Parròquies

Els veïns del tram de la Margineda en litigi entre Andorra i Sant Julià ‘es declaren’ de la capital

Els propietaris de negocis o d’immobles als quals el comú lauredià ha citat perquè s’inscriguin al cadastre que s’està elaborant s’haurien negat a què se’ls delimitin les parcel·les i estan disposats a declarar a favor del comú de Príncep Benlloch si hi ha judici

15/08/2021 (13:03 CET)

Una imatge de la zona 'conflictiva'. Toni Solanelles

Els veïns de la zona de la Margineda que està en litigi entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria tenen clar que pertanyen a la capital i no tenen cap intenció de permetre que el comú lauredià delimiti les seves propietats o parcel·les i les inscrigui al cadastre que està elaborant el comú ara liderat per Josep Majoral. De fet, en l’acte de delimitació convocat per la corporació laurediana fins i tot s’hi hauria presentat de sorpresa la cònsol de la capital, Conxita Marsol.

Fa temps que el conflicte de delimitació territorial entre les dues parròquies, que discrepen sobre on s’escau la línia divisòria, si 150 metres més cap aquí o més cap allà i, per tant, si inclou o no inclou unes determinades propietats amb força activitats econòmiques, petites empreses i tallers bastides al seu damunt, es manté viu. El Tribunal Constitucional ja va resoldre una vegada sense resoldre res. I enviant el litigi a la jurisdicció ordinària.

De moment, però, cap de les dues corporacions ha obert el meló dels tribunals ordinaris. Els propietaris de la zona en conflicte, però, ja haurien advertit que en cas que hi hagi formalment un plet judicial, ells declararan o es posaran al costat d’Andorra la Vella. Ho haurien deixat clar, segons les fonts, en l’acte de delimitació en què tots els presents, que no vol dir tots els propietaris, es van mostrar convençuts de pertànyer a la capital i es van mostrar molestos amb la carta enviada des de Sant Julià.

Els afectats estarien disposats a fer al·legacions al cadastre lauedià, fent-hi oposició, i posteriorment presentaran recurs en contra seu

Són estratègies. I el comú lauredià no podia no pretendre delimitar les terres en conflicte i incorporar-les al seu cadastre perquè, en cas contrari i si mai arriba un plet als tribunals, no incorporar al seu terme parroquial les propietats en qüestió podria equivaldre a una mena de renúncia tàcita. D’aquí el posicionament de Sant Julià que va topar, però, amb el plantejament clar i rotund, segons fonts consultades properes al comú d’Andorra la Vella, dels afectats.

En aquest sentit, i seguint en la línia ja apuntada fins ara, tots els propietaris haurien “fet constar a l’acta de delimitació que eren d’Andorra la Vella i que no volien que Sant Julià delimités les seves propietats. No les van deixar delimitar”. I a banda de mostrar-se molestos amb la carta rebuda i disposats a ser part a favor d’Andorra la Vella en un eventual judicial, “també faran al·legacions al cadastre de Sant Julià, fent-hi oposició, i posteriorment presentaran recurs en contra seu”.

Etiquetes