Escaldes inicia un procés per fer reduir “la precarietat” passant treballadors eventuals a fixos

Rosa Gili deixa clar que es regularitzaran aquelles places “on realment faci falta algú” i indica que, per ara, ja es preveuen entre deu i quinze edictes a diferents departaments

Les dependències comunals d'Escaldes-Engordany.
Les dependències comunals d'Escaldes-Engordany.

El comú d’Escaldes-Engordany ha iniciat un procés que permeti empleats de la corporació que fa temps que es troben en situació d’eventualitat. La voluntat és transformar en fixes aquelles places on es consideri que realment fa falta alguna persona contínuament. Per ara, s’han identificat entre deu i quinze llocs de feina en departaments com ara aparcaments o les escoles bressol. La cònsol major, Rosa Gili, defensa que “volem limitar les situacions de precarietat”.

La mandatària explica que, en arribar al comú, “ens vam trobar moltes persones en situació d’eventualitat que s’allargava ja molts anys”. En alguns casos, “fins i tot amb externalitzacions”, una situació que “cal revertir”. Gili argumenta que “si realment fa falta algú en tal lloc, s’ha d’agafar alguna persona fixa perquè es treu precarietat i es permet que cobri un millor sou”.

Les places que es preveuen treure a edicte afecten diferents departaments, com ara aparcaments, higiene o les escoles bressol

Aquest procés, que s’està fent “de manera moderada, sempre estudiada i tenint clar que existeix la necessitat”, ha suposat fins ara procediments via edicte per regularitzar “entre deu i quinze places de treball”. Es tracta de llocs a diferents departaments, com ara aparcaments, servei de neteja, tècnics electricistes o empleats de les escoles bressol”.

Per a la cònsol, dir que això suposa fer créixer la despesa de personal del comú “és una falsa reflexió”. Així, defensa que totes les corporacions “tenen una sèrie de treballadors” i que la diferència és “la manera d’agafar aquesta gent”. Al seu entendre, hi ha dos models: “O els agafem fixes i els donem una estabilitat com tots volem per tirar endavant la nostra vida o ho vesteixes d’una altra forma”. Aquesta segona, però, “al pressupost es paga igualment, però en un altre capítol”.

Gili recorda que, quan estava al Consell General, “jo ja havia defensat molt que no em semblava correcte tenir persones en situació d’eventualitat durant anys i panys”. I és que, argumenta, “al principi ho poden acceptar però si la situació dura molts anys, no et permet seguir el teu camí de vida, com ara un jove que vulgui marxar de casa dels pares o tenir un nen”. Tot i això, deixa clar que “no agafarem gent que no faci falta, però si en fan, els contractarem limitant les situacions de precarietats”.

Comentaris (12)

Trending