Els comuns invertiran 2 milions d’euros el 2026 per mantenir la seguretat ciutadana

Els diners es destinaran a instal·lar sistemes de videovigilància per evitar baralles, agressions i situacions de vandalisme, que alhora han de permetre identificar aquells que hi estiguin implicats

Cartell advertint de càmeres a l'aparcament Centre Ciutat d'Andorra la Vella.
Cartell advertint de càmeres a l'aparcament Centre Ciutat d'Andorra la Vella. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

La seguretat ciutadana ha estat un dels temes centrals de la reunió de cònsols d’aquest dimarts a Sant Julià. Segons han explicat els cònsols que han actuat de portaveus de la trobada, Cerni Cairat i Rosa Gili, malgrat que no es vol generar alarmisme, les corporacions estan decidides a donar resposta a la inquietud dels ciutadans del país. Per aquest motiu s’està treballant en un pla per dotar de més recursos les administracions locals. Concretament ha acordat destinar un total de 2 milions d’euros durant el 2026 per invertir en matèria de seguretat, especialment en elements lligats a la videovigilància.

Gili i Cairat han reconegut que després dels casos de baralles i agressions entre joves que van afectar especialment Escaldes i Encamp, o problemàtiques amb el contraban al Pas de la Casa, s’ha decidit actuar. Entre totes les administracions locals invertiran 2 milions el 2026 per instal·lar càmeres de videovigilància o servidors de gravació que han d’evitar el vandalisme, les baralles, les agressions o casos greus d’incivisme. “Volem mantenir un dels actius més importants que tenim com és la bona convivència ciutadana i la seguretat dels nostres pobles, quarts i barris”, ha afirmat el cònsol major de Sant Julià, Cerni Cairat, que ha reconegut que alguns comuns hi invertiran per primera vegada mentre que altres ampliaran els plans de seguretat que ja tenen.

“La intenció no és generar alarmisme ni crear un gran germà que ho vigili tot, sinó posar eines a disposició per garantir la bona convivència”, ha dit Cairat. El cònsol lauredià ha defensat que amb aquesta mesura s’actua en dos àmbits: d’una banda es fa prevenció, perquè quan s’informa que una àrea està videovigilada “es redueixen els actes vandàlics i els problemes d’inseguretat”; i de l’altra hi ha una acció “reactiva”, ja que gràcies a les imatges “podem identificar”. Tot plegat derivarà, també, en la signatura d’un conveni per a cada comú amb la policia per agilitzar la tramitació i el traspàs d’imatges.

“Estem tots concernits pel tema i si anem de la mà podrem aprendre uns dels altres i oferir totes les eines possibles per no perdre aquest pilar que és una seguretat ciutadana exemplar”, ha exposat Gili, que també ha fet èmfasi en la part pedagògica de poder fer conscients els joves de les conseqüències dels actes que fan i que d’entrada potser no pensen que puguin arribar a ser tant greus.

Els cònsols no han pogut detallar quina quantitat es destinava fins ara a aquesta matèria, però sí que s’ha constatat la necessitat d’invertir més. Alhora, ha explicat que no s’han plantejat ampliar les competències dels agents de circulació perquè consideren que les que tenen són suficients.

PRESSIÓ A GOVERN PELS ESTUDIS DE CÀRREGA

Els cònsols també han manifestat el seu disgust amb el fet que des del Govern encara no els hagi lliurat el text refós dels diferents estudis de càrrega que van entregar fa un any. Segons han explicat, les conclusions dels estudis s’haurien de poder plasmar en el moment de fer les revisions del pla d’urbanisme, però sense el text no ho poden fer. De fet, com han assenyalat, alguns comuns ja han finalitzat la revisió sense haver pogut incloure els elements que assenyali l’executiu. Dijous tenen una reunió amb els ministeris implicats i el cap de Govern per tractar la qüestió. “Cal certa celeritat per avançar”, ha dit el mandatari lauredià.

Els comuns el que volen evitar és que un cop feta la revisió se n’hagi de fer una altra per incloure els elements que els assenyali el Govern i expliquen que, per exemple, en els complements d’informació demanats des de l’executiu, hi havia qüestions que depenen de l’administració general, com planificació d’escoles, d’infraestructures o temes de transport i energia. “El que no podem fer és marejar la perdiu perquè al darrere hi ha necessitats de molta gent i la llei no ens permet estar anys i panys amb la qüestió oberta”, ha manifestat Gili.

D’altra banda i pel que fa al treball que s’està fent al Consell General, han reconegut que la modificació de la llei del sòl és “complicada” però celebren que s’hagi obert el meló. En aquest sentit han detallat que en les properes setmanes compareixeran al Consell exposant el que consideren que ha d’incloure la nova llei.

Comentaris (1)

Trending