La presidenta de l’AREB ha continuat sense donar aquest matí davant la comissió legislativa de Finances dades relatives a la situació patrimonial de la Banca Privada d'Andorra (BPA) intervinguda. Això sí, tampoc no ha negat les informacions que han anat apareixent i que situen en 500 milions les pèrdues que s’haurien generat per la intervenció de l’AREB i en 200 milions d’euros en xifres rodones el fons propis, negatius, de BPA. Cunill, que ha comparegut per primer cop davant la comissió des que va ser designada presidenta de l’AREB al març, s’ha agafat a les “recomanacions dels nostres assessors legals” per no confirmar cap detall sobre la situació del banc.
Els consellers generals Joaquim Miró, socialdemòcrata, i Josep Pintat, president de Terceravia, han estat els que més han burxat en relació amb la situació de BPA, respecte la resolució de la qual versa tota la compareixença de Cunill, que ha explicat que està “molt tranquil·la” en relació amb les recomanacions legals perquè “la Justícia ha anat validant totes les nostres decisions”. És el segon cop des de la creació de l’AREB que el president de l’organisme compareix davant el Consell General. Miró, justament, ha ressaltat que el seu antecessor es va saltar la llei en no aparèixer més que un cop davant la comissió, quan la llei de la pròpia AREB indica que s’ha de comparèixer almenys un cop cada exercici.
Cunill ha informat que des de l’inici del procés, el 96% dels clients inicials de BPA han estat declarats aptes (el 92,5% des del primer moment mateix) i han estat traspassats cap a Vall Banc o els bancs escaients “sense perdre ni un cèntim d’euro”. Aquest 96% de clients -poc més de 28.000 clients atès que BPA en tenia en un principi 29.196- representa el 85% dels saldos que hi havia al banc quan es va publicar el ‘notice’ del FinCEN. La presidenta de l’AREB ha defensat evidentment tot el procés, que ha qualificat d’“història d’èxit per a tots els que hi han participat, pel sistema financer i per Andorra”.
Sílvia Cunill, que ha fet la seva presentació dempeus micro en mà sorprenent tots els consellers presents a la sala, s’ha mostrat força didàctica i amb la lliçó apresa quant a l’exposició inicial, que ha servit per repassar tot el procés des de l’esclat de la crisi el març del 2015. La presidenta de l’AREB ha arribat a dir que la resolució del banc “era inevitable” i elogiat la celeritat amb què es va actuar. També ha destacat el bloqueig i la situació límit a la qual hauria arribat el sistema financer per la situació de BPA. De fet, ha arribat a parlar de mala praxi dels seus antics administradors, fet que li ha valgut un toc d’atenció per part de Joaquim Miró, que l’ha obligat a rectificar i a excusar-se, tot passant a parlar de “presumptes males praxis”.
La presidenta de l’AREB s’ha tancat en banda en relació a donar qualsevol xifra. “No comentem notícies de premsa ni entrem a donar dades de caràcter confidencial.” De fet, no ha volgut ni tan sols informar quina quantitat representa el 15% dels fons de BPA que no han estat traspassats. I això que Miró ha insistit i ha deixat Cunill amb certa evidència quan li ha fet veure que “quan li interessa parla de BPA com a entitat de dret privat i quan li interessa treu a relluir les institucions públiques”.
Per la venda dels denominats actius bons de BPA que van comportar la creació de Vall Banc l’Estat n’ha acabat percebent 25,8 milions. JC Flowers hauria abonat 3,8 milions per la compra del banc pont inicial i posteriorment aquesta societat voltor americana hauria abonat, l’11 de febrer passat, 22 milions més per la venda del banc a Crèdit Andorrà
En relació amb els traspassos de clients, fets a partir de catorze resolucions diferents, Cunill ha explicat que el juliol passat es va donar de marge fins al 30 de setembre perquè aquells que volguessin o poguessin aportar nous documents per intentar acreditar la licitud dels fons i així aconseguir-ne el desbloqueig ho poguessin fer. En relació amb això, la presidenta de l’AREB ha explicat que “des del 2020 ja no ha vingut més gent per primer cop” i que des de l’11 de juliol fins al 30 de setembre s’han tingut 15 contactes, quatre visites presencials i 29 aportacions documentals que s’han d’analitzar per veure si es poden acordar nous traspassos.
