El conseller del comú d’Escaldes apartat de la majoria comunal, David Pérez, ha trencat aquest divendres el que havia estat pràcticament un silenci des que es va decidir situar-lo al marge de la junta de govern a partir d’un informe de la intervenció comunal que veia incompatibilitat entre el seu càrrec electe i la seva ocupació professional, d’executiu assalariat d’una empresa concessionària d’alguns dels aparcaments de la parròquia. Pérez ha trencat el silenci després de presentar les al·legacions contra l’acord que l’ha apartat de la majoria comunal, una actuació que considera “inconstitucional” i que demana que es declari nul·la.
“Estat de dret és aquell en el qual regeix el principi de legalitat de l’Administració, així com les regles de divisió de poders, de la supremacia i reserva de llei. El principi de legalitat no solament suposa la submissió de l’actuació administrativa a les prescripcions del poder legislatiu, que ja ve imposada pel sistema de divisió de poders, sinó també per la submissió dels actes concrets d’una autoritat administrativa a les disposicions legals i reglamentàries existents. L’acord de 23 de juliol del 2025 de la junta de govern és nul perquè no ha respectat aquella submissió”, versa el document d’al·legacions que ha tramès el conseller -integrant del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS)- als mitjans de comunicació, juntament amb un escrit supervisat pels seus assessors jurídics.
“En els darrers vuit dies s’han succeït declaracions dels cònsols de la parròquia que han estat posant temeràriament i reiterada en qüestió la meva honorabilitat personal i la meva rectitud política”, indica David Pérez
S’inicia ara una nova fase en què, indubtablement, el nivell d’enfrontament pujarà sí o sí. És evident que hi ha un rerefons que va molt més enllà de la qüestió contractual o tècnica. Fa temps que hi ha enfrontaments amb Pérez com un dels vèrtexs d’aquestes discrepàncies amb certes maneres de fer.
“En els darrers vuit dies s’han succeït declaracions dels cònsols de la parròquia que han estat posant temeràriament i reiterada en qüestió la meva honorabilitat personal i la meva rectitud política. Durant aquests dies no he pogut atendre les peticions deis mitjans de comunicació perquè considerava que m’havia de concentrar en preparar les al·legacions de l’oposició argumentada que he presentat avui”, indica David Pérez en el comunicat.
El conseller apartat assegura que posa l’escrit d’al·legacions a l’abast dels mitjans de comunicació “amb la finalitat que es pugui copsar no solament el caràcter inconstitucional de l’Acord al qual m’oposo sinó també la flagrant desviació de poder i la clara arbitrarietat que configuren l’actuació de la majoria comunal”. “Considero, i així queda argumentat i fonamentat en l’escrit, que l’acte de suspendre provisionalment un conseller del comú de la seva condició de membre de la junta de govern no té cap empara, ni reglamentària ni legal, i esdevé una actuació inconstitucional”, hi afegeix.
LES AL·LEGACIONS
Un dels primers elements que s’assenyalen per justificar la nul·litat de l’acord de la junta de govern és “l’atribució indeguda de competències”. Així, s’assenyala que ni la junta de govern ni el consell de comú pot adoptar un acord per excloure temporalment un conseller perquè no està previst en l’ordinació d’organització i funcionament dels comuns.
A més, assenyala que el Codi de l’administració tampoc recull la situació d’“incompatibilitat institucional manifesta”, fet que recorda, també recull l’informe jurídic amb què el comú argumenta la seva decisió, i que el conseller no compleix cap de les causes d’inelegibilitat de la llei del règim electoral. Així, doncs, conclou, “la junta de govern s’ha atribuït competències que no li pertoquen i, a més, pretén fonamentar la seva actuació en una hipòtesi mancada de fonament legal”.
“Aquesta manera subreptícia de celebrar una reunió fa aixecar molts dubtes quant a la regularitat de la convocatòria i a la validesa del seus acords eventuals”, exposa
Alhora considera que l’elecció original de la junta de govern és anul·lable, perquè l’ampliació de la composició de l’organisme no es va fer en la sessió constitutiva de comú del gener del 2024, sinó en la primera reunió de la junta de govern i a més, la decisió no ha estat mai portada a ratificació del consell de comú.
