La corporació laurediana es manté al marge del cas en estar judicialitzat -de fet, l’encara actual propietat ha denunciat que fa més d’una dècada que esperen que la Batllia faci executar tal com toca les sentències que es van dictar al seu dia-, però asseguren que fins que no es facin les reformes escaients que permetin garantir la total seguretat de residir en aquell habitatge, situat a la urbanització Font de la Vall, no s’autoritzarà el retorn de l’ocupació del xalet.
L’entorn de la propietat lamenta que després de tants anys, i amb unes resolucions que, en essència els donaven la raó, no s’hagin fet els passos pertinents des de l’autoritat judicial per tal d’assegurar l’efectivitat de les decisions adoptades pels propis tribunals. Fonts properes a la constructora que feia l’excavació causant de les esllavissades -constructora alhora titularitat almenys al seu dia del xalet que es pretenia fer i es va fer en la parcel·la annexa a la qual es va ocasionar el dany- ha assegurat que la part condemnada va complir al seu dia amb el que se li va indicar.
En aquest sentit, la font esmentada ha indicat que “la constructora va seguir al peu de la lletra el que marcava el projecte que va fer un arquitecte i va firmar/validar un enginyer. Tots dos se’n van desentendre tot i haver sigut un problema estructural. L’encofrat es va subcontractar i no va ser realitzar per la constructora en qüestió. La part afectada, va portar a judici a la constructora, totes aquelles demandes que van fer per arreglar els desperfectes van córrer per part de la propietat/constructora”.
Amb tot, els titulars de l’immoble que no es pot ocupa asseguren que la sentència no s’ha fet complir com esqueia i que si l’arquitecte i l’enginyer es van desentendre de la situació que havien de contribuir a resoldre no es pas responsabilitat o culpa d’aquell que va ser perjudicat per l’erosió de les excavacions de l’any 2003.