Però des del darrer dia de setembre ja no es permetrà fer cap més aportació per tal de “poder estabilitzar el perímetre”. ¿Això vol dir que el procés s’acaba?, li ha vingut a pregunta més o menys Josep Pintat. I Cunill no ha deixat res clar. De fet, no sembla que hi hagi d’haver una prompta liquidació atès que la màxima responsable del consell d’administració de l’AREB des del març ha donat a entendre que fins que no s’esgotin tots els processos judicials que afecten a clients no es podrà liquidar res.
Ni detalls sobre els volums dineraris travats ni tampoc sobre la situació actual de BPA. Sí que ha explicat la presidenta de l’AREB, però, que per la venda dels denominats actius bons de BPA que van comportar la creació de Vall Banc l’Estat n’ha acabat percebent 25,8 milions. JC Flowers hauria abonat 3,8 milions per la compra del banc pont inicial -lluny dels gairebé 7 que d’entrada es preveien- i posteriorment aquesta societat voltor americana hauria abonat, l’11 de febrer passat, 22 milions més per la venda del banc a Crèdit Andorrà. 22 milions que han permès saldar un crèdit que el Govern havia concedit a l’AREB.
Aquest bonus satisfet sorgeix del màxim de 15 milions que s’havia establert en les regles del joc per si mai Vallbanc es venia a una altra entitat de la plaça andorrana més set milions més corresponents als dividends que JC Flowers mai no va distribuir en els anys d’operativa del banc sota la seva gestió. El fons voltor americà sempre es va guardar un roc a la faixa i no va ser fins que va aconseguir una plusvàlua més que quantiosa (Crèdit Andorrà va abonar uns 60 milions d’euros pel ‘tros’ de Vallbanc que va voler adquirir) no va deixar anar pràcticament ni un euro.
Més enllà d’això, sobre la situació actual de la BPA, es reitera, no ha volgut dir res de res. Només ha recordat que al juliol del 2015, segons un informe encarregat per l’AREB, es va concretar que els fons propis de l’entitat eren negatius de 103 milions. “Amb quin desequilibri patrimonial acabarà”, ha vingut a dir Cunill, no es pot dir fins que no es realitzin els títols i valors que hi puguin haver dipositats al banc intervingut. I també ha deixat anar que si en lloc d’afrontar un procés de resolució s’hagués procedit en aquell moment a liquidar el banc, hi hauria hagut un resultat de 374 milions d’euros.
Alhora, la presidenta de l’agència, que ha assegurat que “tot el que s’està fent es fa de forma ajustada a Dret”, ha recordat que hi ha una demanda contra els antics administradors de BPA, ara aturada, i que està convençuda que tirarà endavant perquè “està molt ben documentada”. I en aquesta demanda l’AREB i conseqüentment l’Estat ho fia tot. Reclama 470 milions d’euros als antics administradors en una acció de responsabilitat social i això permetrà “rescabalar totes aquestes pèrdues a que feia referència el conseller Miró”.
El parlamentari socialdemòcrata, d’entrada, li ha retret a Cunill que com podia ser que s’hagin traspassat el 100% de les quantitats del 96% dels clients quan ja se sabia a l’inici del procés que el fons propis estaven en negatiu de més de cent milions. I que la situació ha anat a pitjor. La presidenta de l’AREB, que durant la seva exposició s’ha vist realment prou bé, somrient, movent-se, gairebé dansant a la sala, ha canviat el rostre durant el torn de preguntes. No durant tota l’estona.
PREGUNTES INCÒMODES
Hi ha hagut preguntes que Cunill sabia que hi serien i que ja havia estudiat la resposta amb el suport dels assessors jurídics -l’advocat Francesc Badia i el director general de l’AREB, Òscar Gelabert, també eren a la sala. Però hi ha hagut altres qüestions, formulades o bé per Joaquim Miró o pel president del grup socialdemòcrata, Pere López, que han agafat Sílvia Cunill més en fora de joc i que l’han tensat notablement.
