La propietat del terreny on està bastit l’equipament sòcio-esportiu ho té clar: ni hi ha converses ni hi ha res a parlar. Almenys ara per ara. “Que un advocat truqui a un col·lega i aquest li agafi el telèfon no vol dir absolutament res”, han indicat fonts de la propietat, que han assegurat que el comú té tot l’interès del món en reprendre converses i guanyar temps però que des del punt de vista privat no hi ha temps per perdre. En aquest sentit, les fonts consultades han indicat que “el cònsol fa política” però la propietat no estar per fer-ne, i que el comú sap des de fa dies les condicions de tot plegat.
Un cop vençut el termini, no hi ha res més a discutir si la corporació no es mou. Els propietaris de la parcel·la sempre han mantingut que una negociació és un estira-i-arronsa “no una imposició d’una de les parts”. Hores d’ara, el comú ocupa l’equipament més enllà d’allò que el faculta el contracte, que va arribar al seu terme el 31 de desembre. En virtut d’aquest acord firmat a mitjan de la dècada de 1980, la construcció passa a ser propietat dels titulars del terreny.
El comú vol guanyar temps i la propietat concedirà el temps que necessiti per redactar la demanda. Les fonts consultades han recordat, a més, que si el comú vol usar com argument el fet que es va haver de bastir un equipament, una construcció, damunt la parcel·la i això hauria de donar drets a qui n’ha estat el titular durant tres dècades en virtut del lloguer, per efecte i jurisprudència derivada del cas del Punt de Trobada la sala civil del Tribunal Superior ja ha deixat prou clar que aquest no és un motiu perquè qui pren en arrendament el terreny tingui cap prerrogativa afegida.
Comentaris (5)