De fet, les fonts consultades han reconegut que la del també empresari és l’única alternativa amb cara i ulls que tenen els demòcrates. L’actual cònsol menor, Marc Casal, no tanca files per liderar la futura llista comunal però, alhora, sí que encaixaria amb Alcobé, amb el qual hi ha una relació personal estreta i des de fa molts anys. Per tot plegat, l’entorn demòcrata està convençut que s’acabarà convencent l’economista de Prats.
Les fonts consultades han assegurat que Alcobé tenia traçat una mena de camí personal que situava en el 2027, en tot cas, el possible assalt al consolat. Per ara era un moment per continuar-se dedicant als negocis i el seu creixement i, alhora, deixar que anés passant el temps i s’agafés distància respecte del ‘cas BPA’ i la derivada que el va esquitxar malgrat que n’ha sortit indemne. Aquell cas d’influenciar polítics a través de la consellera general Meritxell Mateu, contractada per BPA, i mentre Alcobé era ministre.
A l’economista, la renúncia de Camp l’agafa a contrapeu. De fet, la situació, malgrat que apuntada en certs fòrums més o menys per cònsol, l’entorn demòcrata esperava revertir-la. Però el mandatari comunal no s’ha vist amb força d’assumir el repte d’estar quatre anys més en primera línia política. Perquè encara que hagi fet i desfet al seu aire tot sovint, la contestació ciutadana hi ha sigut més del que ha semblat. I el desgast, més que notable.
Comentaris (6)