Camprabassa busca capital privat per garantir les inversions futures de Naturland

Cortesao assegura que es poden fer noves infraestructures, sempre que estiguin integrades en la natura, i avança que a la cota 1.600 s’aprofitaran les terres del nou vial per crear turons i evitar la sensació d’estar “en un lloc artificial”

Una imatge de la cota 1.600 de Naturland.
Una imatge de la cota 1.600 de Naturland. NATURLAND

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

“Tenim molt clar que no volem seguir comprometent les finances comunals i per tant, estem en recerca d’inversió privada”. Ho explica la cònsol menor de Sant Julià, Sofia Cortesao, que es mostra convençuda que el nou pla director que regirà el futur del parc permetrà revitalitzar-lo. Remarca que tenen clar “què cal preservar”, però que tot i així hi ha capacitat per créixer amb noves inversions. L’objectiu final és que al final del mandat tot quedi encarrilat perquè la societat sigui solvent per ella mateixa.

Que l’actual majoria de Desperta Laurèdia no eren els grans defensors de Naturland no sorprèn a ningú. Ara bé, també és cert que quan van començar a mirar la possibilitat de desmantellar el parc es van adonar que no era tan senzill. De fet, ni tancar parcialment ni fer-lo més petit són opcions que es tinguin sobre la taula perquè “suposen un impacte molt gran per a les finances del comú i no ens ho podem permetre”, reconeix la mandatària.

Així doncs, es treballa colze a colze amb la nova direcció basant-se en el nou pla director que es va tancar a finals del 2025 i que segons Cortesao “preveu una sèrie d’inversions pautades i planificades en els propers anys”. Ara bé, com que “no volem seguir comprometent les finances comunals, estem en recerca d’inversió privada”.

Una vista de Naturland.

Relacionat

El nou pla de viabilitat de Naturland hauria de poder servir per atraure inversió privada

Es tracta d’inversions “en les que creiem i creiem que poden revitalitzar el parc”, això sí, sense traspassar les línies vermelles que fixa l’actual comú. Han de ser infraestructures “integrades a la natura, amb un model i un pla que creiem que ara sí segueix una estructura lògica i que realment té un fil conductor”. D’aquesta manera, reitera, “sent molt conscients del què cal preservar, pensem que hi ha capacitat perquè Naturland creixi amb noves inversions, però també tenim clar que han de passar per buscar capital privat”.

Com es concretaria tot això i el calendari per fer-ho realitat encara no està clar. Està en mans dels auditors i de la direcció del parc. Es té clar, però, que la fita no es pot eternitzar, encara que la cònsol assegura que “serà més fàcil” anar a buscar aquesta inversió privada perquè el pla director deixa clar els projectes concrets i els quantifica econòmicament.

Segons la cònsol menor els ha arribat interès d’algun privat, però és cert que “ja venien amb el seu projecte” i caldria reconduir-lo cap el que té planificat ara la societat. “Nosaltres el que volem és que creguin en el pla director i en les inversions que els proposem nosaltres”.

I l’objectiu seria tenir tot això tancat abans del final del mandat? Sofia Cortesao reconeix que Naturland és una qüestió que “fa 20 anys que s’arrossega” i és veritat que es posen certa pressió perquè és quelcom que els agradaria poder resoldre, “però també entenem que és una bola que s’ha fet molt gran i difícilment té una solució d’un dia per l’altre”. “Tant de bo en els dos anys que tenim de mandat ho puguem, com a mínim, encarrilar perquè la societat sigui solvent per ella mateixa”.

NOVETATS PEL 2026

Cortesao reconeix que el parc ara es troba en un petit ‘impasse’, però tot i així en breu està previst que s’inauguri una nova tirolina i es té també un projecte per fer un rentat de cara a la cota 1.600. “És una cota on hi havia el camp de tir, completament plana, desnaturalitzada, molt gran, per tant, hi posis el que hi posis sempre es veu buit. El pla director marca una millora de finca aprofitant les terres de l’abocador”, exposa. Aprofitant, per exemple, terres del nou vial, es crearan nous turons al voltant de les infraestructures actual perquè el turista, quan arribi a la cota 1.600 “no tingui la sensació d’estar en un lloc artificial, sinó d’estar a la natura”. És un dels projectes que es començarà a treballar en breu i que tirarà endavant “més ràpidament”. A més, es considera que no sobrepassa la línia vermella de “respectar més la natura, de sostenibilitat i de reaprofitar el que ja tenim abans d’invertir en coses noves”.

Comentaris (1)

Trending