Així, el dia 15 de juny, els veïns ja podran accedir als pisos a totes hores i lliurement. “Entenc que el dia 15 la gent ja vindrà a deixar les coses a les seves habitacions després d’haver-los entregat les claus”, apunta el cap d’obres. “Ho tenim tot pràcticament llest. Només queda acabar alguns serrells de la instal·lació elèctrica o de la fibra òptica” afegeix. Un altre obrer assenyala que un dels acabats finals serà pintar l’escala interior comunitària.
Durant els últims quinze dies de maig, però, els residents ja han pogut visitar els apartaments amb el permís del constructor (Jaume Call, de Pallars Construcció) i els operaris, que els han anat citant per telèfon per mostrar-los l’estat (gairebé) final dels habitatges. El cap d’obres, de fet, explica que han ajudat alguns veïns a pujar mobles als pisos. Altres residents han aprofitat per llençar trastos. Abans de la segona quinzena de maig no van poder avisar-los perquè l’interior de l’edifici encara estava en una situació (brutícia, pols…) que no permetia fer una visita normal, segura.
La data fixada del dia 15, però, no s’ha d’entendre com l’inici de la pernoctació a l’edifici. El cap d’obres dona una altra data (aproximada, aquesta) per al retorn a la vida plena: el 30 de juny. Per tant, durant els últims quinze dies, els veïns tindran llibertat per entrar i sortir, però encara no dormiran al bloc o no hi mantindran una activitat quotidiana normal. Una quinzena en què els obrers acabaran de tancar més serrells encara: comptadors, més pintura, neteja final, etc. “Tornar o no”, diu l’obrer, “és voluntat dels veïns; alguns potser volen acabar d’esgotar un termini de temps a l’allotjament provisional on han passat tot aquest temps”. Gairebé tres anys justos fora de casa.
Comentaris (2)