Els fets es remunten al 14 de juny del 2017, quan va aparèixer al parc animal lauredià un ós de dos anys i ja nascut en captiveri fora del recinte on hauria de ser. Era abans de l’obertura al públic de la instal·lació i el cuidador i director adjunt del parc, que estava de festa, va acudir a la crida dels seus superiors, que li van demanar que acudís a Naturlandia amb la seva pròpia arma per poder actuar en cas de qualsevol eventualitat. I això és el que va passar. L’home, caçador expert, va acabar abatent l’animal de dos trets.
Un mes llarg després, el 24 de juliol, en el marc de la primera cita a declarar que se li feia, l’home va ser detingut i sotmès a un judici ràpid, la proposta de condemna en el marc del qual no va acceptar. Com estableix la legislació en la matèria, quan no una de les parts -això és, l’acusat o el fiscal- no està d’acord amb la proposta de pena que acaba formulant el batlle en el marc d’una ordenança penal, el cas continua la seva via ordinària. D’aquí que d’ençà del juliol del 2017 s’hagi estat duent la instrucció de l’afer fins fa poques dates, quan la Batllia va donar per tancada la investigació.
El ministeri públic demana vuit mesos de presó condicional i 15.000 euros de multa més enllà de la inhabilitació per 30 mesos i la retirada de la llicència de caça
La responsable judicial del cas va concloure que hi havia elements per acusar el processat i, en conseqüència, portar-lo a judici. De fet, quan l’home va ser detingut se li va proposar una pena d’arrest de dos mesos més una multa econòmica de 6.000 euros més enllà de diverses sancions accessòries. L’acusat no va acceptar. Mantenia i manté encara que va actuar en defensa pròpia. Que l’animal, en veure’l, es va girar contra ell i que de no disparar probablement no ho hauria explicat.
Però aquesta no és l’apreciació que fa l’acusació pública. En el marc del procediment per posar en marxa la vista oral, el fiscal acaba de presentar la seva qualificació provisional en què finalment considera l’home com a autor d’un delicte menor de caça d’espècie amenaçada o protegida i en perill d’extinció. I en virtut d’aquesta acusació que formula, sol·licita, segons que ha pogut saber l’Altaveu, 8 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de l’execució de la pena de dos anys.
Més important que la pena de reclusió, són les penes accessòries que es demanen: 15.000 euros de multa, 30 mesos d’inhabilitació per exercir el càrrec de cuidador d’animals i 30 mesos més de privació de la llicència de caça. A més, la fiscalia sol·licita que l’acusat es faci càrrec de les despeses del judici alhora que es demana el decomís de l’arma llarga amb què va disparar contra el plantígrad en ser l’instrument del delicte. Quant a la responsabilitat civil, aquesta es deixa perquè l’assumeixi Camprabassa, és a dir, el comú de Sant Julià en tan què màxim accionista de Naturlandia.
La defensa molt probablement exigirà l’absolució de l’home, que el juliol del 2017 ja no va acceptar ser condemnat a dos mesos d’arrest i a pagar una sanció de 6.000 euros
La defensa de l’home, molt probablement sol·licitarà l’absolució de l’acusat. Segons les diverses fonts consultades, les declaracions que s’haurien pres en el marc de la investigació feta per ordre judicial evidenciaria que hi havia risc per la vida del cuidador una vegada va pujar fins a Naturlandia seguint les instruccions dels seus superiors. L’home hauria vist tot daines revolucionades i, seguidament, un d’aquests animals mort pels efectes d’un suposat atac de l’ós.
Justament després hauria observat el plantígrad, i quan el processat el va tenir a uns seixanta metres va decidir carregar l’arma i, en veure que pretenia dirigir-se cap a ell, va disparar. Les fonts consultades, properes a la defensa de l’home, han recordat que els plantígrads, en un moment puntual, poden arribar a agafar uns quaranta quilòmetres l’hora corrent, amb la qual cosa ràpidament s’hauria plantat a la seva alçada. En aquest sentit, la defensa manté que la vida de l’home s’hauria vist en perill. Més encara en un parc amb moltes deficiències i sense un protocol d’actuació, suposadament, gens clar. “Ni uns tristos prismàtics no hi havia”, han assegurat les fonts.