L’entorn demòcrata de Canillo confia convèncer Alcobé malgrat la negativa inicial

En el ‘calendari personal’ de l’exministre i economista i empresari no passava tornar a l’arena política fins d’aquí quatre anys, preveient que Camp optaria a la reelecció

Jordi Alcobé en un acte al despatx central de la policia l'abril passat.
Jordi Alcobé en un acte al despatx central de la policia l'abril passat. ARXIU / SFGA

Malgrat que l’horitzó futur l’economista canillenc Jordi Alcobé hi podia tenir la possibilitat des d’esdevenir cònsol de la seva parròquia, segurament no era ara que ho preveia. I aquest és el principal obstacle per convèncer l’exministre perquè agafi les regnes demòcrates de Canillo una vegada l’actual cònsol major, Francesc Camp, ja ha anunciat clarament que no optarà a la reelecció. Alcobé ja té oferta sobre la taula encara que, d’entrada, hauria donat un ‘no’ que l’entorn taronja no considera pas definitiu.

De fet, les fonts consultades han reconegut que la del també empresari és l’única alternativa amb cara i ulls que tenen els demòcrates. L’actual cònsol menor, Marc Casal, no tanca files per liderar la futura llista comunal però, alhora, sí que encaixaria amb Alcobé, amb el qual hi ha una relació personal estreta i des de fa molts anys. Per tot plegat, l’entorn demòcrata està convençut que s’acabarà convencent l’economista de Prats.

Vicenç Mateu i Jordi Alcobé en sengles imatges d'arxiu.

Relacionat

Vicenç Mateu i Jordi Alcobé entren en les travesses consolars d’Escaldes i Canillo

Les fonts consultades han assegurat que Alcobé tenia traçat una mena de camí personal que situava en el 2027, en tot cas, el possible assalt al consolat. Per ara era un moment per continuar-se dedicant als negocis i el seu creixement i, alhora, deixar que anés passant el temps i s’agafés distància respecte del ‘cas BPA’ i la derivada que el va esquitxar malgrat que n’ha sortit indemne. Aquell cas d’influenciar polítics a través de la consellera general Meritxell Mateu, contractada per BPA, i mentre Alcobé era ministre.

A l’economista, la renúncia de Camp l’agafa a contrapeu. De fet, la situació, malgrat que apuntada en certs fòrums més o menys per cònsol, l’entorn demòcrata esperava revertir-la. Però el mandatari comunal no s’ha vist amb força d’assumir el repte d’estar quatre anys més en primera línia política. Perquè encara que hagi fet i desfet al seu aire tot sovint, la contestació ciutadana hi ha sigut més del que ha semblat. I el desgast, més que notable.

Comentaris (6)

Trending