De fet, i amb el permís d’algun acte d’Escaldes i de l’ambient de ple, també, a Sant Julià, on enguany a nivell de cartell i programació s’ha punxat de forma notable, Andorra la Vella s’ha erigit aquest estiu en la capital, també, d’unes festes majors que parroquialment passen ara el relleu a Encamp. Musicalment, amb les vetllades protagonitzades per Roba Estesa, Oques Grasses i Ptazeta, que van reunir unes 5.000 persones, o els Rot, Veneno i companyia, amb el ball i la marxa de La Principal de la Bisbal la nit de diumenge com a quarta pota, Andorra la Vella ha atret qualitat variada i ha mobilitzat a gent diversa.
I tot plegat s’ha completat amb altres actes que també han reunit el seu públic i que han sumat espectadors a centenars en una celebració que enguany tenia l’esbart dansaire i el seu quarantè aniversari de protagonistes. Des de l’exhibició castellera de dissabte a les funcions de circ-teatre que durant tres dies han portat a la plaça del Poble ‘clowns’ o similars de primer nivell. Que si el Ball del Contrapàs o les sardanes. I la pluja que també va fer la guitza a algunes activitats programades.
I el ‘país musical’ d’Ariel Rot i Kiko Veneno. I el seus himnes a l’estil de ‘Salta’ dels Tequila, del qual l’argentí va ser una de les seves ànimes, o el ‘Volando voy’. I a més, més enllà de la contribució dels Muchachito que van tancar del tot amb la seva rumba pop, la participació d’alt de l’escenari d’un harmonicista -és a dir un virtuós de l’harmònica- amb residència al Principat, el català Joan Pau Cumellas. Els moments on tots els músics van pujar plegats d’alt l’escenari de la plaça de les Arcades i van deixar anar les seves tensions van ser, realment, dignes d’un concert estel·lar.
Comentaris (1)