El màxim responsable de l’Església catòlica, el nord-americà peruanitzat Robert Prevost, es va adreçar aquest divendres al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu -entre els qual hi havia l’ambaixador d’Andorra, Carles Álvarez- després d’haver clos el primer consistori de cardenals convocat des que és el Papa, i els va exhortar a combatre determinats perills des de la concepció eclesial. Lleó XIV, per exemple, va expressar “la seva preocupació profunda pels projectes destinats a finançar la mobilitat transfronterera per tal d’accedir a l’anomenat ‘dret a l’avortament segur’” alhora que va deixar clar que “rebutgem categòricament qualsevol pràctica que negui o exploti l'origen de la vida i el seu desenvolupament”.
AGUSTÍ, FRANCESC I EL DRET HUMANITARI
En un llarg discurs, Prevost es va referir al tancament de l’any Jubileu i va fer diverses referències a Francesc, a qui va substituir també en la invitació feta per Turquia i el Líban, que es van convertir en els dos països que Lleó XIV va visitar en el seu primer viatge internacional de calat. Davant del cos diplomàtic, el Papa americà va fer un profund agraïment a les autoritats italianes i especialment a les forces de seguretat per garantir l’ordre al tomb del Vaticà en un any, el 2025, especialment complex.
El Jubileu ha portat centenars de milers, milions de turistes al petit llogarret sagrat i, en conseqüència, ha fet moure molta molta gent per Roma i els seus entorns. També els actes que es van derivar de la mort de Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, i el seu funeral i acomiadament. De Francesc, i després d’una llarga referència a sant Agustí, de qui entre altres coses va recordar que al seu dia va advertir dels greus perills per a la vida política que comporten les falses representacions de la història, el nacionalisme excessiu i la distorsió de l’ideal del líder polític, en va recordar la frase que diu que no ens trobem davant d’una època de canvis si no d’un canvi d’època.
Lleó XIV també fer una ferma crida a respectar “el dret internacional humanitari”. “El seu compliment no pot dependre de les circumstàncies ni dels interessos militars i estratègics. El dret humanitari, a més de garantir un mínim d'humanitat durant els estralls de la guerra, és un compromís que els Estats han contret. Aquest dret ha de prevaldre sempre sobre les ambicions dels bel·ligerants, a fi de mitigar els efectes devastadors de la guerra i amb vista a la reconstrucció. No podem ignorar que la destrucció d'hospitals, infraestructures energètiques, habitatges i llocs essencials per a la vida quotidiana constitueix una violació greu del dret internacional humanitari”, va dir Prevost.
El successor de Pere va dir també al cos diplomàtic que “la Santa Seu reitera fermament la seva condemna d'involucrar els civils en operacions militars, de qualsevol manera. Així mateix, espera que la comunitat internacional recordi que la protecció del principi de la inviolabilitat de la dignitat humana i la santedat de la vida sempre compta més que qualsevol mer interès nacional”.
OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA I DRET A LA VIDA
Prevost va lamentar el que considera com actuacions o comportaments que “acaben restringint els drets humans fonamentals, començant per la llibertat de consciència. En aquest sentit, l'objecció de consciència permet a les persones rebutjar obligacions legals o professionals que entren en conflicte amb principis morals, ètics o religiosos profundament arrelats a les seves vides personals. Es pot tractar del rebuig al servei militar en nom de la no-violència, o del rebuig per part de metges i professionals de la salut a participar en pràctiques com l'avortament o l’eutanàsia”.
“Trobo deplorable que s’assignin recursos públics per suprimir la vida, en lloc d’invertir-los a donar suport a les mares i les famílies. L’objectiu principal ha de continuar sent la protecció de tots els nens no nascuts i el suport efectiu i concret a totes les dones perquè puguin acollir la vida”
El Papa va deixar clar que “l’objecció de consciència no és rebel·lió, sinó un acte de fidelitat a un mateix. En aquest moment de la història, la llibertat de consciència sembla ser cada cop més qüestionada pels estats, fins i tot per aquells que diuen basar-se en la democràcia i els drets humans. Aquesta llibertat, però, estableix un equilibri entre l'interès col·lectiu i la dignitat individual”. Lleó XIV encara hi va afegir que “una societat veritablement lliure no imposa la uniformitat, sinó que protegeix la diversitat de consciències, prevenint les tendències autoritàries i promovent un diàleg ètic que enriqueix el teixit social”.
“Rebutgem categòricament qualsevol pràctica que negui o exploti l'origen de la vida i el seu desenvolupament”, va indicar el Papa. “Entre elles hi ha l'avortament, que interromp una vida en creixement i rebutja acollir el do de la vida. En aquest sentit, la Santa Seu expressa la seva preocupació profunda pels projectes destinats a finançar la mobilitat transfronterera per tal d'accedir a l'anomenat ‘dret a l'avortament segur’”, va seguir dient Prevost.
“Així mateix, considera deplorable que s'assignin recursos públics per suprimir la vida, en lloc d'invertir-los a donar suport a les mares i les famílies. L'objectiu principal ha de continuar sent la protecció de tots els nens no nascuts i el suport efectiu i concret a totes les dones perquè puguin acollir la vida.” “De manera similar, hi ha la pràctica de la subrogació. En convertir la gestació en un servei negociable, es viola la dignitat de tots dos, tant del nen, que queda reduït a un ‘producte’, com de la mare, en explotar el cos i el procés generatiu i alterar la vocació relacional original de la família.”
El Papa va fer una ferma defensa dels més vulnerables. “Consideracions similars s’apliquen també als malalts i a les persones grans i soles, que de vegades tenen dificultats per trobar una raó per continuar vivint”, va dir d’entrada per afegir que “la societat civil i els estats també tenen la responsabilitat de respondre de manera concreta a les situacions de vulnerabilitat, oferint solucions al patiment humà, com les cures pal·liatives, i promovent polítiques d’autèntica solidaritat, en lloc de fomentar formes falses de compassió com l’eutanàsia”.
I posant de relleu el problema de les generacions joves amb les addiccions, Lleó XIV va cloure aquestes reivindicacions afirmant que “cal reafirmar amb força que la tutela del dret a la vida constitueix el fonament imprescindible de qualsevol altre dret humà. Una societat només és sana i desenvolupada quan protegeix la sacralitat de la vida humana i s'esforça activament per promoure-la”.
Comentaris (13)