La dona va decidir iniciar l’acció judicial en veure els danys que havia sofert el cotxe. El tenia aparcat a la instal·lació, amb la qual tenia un abonament. Per tot plegat, sol·licitava una indemnització de 6.830,90 euros.
La sala administrativa de la Batllia va acceptar de forma parcial la petició. Va entendre que, efectivament, el comú tenia part de responsabilitat en els desperfectes, tot tenint en compte que hi havia càmeres de vigilància a l’aparcament. La quantitat fixada, però, quedava força per sota de les pretensions de la propietària del cotxe. Tot just, 1.200 euros.
Vista aquesta decisió, el comú de la capital va optar per presentar un recurs al Superior. El Tribunal, però, ni tan sols ha pogut entrar en el fons de la qüestió. El motiu? El fet que la legislació deixa clar que no pot ser admès a tràmit.
I és que la Llei del procediment contenciós administratiu estableix unes regles de joc clares pel que fa als recursos. Només s’acceptaran aquells en els quals la quantitat en discussió superi els 1.500 euros. I, per tant, els 1.200 fixats per la Batllia queden per sota.
La propietària del vehicle, en aquest cas, no va presentar un recurs propi tot tornant a reclamar la quantitat propera als 7.000 demanda inicialment. Va intentar, simplement, adherir-se com a contrapart a l’acció del comú. I el fet que el recurs de la corporació no pugui ser acceptat fa decaure tota la resta.
Així doncs, el Superior desestima la reclamació del comú. Per tant, Andorra la Vella haurà d’abonar la indemnització fixada per la Batllia. Ni uns ni els altres queden contents.
Comentaris