L’origen de la denominada causa general del ‘cas BPA’ té un nom i uns cognoms: Rafael Pallardó Calatrava. Aquest empresari nascut a València el 1964 i establert a Barcelona on regenta diversos establiments de venda de productes de marroquineria que adquireix principalment a la Xina té una dilatada vinculació amb el sector bancari del Principat. Fins i tot anterior a l’existència de Banca Privada d’Andorra. De fet, ja el seu pare, del mateix nom, havia estat client d’entitats bancàries andorranes. Els seus negocis eren els mateixos i el seu objectiu, aparentment, el mateix que el del fill, més atrevit que el pare, això sí: “l’estalvi fiscal”. Un informe policíac incorporat en una de les moltes causes judicials que pengen del ‘gran cas BPA’ deixa clar que Pallardó no tenia sols una entitat bancària a la seva disposició.
En certa manera, i al llarg dels anys, l’empresari que investigadors policíacs espanyols vinculen a Gao Ping en el marc de l’‘operació Emperador’ -una causa que encara s’està instruint i, en conseqüència, ni Gao ni Pallardó no han estat jutjats ni molt menys condemnats-, va ser client d’Andorra. Del seu sector financer bancari. I operava en major o menor volum de la mateixa manera. Ingressos a Andorra, via traspassos o especialment efectiu, i transferències gairebé immediates cap a la Xina. Rafael Pallardó Calatrava és l'home que amb la seva declaració el març del 2015 va originar la detenció i empresonament de Joan Pau Miquel. Ell, Pallardó, volta món tot pinxo. Miquel fa estada a la Comella. Encara.
En un moment o altre, Pallardó i el seu pare, de manera conjunta o per separat, o sent el fill autoritzat del pare, han tingut comptes oberts a l’actual MoraBanc, al Crèdit Andorrà, a BPA i a Andbank. L’única entitat que deixa clar a petició de la batlle que porta aquesta investigació en concret -o com a mínim que la portava al seu dia, Núria García Val- que no ha tingut mai de client la persona d’interès és el BancSabadell. Pallardó i el seu pare, també valencià i també establert a Barcelona, són, a més a més, titulars de drets d’emfitèutics al Pas de la Casa -és a dir, disposen d’un immoble cadascun allí- i també tenen un pis i una plaça d’aparcament cadascun en un edifici del carrer Alzinaret d’Andorra la Vella.
L’informe de la policia andorrana -que poden consultar íntegrament aquí- també deixa clar un element que tal i com ha previst històricament l’ordenament jurídic propi no es pot passar per alt per molt que a Espanya costi d’entendre. Diu l’informe en qüestió que “els elements de què es disposa al Principat indicarien que la naturalesa de la infracció motiu d'investigació tindria un caire purament fiscal, d'evasió de capital, que provindria d'una activitat de contraban i de no declarar les mercaderies importades a l’agència de Duanes espanyola”. Per tant, seria el blanqueig no delictiu a efectes andorrans i que ha nodrit ‘tota la vida’ el negoci bancari del Principat. En el darrer aute de processament dictat per la batlle i en què hi queden emmarcats 24 directius i gestors de BPA s’insisteix i s’insisteix en què el diner suposadament xinès blanquejat podria provenir d’altres delictes que sí serien punibles a Andorra. Però la pròpia policia del Principat ho deixa clar: l’únic que es pot demostrar, l’únic que s’ha trobat, és evasió fiscal.
Anàlisi de comptes
I quan passa a veure d’on han estat clients els Pallardó comença amb MoraBanc, que és l’entitat que va acollir els empresaris marroquiners des de més antic. Concretament, el Pallardó pare va ser client de ‘l’entitat blava’ des del 1989. El pare hi va tenir tres comptes. En dos el fill hi és autoritzat. La vida d’un va anar del 1989 al 2000, la de l’altre del 2001 al 2011 i el tercer, del 1999 al 2013. Rafael Pallardó Calatrava en solitari és titular de dos comptes més a MoraBanc (un del 1997 al 2002 i l’altre a cavall dels anys 2003 i 2004). Encara, Pallardó surt com a autoritzat del compte d’un suposat súbdit italià. La policia, en l’informe, para compte en un dels comptes per dir que quan es va cancel·lar es van transferir 279.827 euros cap a la Caixa.
