Marsol ‘colla’ els comuns per aconseguir col·laboració per posar els pisos buits al mercat

La ministra també demanarà les declaracions d’inquilinat i preveu construir dos blocs d’habitatge més a la capital i la Massana en terrenys cedits per les corporacions locals i amb la fórmula de la concessió públicoprivada

Conxita Marsol davant de l'immoble de Roureda de Sansa.
Conxita Marsol davant de l'immoble de Roureda de Sansa. SFGA / JAViladot

El Govern considera “fonamental” la col·laboració dels comuns per poder identificar els propietaris dels pisos buits que hi ha al país i aconseguir posar-los al mercat. És per aquest motiu que la ministra d’Habitatge ja ha enviat una carta a les corporacions locals perquè els facilitin aquesta informació a través de les dades del cadastre, un cop l’Administració general ja ha localitzat les adreces d’aquells pisos amb consum elèctric zero.

Conxita Marsol confia que els comuns facin la feina i rebre, en un breu període de temps, el nom dels titulars del pisos buits identificats al Principat. N’hi ha un 1.700 que tenen consum elèctric zero, segons les dades de FEDA (falten algunes dades de les mútues parroquials), i mil i escaig que el consum és una mica més de zero, “però molt poc”.

Així que de moment “volem començar a incidir amb els de consum zero que són en els quals no ha viscut mai ningú”. Per fer-ho, però necessiten la col·laboració dels comuns, “és fonamental”, perquè són els que tenen a disposició les dades del cadastre. I això és el que els han demanat per carta. La informació l’han de facilitar a través d’una plataforma que ha de permetre “preservar al màxim la protecció de dades”.

“Volem començar a incidir amb els de consum zero que són en els quals no ha viscut mai ningú”, ha dit Marsol

I a partir d’aquí, es vol començar una “primera campanya” per informar aquests propietaris i “motivar-los” perquè els pisos surtin al mercat de lloguer a preu assequible. “No demanem gran cosa, però només amb això ja faríem un gran pas”, reconeix Marsol.

Com motivar-los, ja és una altra qüestió. “Hi estem treballant, però potser amb la borsa d’habitatge o amb un fons d’inversió”, propostes que encara estan molt verdes i que per tant, la ministra prioritza informar-los de la situació i de com ha canviat, per exemple, la situació de les declaracions a Espanya.

DADES I TERRENYS

Les dades del cadastre, però, no són les úniques que es demanen als comuns. De moment només tres corporacions locals han començat a trametre dades al registre de contractes de lloguer i la titular d’Habitatge ha explicat que també els demanarà la informació de les declaracions de l’impost d’inquilinat. “Així sí que tindríem realment el preu perquè amb les declaracions d’inquilinat hi ha tot el parc existent”, ha explicat, deixant clar que “és important que els cònsols ho entenguin i així els ho demanarem.

Finalment, també s’està en converses amb els comuns per aconseguir la cessió de terrenys públics on construir més pisos de lloguer assequible.

Marsol planteja concessions més llargues i lloguers més alts, passant de 400 a 600 euros

Marsol ha detallat que fins ara n’ha ofert un Andorra la Vella i un altre la Massana. El de la capital és un terreny al costat de l’edifici que s’està aixecant a la Borda Nova, on ja des de l’inici es preveia que s’hi podria bastir un altre immoble. El de la Massana és un terreny d’uns 600 metres quadrats a al sortida de la Massana.

Tant en un cas com en l’altre la ministra aposta perquè la construcció es faci mitjançant una concessió públicoprivada, tal com es va intentar des del comú en el cas dels pisos del Cedre. “Volem provar aquesta modalitat perquè pensem que també és necessària una mica de col·laboració per part de tothom”, ha manifestat.

En aquest sentit i veient com havien anat les coses en el cas del projecte impulsat pel comú, Conxita Marsol ha apuntat que potser caldrà tornar a fer números. “Quan es va treure el concurs hi va haver aquella pujada d’interessos que no va ajudar”, ha recordat, afegint que potser “s’hauran de fer concessions més llargues o donar una mica més de marge de preu”, és a dir, en comptes de lloguers de 400 euros, situar-los a 600. Un preu assequible que també s’està estudiant. “Crec que ho hem de tornar a intentar i apel·lo a les empreses del país perquè col·laborin. Tots hem de ser conscients que és un problema de país i que cadascú ha de mirar de ficar-hi una mica el peu”, ha demanat.

Comentaris (6)

Trending