè Lleó XIV ho té clar i l’interessat estava preparat. De fet, segons les fonts consultades, quan per Meritxell del 2023 Pietro Parolin va visitar Andorra, el secretari d’Estat va garantir que el Vaticà atorgaria un coadjutor per estar al costat de Vives un o dos anys.
I la convivència efectiva no haurà arribat ni a un any. Serrano va ser designat bisbe coadjutor els primers dies del juliol passat. Poc després Vives va arribar als 75 anys i va presentar la renúncia que ara se li ha acceptat. El Vaticà no ha estat ni un any a acceptar la renúncia obligada de l’ara bisbe emèrit i per sempre més arquebisbe ‘ad personam’. El nou copríncep tenia instruccions clares: quan se sentís preparat només calia que activés la ‘tecla Edgar Peña’, el seu gran valedor a la secretaria d’Estat vaticana. L’arquebisbe veneçolà es manté encara com a substitut per als Afers Generals de la secretaria d’Estat de la Santa Seu, el departament on prestava servei Serrano quan se’l va enviar a la Seu.
El síndic general podria arribar a plantejar -i en això ja hi hauria d’intervenir el Govern- que el dia de l’acte d’acceptació de la Constitució per part de Serrano es tanquin per decret comerços i escoles durant, almenys, un parell d’hores
Josep-Lluís Serrano comença a fer camí ja no com a acompanyant de Joan-Enric Vives si no com a titular del bisbat i ambaixador principal del Vaticà a Andorra. Ja és cap d’Estat. Ho diu la Constitució. És Copríncep a tots els efectes. Encara que per acabar de fer les coses bé i que ningú es pugui esverar, ha d’acatar la Constitució. Fins que no faci la promesa o jurament de la Carta Magna, en principi no pot sancionar lleis. Primer s’ha de comprometre amb la llei de les lleis andorranes. Després, via lliure.
I aquest pas es farà relativament ràpid. Molt probablement serà durant el mes de juny. En tot cas, aquest dilluns ho acabarà de definir el Consell General. Perquè es davant el poder legislatiu que el nou Copríncep ha de fer el gest d’acceptació de la Constitució. Cal veure el format, això sí. La junta de presidents n’ha d’acabar de mirar el format (ho farà aquest dilluns) i fer la proposta al Palau episcopal perquè sigui validat pels serveis del Copríncep. Està clar que totes les parts volen evitar una plantada com la que li va fer el PS a Vives el 2023. I també és clar, o almenys així ho mou el síndic general, Carles Ensenyat, que es pretén un acte que serveixi per enaltir l’aliança entre el Consell i el Copríncep. I que alhora pugui suposar un bany de masses més o menys notable per al nou cap d’Estat.
Fins al punt que Ensenyat podria arribar a plantejar -i en això ja hi hauria d’intervenir el Govern- que el dia de l’acte d’acceptació de la Constitució per part de Serrano es tanquin per decret comerços i escoles durant, almenys, un parell d’hores. Per simbolitzar la rellevància de l’acte i per facilitar, sobre el paper, que la ciutadania pugui acudir al definitiu inici del ‘Coprincipat Serrano’. L’encaix definitiu Vaticà-Andorra inicia la partida decisiva.
Comentaris (14)