Els demòcrates escaldencs acusen la majoria comunal d’“incendiària” pel ‘cas Xirro’

Els representants de la minoria admeten que d’entrada van avalar fer sessions de consell a porta tancada perquè pensaven que la situació es podia resoldre per la via del diàleg

Jordi Vilanova, Miquel Aleix i Núria Barquín en la comapreixença.
Jordi Vilanova, Miquel Aleix i Núria Barquín en la comapreixença. Toni Solanelles

El conseller de la minoria escaldenca i cap de files de Demòcrates els comicis del 2019, Miquel Aleix, ha acusat la majoria liderada per Rosa Gili i Joaquim Dolsa de fer “polítiques incendiàries” arran de la decisió de portar a la Batllia la revisió de la delimitació de la finca Terres del Solà de l’Estany. I ha reclamat “que no es vulgui acabar judicialitzant la política andorrana” i en, en canvi, que es resolgui el denominat ‘cas Xirro’ amb “altres maneres”.

Els tres consellers de l’oposició comunal escaldenca han comparegut aquest matí de dilluns just abans que els cònsols fessin públic l’expedient de l’afer que en un parell de setmanes acabarà a la Batllia per fer un suposat balanç dels dos anys de mandat, però la compareixença s’ha acabat centrant en la qüestió de casa Xirro, que afecta, justament i de forma directa, dos representants de la majoria precedent: el cònsol menor Marc Calvet com a representant legal i arquitecte de l’obra que es volia posar en marxa i la consellera Sandra Tomàs com a propietària per successió de la parcel·la.

“Si la Batllia dóna la raó al comú d’Escaldes has de revisar totes les permutes i delimitacions? Estàs creant un precedent”, han advertit els consellers de la majoria

Aleix, amb Núria Barquín i Jordi Vilanova, han defensat tímidament la propietat de casa Xirro. De fet, ho han fet per la via de no qüestionar les decisions que sí que posa en dubte la majoria. I, en canvi, i després de deixar clar que ells han votat en contra de portar el cas a la Justícia, han criticat amb més vehemència les maneres de fer de la majoria, a qui han demanat que “el mateix entusiasme que posen en aquest tema, que el posin en altres qüestions que afecten la parròquia”, segons Vilanova.

Els consellers demòcrates han assegurat haver vist “actes protocol·laritzats” que avalarien la propietat de casa Xirro. Davant d’això, “qui som nosaltres per dubtar”, s’han els membres de la minoria, que han reconegut que tot i haver-los incomodat haver de fer sessions de consell de comú a porta tancada “perquè el nostre plantejament era que amb la informació que s’aportés” quedés resolt el tema i “no és judicialitzés”. Ara, l’expedient ja és de domini públic i més enllà dels aspectes o detalls concrets, la generalitat de l’afer ja s’ha exposat obertament.

“La gravetat de l’afer és que estàs posant en dubte el que has fet els darrers trenta anys”, ha afirmat Jordi Vilanova, que s’ha mostrat preocupat per la “magnitud rellevant” que pot tenir el cas i les seves conseqüències, més enllà de preguntar-se com pot ser que a partir “d’una demanda d’un permís de construcció s’arribi a qüestionar la propietat del bé”. “Si la Batllia dóna la raó al comú d’Escaldes has de revisar totes les permutes i delimitacions? Estàs creant un precedent”, ha alertat el conseller, al costat d’una Núria Barquín que també ha advertit de la inseguretat jurídica que es crea.

La qui al seu dia va ser candidat a cònsol menor ha lamentat que “ho qüestionen tot” en relació amb el procés seguit en relació amb les Terres del Solà de l’Estany. “És sorprenent que tothom hagi tingut un interès especial en gratificar casa Xirro amb aquest terreny”, ha lamentat Barquín, mentre que Miquel Aleix ha reconegut “converses informals” amb cònsols precedents com Toni Martí i Trini Marín, que haurien adoptat algunes de les decisions ara qüestionades, i d’aquestes converses s’hauria conclòs que “havien seguit la mateixa regla per tothom” i el de casa Xirro no “és un cas isolat” o en el qual s’hi hagi aplicat “una excepcionalitat de cap tipus”. “No hi ha res a discutir”, ha remarcat el cap de files demòcrates.

DOS ANYS PERDUTS

El posicionament de la minoria en relació amb el ‘cas Xirro’ ha diluït el balanç dels dos anys de mandat que suposadament pretenien dur a terme els consellers demòcrates. Però el resum general semblaria senzill per a Aleix, Barquín i Vilanova: “S’han perdut dos anys” i “anem amb un retard claríssim”. Ja admeten que arribar a un comú ‘desconegut’ o haver de gestionar una pandèmia no és cosa fàcil. Però més enllà d’això, “van guanyar les eleccions comunals i no tenien projecte, i dos anys després encara dubten amb el projecte. El que no es pot fer que encara dos anys després tinguin dubtes amb el projecte”, ha dit Aleix.

I encara el màxim responsable de la minoria comunal escaldenca hi ha afegit: “Acabarem el 2023 i poqueta cosa haurem fet a nivell d’inversió” quan el comú “té les finances sanejades” i no s’està fent el que consideren que s’hauria de fer, amb la qual cosa "l’impuls que portava la parròquia a nivell social, urbanístic o turística, amb projectes que han sigut un referent nacional” es podria veure estroncat. “Si això perdura gaire quedarà retardada respecte de les polítiques avantguardistes que es portaven”. I tot, sospita Vilanova, per buscar “rèdit polític” en vista als comicis del 2023.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.