López ha vingut a retreure a l’AREB que BPA no estigui reclamant crèdits vençuts o impagaments diversos, amb la qual cosa està generant volgudament l’Estat, com a garant de la resolució, unes pèrdues gairebé volgudes per a l’entitat. El conseller socialdemòcrata, de fet, li ha demanat a Cunill si BPA era una entitat amb operativa real o no ho era. I la presidenta de l’AREB, després de donar tombs, ha apostat per la fórmula d’un banc amb una “operativa molt limitada” però que està supervisat per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) a la qual tampoc no li aporta els comptes com tampoc ha fet durant anys amb el Tribunal de Comptes.
Sense dir-ho obertament, Sílvia Cunill ha acabat admetent que no s’està reclamant res a ningú, una situació que ha portat els representants del PS a qualificar l’actitud de l’AREB, com a mínim, de “deixadesa”. La presidenta de l’AREB s’ha tornat a escudar en el fet que “fem el que els nostres assessors ens diuen” i hi ha afegit que “l’operativa és absolutament limitada perquè això també ha de permetre aquesta estabilitat” ja que si el banc operés amb regularitat “es convertiria en una història de mai no acabar”.
Pere López també ha advertit sobre la situació amb què podrien quedar els dipòsits judicials que hi ha a BPA. I si aquests es veurien afectats en cas d’una futura quitança en el marc del procés de liquidació eventual. En aquest sentit, i més enllà de no aclarir que podria passar amb aquests dipòsits, Cunill ha afirmat que hi ha hagut entrades més que no pas sortides i ha explicat que hi va haver un desbloqueig per ordre judicial d’un dipòsit que estava divisat en dòlars.
L’altre punt de neguit que ha sorgit, en aquest cas a preguntes de Miró, i que ha servit al parlamentari socialdemòcrata per tirar-li en cara a la presidenta de l’AREB que quan convé BPA és una entitat privada i quan convé, està a l’empara del sector públic, ha estat quan s’ha posat sobre la taula que el Govern avala l’AREB en 10 milions d’euros per eventuals contingències que sorgissin després de la venda per part de JC Flowers de Vall Banc a Crèdit Andorrà. Joaquim Miró s’ha demanat com podia ser que set anys després de la posada en marxa d’un banc ja privatitzat, i arran “d’una transacció entre dues societats privades” l’Estat encara hagi d’estar posant diners. Cunill ha al·legat aquí les regles del joc establertes al seu dia per poder vendre el banc pont i ha mostrat estar manifestament incòmoda. Això sí, ha deixat clar que sempre que l’AREB veu alguna dificultat, alça el dit i el Govern respon.
“Amb aquest secretisme se’ns fa difícil poder analitzar res”
El conseller general socialdemòcrata Joaquim Miró ha estat l’únic que després de la compareixença ha fet manifestacions públiques. La presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, s’ha tancat totalment en banda, tot al·legant que no havia estat previst en cap moment que fes manifestacions al marge de la compareixença estricta. Miró ha repassat una per una gairebé les preguntes formulades durant la sessió de la comissió i també les respostes obtingudes. I ha lamentat “el secretisme” denotat. “Poc se’ns ha contestat”, ha lamentat el parlamentari, que considera que “és una cosa deguda” que l’AREB hagi d’aportar els comptes de BPA perquè BPA, des de la intervenció, ha recordat, està sota privat 100% públic. “No sé si és estratègia o no”, ha afirmat el parlamentari, tot lamentant que quan convé es parla d’entitat de dret privat i quan escau es busca el suport públic. “Se’ns fa difícil poder opinar o analitzar res”, ha indicat Miró donant per fet, però, que davant l’actitud i les respostes de Cunill gairebé es poden donar per certes les pèrdues de 500 milions de BPA durant l’etapa d’intervenció.
Comentaris (29)