El procés de liquidació del sindicat escaldes va començar en l’assemblea general celebrada el juny del 2019, quan es va acordar la dissolució de l’ens per manca d’una candidatura que renovés el comitè executiu. Després d’anys d’espera i la constatació de la falta de voluntat de recuperar-lo, la junta liquidadora ha procedit a la dissolució definitiva. Baena ha explicat que es va decidir esperar un temps per si algú els volia agafar el relleu, però veient que ningú s’hi interessava s’ha considerat que “no tenia sentit” mantenir la responsabilitat sobre els membres de la junta liquidadora que ja no eren representants de res. Així, si mai algú volgués reflotar un sindicat al comú, hauria de començar tot el procés de zero, amb nous estatus i una nova inscripció al registre de sindicats.
Tal com es preveu en els estatuts, els fons restants de l’USTCEE s’han cedit de forma solidària a altres sindicats de la funció pública, concretament a dos “que són els més actius”. D’una banda, el Sindicat de Treballadors/es del comú d’Andorra la Vella (Sitca), i de l’altra, el Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP).
“La societat cada cop és més individualista, els moviments col·lectius no funcionen i la gent resol els seus problemes laborals de manera individual”, diu Baena
Els darrers responsables del sindicat comunal d’Escaldes lamenten la dissolució d’una entitat que consideren “bàsica” per garantir la transparència en el funcionament de les administracions públiques i la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores. En el mateix sentit, encoratgen els sindicats restants a seguir amb una tasca “fonamental”, afirmant que defensar el funcionariat és “protegir els serveis públics i els corresponents drets ciutadans”.
Baena ha reconegut que és “trist” que vagi desapareixen la poca representació sindical que hi ha la país i apunta que “tots els comuns i empreses privades” n’haurien de tenir, un exercici que considera “saludable”.
Preguntada pels motius de la poca representació sindical actual, considera que conflueixen dos elements. En primer lloc, no veu que hi hagi “una aposta real” per fomentar la representació sindical al país i assegura que “no hi ha garanties de protecció per a qui entra en un sindicat”. En segon lloc hi situa una tendència social més global: “la societat cada cop és més individualista, els moviments col·lectius no funcionen i la gent resol els seus problemes laborals de manera individual”.
Comentaris (2)