El cònsol escaldenc reconeix que “ens preocupa” que s’hagi acabat confirmant la desaparició del sindicat “perquè nosaltres vam intentar que s’agrupessin els treballadors com a mínim per departaments per tenir interlocutors vàlids” a l’hora d’afrontar canvis o haver d’adoptar certes decisions. Però no ha estat possible. “És una desgràcia que no trobem interlocutors. La gent va a la seva i és una llàstima”, perquè en cas contrari “podríem tenir una millor relació” tot partint de la base que el clima laboral al comú es percep, almenys des de l’òrbita política, com a bo, malgrat que sembla hi ha petites qüestions que es poden millorar.
Dolsa fa una reflexió més global de la societat actual, que es pot extrapolar perfectament al que passa entre el personal del comú escaldenc. “Treballar per a la col·lectivitat i buscar la defensa de l’interès general” no està de moda, ve a indicar el cònsol escaldenc, que ho evidencia per un tema major respecte del que pugui passar al comú. I és en aquest sentit que recorda que per una qüestió tan delicada com l’habitatge tampoc hi ha una lluita organitzada d’alt nivell. Però no va més enllà. I torna al comú.
I és que sí que de tant en tant, els responsables polítics, o els alts càrrecs funcionarials, reben queixes. “Vénen persones individualment, ni tan sols representant un departament. Et vénen a parlar d’allò que és seu. I quan els demanes. ‘I els altres, què?’ Et responen amb un: ‘Que vinguin ells.’ I realment és preocupant.” Però no es pot fer res més que acatar la decisió de dissoldre el sindicat. I si mai hi ha interessats en posar-ne en marxa un de nou, mirar de fer-li costat.