La setmana passada, i en el marc del procediment obert a la Justícia, una comitiva formada per cònsols de les quatre parròquies implicades -a banda d’Encamp i la Massana, també Andorra la Vella i Escaldes-Engordany- així com per la batlle que porta l’afer van visitar els terrenys en disputa. L’objectiu, que cadascú pogués defensar els arguments respectius. Tot i que, inicialment, es plantejava una altra sortida aquest dilluns, finalment es va poder accelerar prou per tancar-ho tot ja divendres. Entre altres coses, aquests recorreguts han servit per refermar cada parròquia en les seves reivindicacions.
“La Massana entén que els límits són correctes, però és que no només nosaltres. Andorra la Vella i Escaldes, també. Vull dir que no és un únic comú sinó diversos”, ha afirmat Fité en declaracions a l’Altaveu. De fet, remarca que cap de les tres “no estem en absolut d’acord amb el que interpreten ells”. Una valoració que, recorda, es fa “textos de fa 600 anys”, un temps durant el qual “hi ha elements, sigui topònims, noms o indrets han anat canviant” i això obre “una certa subjectivitat”.
Davant aquesta situació, el cònsol massanenc remarquen un fet que consideren clau per validar la seva posició i que, en certa forma, és un clar retret a la corporació que lidera Laura Mas. “Des de la Massana trobem un condicionant que és la rodàlia del 1974, que ara es posa en qüestió”, recorda. Aquesta va ser “un document públic validada per tots els comuns”. I això vol dir que, també, ho va acceptar Encamp. “Totes les parròquies ho van fer a petició del Consell General” i va ser “un document no forçat sinó consensuat” que, a més, es va fer en una època en la qual “ja hi havia tècnics”. Fité indica que “fa mig segle d'això”, però també recorda que, més enllà de l’acord entre comuns, “hi ha documents antics que la corroboren”.
El cònsol ha considerat positiu la decisió de fer aquestes sortides de reconeixement del terreny. “És una bona iniciativa perquè permet a la batlle ficar-se en la realitat del territori. Allò ja no és un mapa sinó que hi ets in situ. Hem pogut prendre consciència del terreny, del que hi ha i de com es pot interpretar”, valora. Un fet, remarca, clau en un cas “molt difícil i complex d’arribar a entendre”.
El següent pas ja serà el judici oral que tindrà lloc al desembre. I, a partir d’aquí, tocarà esperar la decisió que prengui la batlle que, però, tot fa pensar que no serà definitiva. Sigui quina sigui, acabaran havent-hi recursos a altres instàncies judicials. A la Massana, de fet, tenen clar que faran en cas que la resolució els hi prengui part de la seva superfície actual. Preguntat sobre si s’anirà fins al final, Fité ho deixa clar: “Evidentment. Com en altres litigis, s’ha d’arribar al final de les vies que hi ha per defensar el nostre territori”.
I això malgrat que, lògicament, l’acció tindrà un cost per a l’erari públic que, reconeix, potser no tots els ciutadans entenen. “Certament, són recursos que podries destinar a altres objectes, però cadascú ha de defensar el seu territori fins al final. Una part de la gent no ho entén, però una altra sí, perquè és qui s'identifica amb el territori, que encara hi creu o que el defensen perquè l’han viscut”, apunta, tot recordant que a altres nivells també existeixen conflictes d’aquesta mena, com ara la negociació existent entre Espanya i Andorra pels límits fronterers.
Fité també reconeix que, per molts metres quadrats que ara estiguin en disputa, la motivació de tot plegat no és econòmica. “Fa uns segles sí que tenien un valor important perquè servien per fer péixer el bestiar i l’economia era 100% basada en el sector primari, a banda que també et permetia tenir llenya del bosc”, recorda. Ara, però, la realitat és diferent. “Sí que és una superfície que potser pot tenir incidència quan el Govern reparteix transferències, però seria una conseqüència mínima. Hi ha més una part de tradició, de defensa del territori. Si abans estava marcat així, deu ser per alguna cosa”, comenta el cònsol massanenc.