Per Lluís FERREIRA
Fa prop de dos anys que Demòcrates per Andorra (DA) s'ha capficat en avançar a marxes forçades vers un acord amb Europa. Vagi per endavant que, de moment, no hi estic ni a favor ni en contra. I ara us n’explicaré els motius. Només puc entendre aquest fet basant-me en dos punts.
Per un costat encara que diguin que pràcticament l'afectació del cas BPA sobre la plaça financera i el país ha sigut nul, la realitat demostra que per un costat tots aquells turistes financers que venien a passar un parell de dies a controlar els seus dipòsits i de pas fer quatre compres, cada dia són menys i d'això se n'ha ressentit la banca i el comerç.
Per la banca ja hi han mig trobat una solució, que és ni més ni menys que el famós passaport europeu financer. Aquest passaport permetria a la nostra banca sortir a tot Europa a captar nous clients i en contrapartida permetria que els bancs estrangers facin la mateixa operació al nostre país. Aquest ímpetu només pot respondre al fet que la nostra plaça està més tocada dels que ens pensem.
Quan Andorra va signar l'acord monetari amb Europa hagués estat el moment, però estava clar que per a la banca, els anys 2011 i 2012 encara eren època de vaques grasses i es varen negar en rotund donat que suposava una amenaça per a ells. Ara, només queda la via de l’acord d'associació, per tal d'intentar salvar els mobles de la nostra banca. Com veieu, queda constatat que preval l'interès públic per sobre del privat?
Com a segon motiu en aquesta insistència d'Europa pot ser el fet que Andorra no disposa d'un prestador d'últim recurs. És a dir, a part d’emetre els títols de deute de l'estat comercialitzats per la nostra banca, l’Estat no té cap altre lloc on anar a demanar calerons.
Ara, per molt que el Govern dels millors s'entesti a dir que el tema BPA ha estat superat us explicaré un parell de dades.
Segons la nostra Constitució, sí, aquella per a la qual el mateix Antoni Martí va fer campanya en contra, en l’apartat segon de l’article 27 s’hi diu textualment: "Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei." És a dir, que ningú no pot ser espoliat de la seva propietat privada encara que sigui per un suposat interès públic sense ser indemnitzat per tal situació. Això molt em temo que un cop arribi tot el cas BPA a les instàncies més altes de la Justícia, ens acabarà passant una factura poc assumible. El pressupost de l'Estat està al voltant dels 450 milions. Si li restem la part del sistema financer bastant tocat avui dia ( /-150 milions d’euros) i a banda també li restem la recaptació del tabac ( /-100 milions), ens quedaria sobre uns 200 milions. Si fins aquí ja fa respecte, hem de tenir present que la despesa de l'Estat en el seu funcionament pot rondar sobre el 80% de la recaptació. En conclusió l'Estat andorrà entrarà en allò que es coneix com a fallida.
Ara bé, si el Govern dels millors aconsegueix l'acord amb Europa, molt possiblement podrà obtenir accés a finançament a través del Banc Central Europeu, els ja famosos ‘homes de negre’. ¿Em podeu dir sense haver obtingut una bona negociació amb Europa que ens permeti substituir els ingressos que tenim actualment per altres vies com hi farem front?
Podria explicar el Govern què li passarà als cinc mil funcionaris que tenim actualment un cop els ‘homes de negre’ comencin a sol·licitar les retallades per part de Govern. ¿Podria Demòcrates per Andorra explicar davant d'una situació com aquesta que passaria amb les vuit administracions públiques?
Hem de negociar amb Europa, sí. Hem d'aconseguir vies alternatives d'ingressos, cert. Però no podem hipotecar el futur d'Andorra i els seus ciutadans només per salvar el cul a la plaça financera i a la mala gestió d'aquest Govern.
Comentaris