Els informes posteriors a l'abatiment de l'ós revelen una pila de deficiències al parc d'animals de Naturlandia

Els informes posteriors a l\'abatiment de l\'ós revelen una pila de deficiències al parc d\'animals de Naturlandia
Els informes posteriors a l\'abatiment de l\'ós revelen una pila de deficiències al parc d\'animals de Naturlandia
  • Medi Ambient obre un expedient administratiu a l'ecoparc lauredià per aclarir les infraccions que s'haurien comès
  • La reobertura de la instal·lació no es durà a terme fins que no s'hagin solventat totes les anomalies detectades
  • La policia haurà d'establir si en la mort del plantígrad hi va haver responsabilitat penal del vigilant que va disparar 

Les deficiències al parc d’animals de Naturlandia, moltes d’elles derivades d’una manca de manteniment, estaven a l’ordre del dia. Així ho evidencia un informe elaborat pel departament de Medi Ambient que ha servit de base per obrir un expedient administratiu a l’ecoparc lauredià després de l’episodi de la fugida d’un ós del seu tancat i el posterior abatiment de l’animal. També els banders han redactat un informe més directament vinculat amb l’actuació dels conservadors i vigilants que va comportar la mort del plantígrad. Aquest darrer informe s’ha traslladat a la policia en entendre que hi pot haver responsabilitats penals d’algun dels implicats en l’afer.

La continuïtat del parc, en principi només l’animaler encara que l’abast no és gens clar, està clarament en entredit. Camprabassa ha d’afrontar un seguit de millores imposades pel ministeri abans de poder reobrir la instal·lació. Inicialment això havia de succeir aquest dijous però sembla d’impossible compliment. Entre altres coses, perquè des que va succeir l’incident, la dedicació dels equips de manteniment de Naturlandia a resoldre els problemes del parc ha estat més aviat escassa. Morta la bèstia, hi havia una altra prioritat: el recinte de trial erigit a Toni Bou. Tampoc no és evident que el propi ministeri de Medi Ambient i Agricultura no tingui cap responsabilitat en l’afer. La Llei de tinença d’animals i protecció de la fauna, que encara no té un any de vigència, imposa a l’administració central l’obligació d’haver de realitzar uns controls que haurà d’establir-se si s’han dut a terme.


La manca de manteniment derivada de la falta de recursos és el causant de les mancances, la solució de les quals pot posar en entredit la continuïtat del recinte


Ara per ara, l’únic que està clar és que en ‘Torb’, l’ós adolescent de dos anys i 150 quilos nascut ja al parc, és mort. I que les instal·lacions, els tancats, experimentaven diverses mancances que porten a pensar els responsables de Medi Ambient que potser no sempre han funcionat les tanques electrificades, per exemple. Sobre els protocols que s’havien d’haver dut a terme encara hi ha un estudi en marxa, tot i que és clar que el d’avís, per exemple, ha deixat clar la ministra Sílvia Calvó, sí que es va complir. Quant a l’actuació que va derivar en l’abatiment de l’animal caldrà veure perquè els banders consideren que hi pot haver derivacions penals.

D’entrada, i segons diverses fonts, s’han recuperat gravacions de càmeres de videovigilància que permetrien, segons algunes fonts, determinar amb força precisió la intervenció dels vigilants. Altres fonts han assegurat que les imatges són poc clarificadores. En tot cas, per exemple, l’esmentada Llei de tinença d’animals portava incorporada una modificació del Codi penal que estableix en l’article 297, ara literalment titulat ‘Maltractament animal’ que “qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 3.000 euros”. 

Caldria veure si hi va haver l’esmentada imprudència o si el cuidador que va disparar -que el dia dels fets no estava de servei i se’l va mobilitzar expressament davant l’emergència i va acabar abatent el plantígrad amb el seu propi rifle, que va ser comissat- va actuar en legítima defensa o per perill imminent vers algú que havia de protegir. L’esmentada reforma del Codi penal per reforçar les penes relacionades amb el maltractament dels animals també porta associades inhabilitacions per aquells que no hagin actuat degudament.


Els banders traslladen el cas a la policia en considerar que en la mort del plantígrad hi pot haver responsabilitats penals; gravacions d'una càmera de videovigilància permetria reconstruir l'actuació dels vigilants


Tornant a l’expedient administratiu obert per determinar amb exactitud les infraccions que Naturlandia hauria pogut cometre, l’informe que serveix de base determina que els animals han anat descalçant els daus de formigó que han d’aguantar els pals de suport de la barrera elèctrica i, per tant, no es té constància de si la barrera funcionava en tot moment. A més, considera que hi ha una manca de manteniment que anul·la l’efecte persuasiu que hauria de tenir la primera barrera elèctrica i assenyala un incompliment pel que fa a les comprovacions de l’estat dels tancats que s’hauria d’haver fet. 

En l’informe es detallen a més, les mesures que haurà de complir el nucli zoològic -aquesta és la definició que estableix la llei al que comunament es denomina parc d’animals- abans de reobrir al públic. Així, el parc haurà de disposar d’un certificat de seguretat industrial que certifiqui el correcte funcionament del sistema de barreres elèctriques i de les alarmes de seguretat del parc. A més, s’hauran de reacondicionar els espais entre els daus de formigó que sostenen els pilar de la instal·lació elèctrica, mitjançant el formigonat, i a les zones no afectades caldrà presentar un pla d’execució dels treballs entre la resta de pilars. 

Per reobrir el parc, també s’exigeix un certificat de resistència de la malla de triple torsió, així com del cable i els anclatges, conforme pot suportar 1.000 quilograms, i un altre certificat conforme els arbres i les branques de dins del tancat o pròxims estan en bones condicions per evitar qualsevol caiguda sobre les tanques elèctriques o la malla de triple torsió. Finalment indica que s’haurà de realitzar la retirada de les ovelles fora del parc i lluny de la tanca a efectes d’evitar tot allò que pugui esverar els animals. En l’informe s’estableix també que fins que no es compleixin les condicions demanades caldrà mantenir una vigilància continuada dels animals, dels tancats i del terra. Sense anar més lluny, aquesta última mesura no és pas de fàcil compliment atès que al parc sols hi treballen quatre persones.


L'incident, en el qual fins i tot el Govern podria tenir responsabilitats, torna a tensar la corda en la majoria demòcrata del comú de Sant Julià; consellers com Meritxell Teruel són ferms defensors dels animals


Després de l’esperpèntica compareixença del president del consell d’administració de Camprabassa i cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, la junta de govern de la corporació laurediana s’ha reunit aquesta tarda. No ha transcendit ni un detall respecte del desenvolupament de la trobada. Però és clar que l’afer de Naturlandia, que prou maldecaps porta al comú, ha estat un dels epicentres del debat. El ‘desenvolupament de l’incident’ i el futur del parc tornen a fer suscitar les diferències entre la majoria taronja

Algunes fonts, per exemple, han posat de relleu que la consellera Meritxell Teruel és una declarada defensora dels animals i que hauria posat el crit al cel per l’actuació haguda en relació a la fugida de l’ós del seu tancat. L’incident va succeir dimecres de la setmana passada, el plantígrad en cap moment va estar fora de l’espai perimetral del parc animal i, a més, aquell dia el recinte estava tancat al públic. I així seguirà fins que no es compleixin totes les mesures dictades pel departament de Medi Ambient.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.