L’entrada i la sortida de vehicles als principals carrers de Juberri és permanent. Divendres passat, de fet, diversos residents van denunciar a través de les xarxes socials una situació de caos i perill a la carretera principal, la que travessa el poble. La manca de places d’aparcament és una de les causes principals d’aquest escenari de desordre. Malgrat tot, el fet que el comú hagi deixat de publicitar el jardí ha contribuït ja a una certa disminució de l’arribada de turistes. Els veïns, però, de forma molt majoritària, estan tips de conviure amb aquesta atracció turística.
Marco Mijares, resident en un xalet molt proper a l’entrada del jardí, ha hagut d’improvisar una solució davant de la porta del garatge –col·locar-hi tres cons– per impedir que els turistes hi aparquin lliurement, sense miraments: “No tinc gual; quan bado, ja tinc un cotxe davant de la porta”. Mijares explica que la primera part de l’estiu ha estat “bastant tranquil·la”, però, a l’agost, l’afluència s’ha disparat. Aquest matí, dilluns d’agost, el moviment de visitants era prou considerable. L’any passat, Mijares va ser el promotor d’una recollida de signatures per demanar al comú que traslladi el jardí –un poti-poti de personatges– a un altre punt de la parròquia: “Vam enviar una carta al comú on s’alertava d’aquesta problemàtica i on proposàvem moure el parc a una zona que no fos residencial com ara Naturland o l’espai de l’antic abocador”.
“La gent se’n va a fer les necessitats a qualsevol lloc. Veus el paper de vàter que llencen… Deixen deixalles: envasos, ampolles de plàstic, bosses… És un parc gratuït i bona part de la gent que ve és gent amb poc poder adquisitiu. Venen amb el seu sandvitx i fan el pícnic per aquí”
La carta (amb un 95% de signatures del total de residents al poble; uns 90 xalets) es va lliurar a la corporació el setembre de l’any passat. El comú va donar una resposta al novembre. Una resposta negativa: “Ens van dir que desplaçar el jardí és una solució molt cara, que no tenen caixa”. Malgrat tot, els veïns insisteixen: “Cal canalitzar tot aquest turisme. Mantenir el jardí implica una despesa. A més, l’accés és gratuït, no es cobra entrada. Ho costeja tot la senyora Grignon [propietària i creadora-impulsora del jardí, situat a tocar de casa seva]. Ubicar-lo en un altre lloc també seria l’oportunitat de donar-li una mica d’importància. Podria, fins i tot, portar el seu nom”.
Mijares sosté que tenir el jardí a tocar de casa té una afectació en “el dia a dia”. “La gent se’n va a fer les necessitats a qualsevol lloc. Veus el paper de vàter que llencen… Abandonen les deixalles: envasos, ampolles, bosses de plàstic… És un parc gratuït i bona part de la gent que ve és gent amb poc poder adquisitiu. Venen amb el seu sandvitx i fan el pícnic per aquí. De tant en tant, algun veí recull alguna cosa, però el manteniment no el podem assumir solament els veïns”. “La propietària”, afegeix Mijares, “està orgullosa del seu jardí. No vol canviar res”.
El promotor de la recollida de signatures també es mostra preocupat pel risc d’incendis que implica aquest vaivé de turistes: “La gent fuma i llença les burilles. Això ens fa patir. I més ara, amb el que està passant a Espanya”. Fa un parell d’anys, de fet, va haver-hi un conat d’incendi a l’interior d’una capella que hi ha al bosc del jardí. Mijares també fa veure que el pàrquing que hi ha a la carretera és insuficient: “Està pensat per a autobusos i autocaravanes, però hi acaben aparcant cotxes particulars”. Els principals carrers afectats per l’anada i vinguda de vehicles són el del Beç (on hi ha l’entrada al jardí) i el del Bosc; també, però, es pateix aquest caos al carrer de la Geneta. “Molta gent no vol aparcar a baix perquè els fa mandra caminar i no saben que aquest carrer és molt curt. Per tant, es massifica ràpidament i es col·lapsa. No hi ha lloc per girar, a més. Fan marxa enrere i es forma el caos”. Mijares també demana que es limiti la velocitat en aquestes vies: “Entren amb quarta… Hi ha gent que té gossos, que passeja”.
Un altre veí del poble –que, com Mijares, viu al carrer del Beç– remarca la unanimitat dels residents per traslladar el jardí: “Hi ha voluntat de la majoria”. Diu que el parc “ha mort d’èxit; s’ha anat fent gran…”. Però també reconeix que “aquest any sembla que el comú s’ha mogut i ja no en fa publicitat”. I això –assegura– es nota. Explica que malgrat que “està molt indicat”, molts visitants no fan cas del senyal que hi ha al principi del carrer que prohibeix l’accés amb autocar o autocaravana: “Es pensen que el carrer és més llarg i després es troben bloquejats”.
Aquest veí no pateix excessivament el caos de vehicles perquè viu al principi de la via, però admet que “tota la resta és un xou”. També lamenta problemes de soroll i brutícia (“el servei de jardineria de la senyora Grignon recull alguna deixalla, però poca cosa...”). En el seu cas, ni tan sols demana que s’hi instal·lin serveis: opta, fonamentalment, pel trasllat del jardí: “Volem que ens treguin això d’aquí. Naturland hi sortiria guanyant”. “Vivim en una zona urbanitzada. Una zona que, per definició, ha de ser tranquil·la…”, rebla aquest resident. Els veïns volen, en definitiva, ordre, pau: “De tant en tant, veus una patrulla del Servei de Circulació, però només fan acte de presència. És insuficient”.
Comentaris (33)