“Igual que hem de desincentivar la inversió estrangera immobiliària, també hem de trobar mecanismes que ens permetin ser més selectius respecte als comerços que obren”, ha explicat Espot, que ha defensat que per poder aplicar aquests limitacions calen criteris “molt objectivables”. Així, des del seu punt de vista, més que “prohibir” les obertures, potser toca fer que “assumeixin responsabilitats, per exemple en habitatge”.
Espot ha explicat en el marc d’una entrevista a Diari TV que la qüestió és “complicada” i que necessita una reflexió “pausada”, però ha manifestat la possibilitat d’intentar ser “més exigents”. “Potser si has de contractar 150 treballadors, cal també un pla justificatiu de l’allotjament que proporcionaràs”, ha exposat en relació als requisits per aconseguir l’autorització d’obertura comercial. I és que no ha amagat que si la solució és donar autoritzacions de residència i treball i que després, aquests treballadors puguin cada dia de la Seu “i posin pressió a un altre lloc, crec que ja hem vist on ens està portant”. Per això ha reivindicat la necessitat de ser “més exigents” i que qui vulgui obrir un comerç que tingui aquest impacte a nivell demogràfic, “també hagi d’assumir compromisos”.
INVERSIÓ ESTRANGERA
La reflexió al voltant del creixement sostenible i l’impacte de la inversió estrangera també ha tingut espai en l’entrevista. Espot ha defensat que cal fer “passes endavant però no eixelebrades” en aquest terreny i ha rebutjat “el model de Concòrdia d’aturar-ho tot en sec” perquè considera que seria “un absolut desastre”.
En tot cas, defensant que residents passius i comptes propis són persones que aporten a l’economia però que també “en treuen molts beneficis” i tenint en compte que el país té una capacitat de creixement limitada s’ha reiterat en la posició que “han de pagar més” per venir-hi a viure. Des del punt de vista del cap de Govern, qui vulgui una autorització de treballador per compte propi hauria de fer una inversió inicial d’entre 30.000 i 50.000 euros, lluny dels 250.000 que proposava Concòrdia perquè sinó “no vindran residents per compte propi”.
En el cas dels residents passius, aposta per una inversió inicial de “mínim 800.000 euros”, també per sota del milió que va proposar Concòrdia. Ara bé, sí que coincideix amb la formació liderada per Cerni Escalé d’exigir a aquest tipus de residents una aportació a fons perdut. Espot ha proposat que sigui el dipòsit que fins ara s’havia de fer a l’AFA.
Igualment, s’ha mostrat convençut que “hi ha recorregut” per fer créixer el tipus de l’impost a la inversió estrangera immobiliària (ara es paga un 3%, un 5% o un 10% en funció de les circumstàncies), concretament creu que es pot increment un 30% el tipus.
REFERÈNDUM I AVORTAMENT
D’altra banda i pel que fa a l’acord d’associació i la celebració del referèndum, ha deixat la porta oberta a què no s’acabi celebrant aquesta legislatura. La data dependrà de quan triguin els estats a decidir la naturalesa jurídica del text i que aquest es pugui signar. I és que Espot ha reiterat que fins que no hagi ratificat el text el Parlament Europeu no hi haurà referèndum, “i no sabem quant temps passarà”. “Si no es pot completar aquesta legislatura, l’haurà de fer el proper que vingui si s’hi ha compromès”, ha apuntat, assegurant però que els ciutadans poden estar tranquils perquè “no hi haurà ratificació sense referèndum”.
Finalment i en relació als treballs per despenalitzar l’avortament, ha reconegut que hi ha un primer text legislatiu embastat però que la negociació amb la Santa Seu no està tancada. De fet, d’aquí a 15 dies, tant ell com el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, tenen previst desplaçar-se al Vaticà per tractar la qüestió. Cal trobar un text “que satisfaci a tothom” i hi ha aspectes que cal acabar de concretar com “el mecanisme d’acompanyament el mecanisme de despenalització i sobretot el reemborsament”. Segons Espot, la idea ja no és tenir el vist i plau de la Santa Seu, sinó com a mínim no trobar-hi “una oposició frontal”. Amb això, ha reconegut, “ens donaríem per satisfets”.
Malgrat que la idea era entregar el text als grups abans d’acabar l’any, Espot ho ha condicionat a que la reunió amb la Santa Seu sigui “fructífera”, sinó farà falta “una mica més de temps” perquè la voluntat de l’executiu és “avançar amb drets i preservar el model institucional”.
Comentaris (21)