Segons les dades consultades per l’Altaveu, en els darrers cinc anys, durant el període referit, vaja, la banca andorrana ha captat 39.300 milions d’euros de recursos per gestionar. Només el 9% de tots aquests diners s’han captat a Andorra mateix. En canvi, les filials dels bancs andorrans sota jurisdicció de països de la UE han representat el 87% de tots els recursos de clients captats en el mateix període, i aquests recursos s’han incrementat el 152% durant el període, el doble que el creixement total dels bancs.
Si a aquest fet s’hi suma el ja exposat per l’Altaveu que la banca necessita imperiosament incrementar el seu volum de negoci per poder mantenir els seus resultats, per poder aguantar el seu nivell de beneficis, és obvi que necessita la Unió Europea (UE). I d’aquí es pot entendre com un sector tan important com el financer pugui tenir un gran interès en obtenir un bon acord d’associació amb Europa. En tot cas, per a la banca sembla inevitable que cal dit acord. Certament, hi ha hagut entitats que tradicionalment han mirat més al mercat exterior que al nacional. Però ja darrerament els tres grups bancaris han aconseguit establir-se amb fitxes bancàries estrictes, com a mínim, a Espanya.
El 2020, els recursos gestionats en jurisdiccions UE eren ‘tan sols’ 22.401 milions d’euros mentre els que procedien d’Andorra mateix eren 20.228 milions. Cinc anys després, aquestes xifres han passat a ser de 56.476 milions i de 23.683 milions d’euros. El canvi és abismal i la importància de les filials europees ha passat a pesar moltíssim més: del 43% al 62%, mentre que els ‘recursos locals’ han caigut del 39 al 26%. Altres jurisdiccions com els Estats Units o l’Amèrica Llatina es mantenen molt estables, per sota del 10% en qualsevol cas, i també ha perdut força Israel, que en un moment donat havia estat una aposta d’Andbank, sobretot.
Comentaris (3)