Les fonts polítiques consultades -des del bisbat es manté un silenci sepulcral almenys de portes en fora- han reconegut que no s’acaba d’entendre el posicionament de Vives. I que aquestes manifestacions les hauria pogut fer durant el seu mandat com a cap d’Estat perquè potser hauria ajudat a accelerar un acord que ara sembla plenament enterrat. De fet, a Prat de la Creu tenen clara la posició del Vaticà, manifestada a través de Lleó XIV i que per la via diplomàtica també s’ha fet arribar.
En aquest sentit, el missatge mes suau en relació amb Andorra és posar l’accent al fet que la qüestió de l’avortament no és un problema real i que hi ha altres necessitats més urgents que cal resoldre amb l’estabilitat que sempre ha aportat al Principat la Santa Seu a través del bisbat d’Urgell. Amb aquest missatge rebut, i digerit de millor o pitjor manera, una de les preguntes que es fan les fonts governamentals consultades, però a les quals pràcticament se li dona resposta, és que “Vives va per lliure”.
Hi ha enuig a Prat de la Creu “perquè el que manté ara, fent-se ressò d’una suposada sensibilitat social i propera al poble, no la va expressar quan tenia força real i teòricament tenia més a prop encara la sobirania”. Però també admeten les fonts consultades, hi ha “sorpresa relativa” perquè també es coneix bé el perfil de Vives, molt tendent a dir-hi sempre la seva i a voler controlar l’escena. Però fer-ho des del retir no acaba d’encaixar. Especialment, han indicat les fonts, no encaixa en l’entorn mitrat. Hi hauria expectació silenciosa.
Vives ha estat els darrers dies a Jerusalem i va oferir una entrevista al grup que configuren la cadena de televisió Trece i l’emissora de ràdio COPE, grup mediàtic a l’aixopluc de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquí va ser Copríncep fins al maig passat se’l va entrevistar com a emèrit. I en el marc d’aquesta xerrada és on va exposar que potser s’ha de treure d’una vegada la dona de l’equació penal i que la llei que ho faci, que ho permeti, no sigui firmada pel Copríncep mitrat. I qui dia passa any empeny.
Aquest mateix dilluns, Joan-Enric Vives havia de participar en un dinar-col·loqui al Círculo del Liceu de Barcelona. L’arquebisbe emèrit tenia encarregat orientar els assistents a l’àpat, de caràcter almenys inicialment privat, sobre les característiques pròpies d’Andorra. De fet, havia d’incidir l’excap d’Estat sobre els ‘principals reptes del Principat d’Andorra’. I ho havia de fer acompanyat del vicari general del bisbat Ignasi Navarri. Un altre element distorsionador. O, com a mínim, desorientador.
Reconeixen les fonts consultades que aquest discurs de Vives obre molts interrogants. ¿Està exercint un contrapoder? ¿Són dues veus per al mateix problema? ¿És una asimetria volguda? ¿Són globus sonda? ¿S’està adobant algun tipus de terreny? ¿Es posa alguna mena de pressió? ¿L’arquebisbe va per lliure? De moment, asseguren les fonts, a Prat de la Creu s’observen els moviments. Desorientadament. La qüestió és si també hi ha aquesta observació des de la Mitra. I si hi ha d’haver algun ball de peces. O potser no.
Comentaris