Aquestes inspeccions oculars sobre terreny són una continuació de l’audiència judicial -una vista prèvia- que es va fer el novembre del 2024. És un més dels conflictes territorials que hi ha entre parròquies. Però les dimensions d’aquest litigi és força immens. De fet, a l’audiència, els representants d’Encamp, que són els que han promogut tota la ‘moguda’, van demanar més terreny, fins i tot, del que va semblar inicialment que pretenien. I ja no era poc. Durant l’audiència es va quedar que hi hauria reconeixements judicials. Que s’aniria a la muntanya.
I recentment, la batlle que porta la causa va dictar un aute en què s’establia el programa de les ‘excursions’. Deixava clar la responsable judicial, que és la primera que aquest matí ha iniciar el camí cap al Bony de les Neres per anar després al pic de Padern, un dels epicentres del litigi, que “no havent reeixit les corporacions litigants a posar-se totalment d’acord malgrat els esforços d’aquest tribunal perquè així fos, s’escau procedir segons disposa l’articulat abans esmentat i fixar amb precisió l’abast del reconeixement judicial tenint en compte les manifestacions efectuades per les parts litigants”.
QUATRE RECORREGUTS
Vist tot plegat, cada comú implicat -Andorra la Vella i Escaldes van força de la mà-, ha hagut de plantejar un recorregut que faciliti defensar els seus arguments, els seus interessos. Com que es tracta d’un conflicte de límits, cada entitat remarca on hi ha creus de terme, d’emprius, o les delimitacions que escaigui. Aquest dimecres s’ha iniciat la inspecció ocular pel trajecte que va plantejar el comú de la Massana. Dijous i divendres serà el torn dels traçats proposats per Andorra la Vella i Escaldes i dilluns s’acabarà tot plegat pel traçat que va dibuixar Encamp.
Com ha pogut copsar l’Altaveu, hi ha certa tensió per aquesta disputa, que va instar, de sobte, el comú d’Encamp, que té la cònsol major, Laura Mas, entre els integrants de la seva comitiva. La tensió ha quedat pal·lesada aquest matí durant l'excursió. Hi ha advocats, topògrafs, responsables de cadastre o fins i tot historiadors caminant per la muntanya repassant límits i creus i tot plegat. Vaja, tornant a l’Andorra ancestral. El cònsol menor de la Massana, Roger Fité, o la cònsol d’Escaldes, Rosa Gili, també participen de l’expedició, com alguns llevadors dels quarts massanencs.
Els encampadans pretenen disposar d’un dret d’empriu sobre 287 hectàrees (2.9873.211,93 metres quadrats) a l’Obac d’Anyós, en terreny avui per avui situat a la parròquia massanenca. La petició és superior a la inicialment prevista. També pretén el comú d’Encamp el domini, la titularitat, de més de 54 hectàrees a la part alta de la mateixa zona, al tomb del Padern, i que en aquest cas afecten tant terreny massanenc com indivís entre Andorra la Vella i Escaldes.
Segons els encampadans, el que hauria de valdre són les rodàlies de 1728 i 1744. En canvi, tant la Massana com la capital i Escaldes, consideren que no cal anar tan enllà. I que n’hi ha prou amb atendre’s al que es va fixar en una rodàlia del 1974. La pugna és ferma i, en certa manera, promoguda pels ‘descobriments’ fets pel departament d’administració del comú encampadà.
Comentaris