Sobre la convocatòria de la junta de govern del 23 de juliol que va decidir apartar Pérez, es diu que es va convocar de manera “irregular”, ja que el conseller afectat no va rebre la corresponent convocatòria. “Aquesta manera subreptícia de celebrar una reunió fa aixecar molts dubtes quant a la regularitat de la convocatòria i a la validesa del seus acords eventuals”, exposa, assenyalant que l’ordinació de funcionament dels comuns no preveu la possibilitat de convocatòries secretes ni “l’exclusió unilateral de la convocatòria d’algun membre de la junta de govern”.
Des del seu punt de vista, la irregularitat de la convocatòria “viola les regles essencials per a l’expressió de la voluntat dels òrgans col·legials, una de les quals és, òbviament, la convocatòria de tots els membres de l’òrgan”. Un element més per reforçar l’argument que els acords adoptats són “nuls de ple dret”.
Com s’ha dit, s’argumenta que l’exclusió temporal de Pérez de la junta de govern és inconstitucional, ja que la junta no té habilitació legal per adoptar aquest acord i, afegeix, “la junta de govern, tampoc el comú, pot actuar limitant els meus drets ciutadans ni tampoc els meus drets com a conseller del comú i membre de la junta de govern”. Igualment, es diu que l’ordinació de funcionament del comuns no fa “la més mínima referència a una potestat sancionadora que s’ha autoatribuït la junta de govern”.
INDEFENSIÓ
Pérz també considera que l’actuació de la majoria el situa en una posició d’indefensió. L’acord de la junta recull que l’exercici de la seva professió a Empark configura “una situació de conflicte institucional que compromet greument el principi de neutralitat, la imparcialitat i la integritat exigibles a tot membre de la junta de govern, i pot afectar la validesa jurídica dels acords en que intervingui”.
Aquestes afirmacions, l’afectat considera que suposen una “inadmissible presumpció de deshonestedat vers la meva persona i un menysteniment del meu honor i la meva reputació per a qual cosa ja des d’ara faig expressa reserva de quantes accions calgui emprar per a defensar-me d’aquests atacs infonamentats”.
Alhora, el fet que d’entrada no se li volgués entregar l’informe jurídic que sustenta la decisió de la junta de govern i que finalment se li fes arribar sense la documentació en què es basava, considera que “conculca de dalt a baix els principis de seguretat jurídica i d’interdicció de tota arbitrarietat garantits per l’article 3.2 de la Constitució”.
INCOMPATIBILITAT FUNCIONAL
El conseller nega en les al·legacions qualsevol “incompatibilitat funcional”. Recorda que abans de ser elegit conseller ja era treballador d’Empark, qüestió “coneguda i acceptada per la candidatura”, i que el contracte de concessió amb l’empresa és del novembre del 2001. “Jo no era pas conseller de comú l’any 2001 ni ho he estat durant 22 anys d’aplicació de la concessió”, afirma en les al·legacions, per exposar, també, que no va entrar a treballar a la concessionària fins al 2016. La seva tasca professional és gestionar l’explotació “però no soc el representant legal de l’empresa”, per la qual cosa no ha signat cap de les peticions, sol·licituds o demandes que hagi pogut fer Empark al comú. Sempre les han signat el CEO o el secretari del consell d’administració. Ara bé, sí que reconeix que ha entrat el tràmit per finestreta, cos que addueix “no em pot pas convertir en apoderat de la societat”.
Alhora, assegura que la referència a l’apartat del plec de condicions sobre la seva relació amb el comú no li és d’aplicació, i nega estar afectat per l’article de la llei de contractació pública que fa referència a conflictes d’interessos. “Si Andorra és encara un Estat de dret, l’Administració comunal no pot crear figures jurídiques ex nihilo ni malmetre reputacions gratuïtament amb insinuacions genèriques”. De fet, arriba a afirmar que “he de rebutjar aquesta mena de judici sumaríssim que se m’està instruint” en l’informe jurídic.
CONTEXT POLÍTIC
Pérez també assenyala en les al·legacions el “context polític” que ha acompanyat la decisió de la junta de govern. Recorda que des de l’inici del mandat ha expressat discrepàncies amb actuacions plantejades per la cònsol, que ella es prenia com “atacs a la seva persona”, a més tornar a posar sobre la taula l’episodi de la censura. Així, explica que el 15 de juliol es va convocar una reunió política amb membres de la junta de Govern -altre cop sense Pérez- i dirigents del PS i Concòrdia, partits representants en la coalició electoral, en la qual diu que Gili va rebutjar l’actitud del conseller en defensa de la llibertat d’expressió “i va expressar clarament la seva animadversió” cap a Pérez.
Comentaris (45)