El següent banc on fa parada la policia és Crèdit Andorrà. El pare Pallardó va ser titular d’un compte sense moviments des del 2000 i el fill va tenir dos comptes, oberts el 93 (i sense moviments ni saldos des de l’any 2000) i el 91 (i que tampoc experimenta cap moviment des del 1994).
El tercer anàlisi se centra en BPA. L’informe fa referència a cinc comptes. Tres de conjunts entre pare i fill i dos en què cadascun són titulars de forma individual. El fill va ser titular en solitari d’un compte entre el 2008 i el 2012. El pare, a soles, ho era des del 2013. I de forma conjunta, un compte es va obrir el 2011, un altre el 2008 i un tercer va comprendre el període 2008-2011. En el moment de l’anàlisi -i d bloqueig judicial dels comptes- entre tots hi ha ingressats poc més de dos milions d’euros. La policia se centra en l’anàlisi detallada de tres comptes. Els tres que estan encara actius. L’un recull 54 traspassos d’altres comptes propis a BPA i reflecteix moviments per un valor total de 936.138 euros més 17 ingressos en efectiu entre 2011-2012 per valor de 341.010. Des d’aquest mateix compte es fan traspassos cap a investigats per valor de 203.375 euros.
Un altre dels comptes reflecteix moviments entrants per un global de 170.780 euros i traspassos a l’exterior de 49.109 dòlars. El tercer compte, a partir d’ingressos en efectiu, traspassos, transferències o pagarés hauria rebut uns emoluments de 165.757 euros. Posterior a l’anàlisi policíaca dels comptes, el mateix analista fa unes consideracions sobre l’operativa i les dades aportades per BPA i recorda que no s’han portat extractes bancaris perquè, al·lega el banc, la batlle no ho havia demanat. A més, en estar els comptes principals ja cancel·lats s’explica que el treball de recopilació de dades, de poder-se acabar fent, seria molt costós. Però que es calcula que els moviments que amb el temps es van fer per aquells comptes haurien arribat a una quantitat, en xifres rodones, de 60 milions d’euros. S’explica que en la majoria de casos sols arribar diners als comptes hi ha transferències cap a la Xina.
I aquesta és la mateixa operativa que empra Andbank, que sí queda més detallada en l’informe. “S’observa que tan bon punt hi havia un ingrés en efectiu, posteriorment s’ordenava una transferència a una entitat xinesa per l’import del mateix de l’ingressat”, diu l’agent encarregat del treball i assignat a l’àrea de delictes econòmics. A Andbank, Rafael Pallardó Calatrava hi va tenir dos comptes oberts. Un només set mesos del 2007 i en què, segons la policia, hi van circular més de dos milions d’euros. L’altre compte va estar actiu entre el 2010 i el 2012. Segons l’informe policial, per Andbank Pallardó hi hauria fet circular 2.384.000 euros.
L’informe policial deixa constància que el gestor del compte no va requerir mai “cap justificació de la procedència dels diners que han estat realitzats per facilitar la posterior repatriació” cap a la Xina. L’agent encarregat de l’estudi dels moviments bancaris també troba molt sospitós que els ingressos es justifiquen amb factures que són molt anteriors al moment de la realització de l’ingrés. Un altre element que es destaca en l’anàlisi de la informació aportada per Andbank, per exemple, és el fet que s’adjunta l’escriptura d’una societat entre els socis de la qual, obertament, hi apareix Gao Ping.
Sia com fos, i encara que ‘per culpa’ de Pallardó judicialment la Batllia hagi decidit el processament de 24 persones i hagi d’aquesta manera intentat acreditar que BPA suposadament funcionava com una rentadora sistemàtica de diners, l’informe de la policia andorrana no deixa lloc a dubtes. Si algú rentava, rentava tothom. De la mateixa manera. I, que es pugui acreditar, tot procedent de l’evasió fiscal no contemplada com a delicte en l’ordenament jurídic encara vigent al Principat. I encara molt més laxe abans del 2011. Pallardó tenia un banc, sí. Però era Andorra. El seu sistema financer. Excepte BancSabadell, que té la mare on la té.
Llegiu l'informe policíac original i complet aquí
Comentaris