Optimista acollida de la proposta de banc cooperatiu que pretén 'salvar' BPA

Amb expectació i optimisme s’ha rebut entre els diversos col·lectius implicats i afectats per la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) la proposta llançada per un grup de clients i treballadors de l’entitat de constituir un banc cooperatiu sota l’aixopluc de la denominació ‘raiffeisen.ad’ i, ara per ara, amb l’aparent lideratge de l’economista i exconseller general Eusebi Nomen. Això sí, tots els col·lectius amb interessos directes sobre el futur de BPA esperen més detalls d’una iniciativa que comença a caminar i que voldria agafar les regnes de l’entitat intervinguda per tal de reestructurar-la i fer-la el màxim d’operativa amb el mínim desgast possible, tenint en compte que Banco Madrid és irrecuperable. Diversos grups de clients i empleats del banc s’han mostrat interessats a conèixer amb més detall el ‘projecte raiffeisen.ad’. El fet que la proposta de banc cooperatiu tingui com a objectiu no destruir ni un sol dels llocs de treball que encara queden a l’entitat i que, almenys en principi, se salvin íntegrament els dipòsits, és una qüestió que encoratja. Però els col·lectius es mostren, alhora que esperançats, prudents abans de conèixer fil per randa la viabilitat de la iniciativa. Amb la mateixa prudència ha analitzat ‘raiffeisen.ad’ l’entorn de la legítima propietat de BPA. Fonts properes als accionistes majoritaris de BPA consideren “positiva qualsevol proposta o iniciativa que suposi evitar un deteriorament dels dipòsits dels clients del banc i, alhora, que minimitzi l’impacte sobre els llocs de treball, a poder ser, fins a salvar la feina de tots i cadascun dels treballadors que l’entitat tenia el 10 de març” Dins de la voluntat expressada pels accionistes majoritaris de BPA durant el primer dia -prioritzar qualsevol solució que comporti el retorn íntegre dels dipòsits als seus titulars i la ontinuïtat del màxim de llocs de feina- hi podria cabre el projecte presentat diumenge. No obstant això, els legítims propietaris de BPA encara no han tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà la iniciativa del banc cooperatiu. “Segur que en els propers dies o setmanes podran compartir amb els impulsors de la proposta els detalls d’aquesta i serà llavors quan es podrà realitzar una valoració més acurada de ‘raiffeisen.ad’”, van assegurar les fonts. Nomen i la resta d’impulsors de la iniciativa van començar a contactar ahir amb grups sociopolítics i econòmics del país als quals creuen que la proposta els pot interessar. Responsables del Partit Socialdemòcrata (PS), per exemple, ja haurien mostrat el seu acord per escoltar el projecte i mostrar el seu parer. L’exparlamentari també va mirar d’establir contacte ahir, sense sort, amb el president del consell d’administració de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Els promotors de la iniciativa són conscients que serà difícil que l’AREB els vulgui rebre. Tot i així, estan disposats a fer arribar la seva oferta qualificada pel banc via notari, si escau. El projecte Nomen, acompanyat de l'empresari Artur Homs, de l’empleat de BA Lluís Ferreira, del treballador prejubilat Xavier Feliu i de l’empresari i client de BPA Antonio Sánchez, van presentar diumenge el projecte ‘raiffeisen.ad’, que s’inspira parcialment en una banca cívica molt arrelada a Suïssa i Àustria amb el mateix nom. L’economista i la resta d’impulsors de la iniciativa consideren que el fet que sigui una cooperativa la que agafi les regnes de l’entitat sotmesa al control de l’administració després de la nota del FinCEN del 10 de març és la menys lesiva de totes les alternatives que s’estan plantejant i especialment del banc pont (Vall Banc) que ha constituït l’AREB. La denominació ‘raiffeisen.ad’ ja ha estat degudament registrada a l’oficina de marques, i ara s’està acabant de treballar en els estatuts del que seria la cooperativa. Nomen i la resta d’impulsors del projecte van deixar clar que són conscients que la legislació andorrana actual no permet que una cooperativa regeixi els destins directament d’un banc. Però també va exposar l’economista que res no impedeix que dita cooperativa sigui la titular de les accions d’una altra societat que sí que pugui tenir entre el seu objecte social la gestió bancària. I seria aquesta la fórmula que es faria servir. La idea dels promotors de la iniciativa és que els clients i els treballadors del banc siguin titulars de dues terceres parts de les accions de la cooperativa. Mentre que els accionistes de BPA podrien mantenir el control d’una tercera part dels títols de la nova societat. Nomen és molt dur amb l’opció triada pel Govern, el de crear un banc pont. Durant la presentació del projecte ‘raiffeisen.ad’, l’exparlamentari i economista va recordar que la llei aprovada l’abril i per la qual es crea, entre altres l’AREB, deixa clar que qualsevol acció o decisió de l’administració en relació a una entitat bancària ha de primar el fet que es minimitzi el cost de l’operació i que la pèrdua de valor dels actius sigui, també, la menor possible. Per a Nomen, amb la constitució de Vall Banc passa just el contrari perquè, està convençut l’economista, hi ha una clara voluntat de beneficiar a tercers. Eusebi Nomen va posat sobre la taula tres exemples d’escenaris diferents. Escenaris El més beneficiós per a clients, treballadors i accionistes, al seu entendre, seria el del banc cooperatiu. Per contra, l’operació del banc pont és la més nefasta a parer de Nomen. Segons l’economista, amb la constitució de Vall Banc els accionistes perden 225 milions d’euros (140 milions es perden en qualsevol cas per la liquidació de Banco Madrid, el principal actiu de BPA); els clients deixarien de recuperar entre 24 i 225 milions d’euros en funció dels criteris que apliqui l’AREB i el nombre d’expedients que finalment aconsegueixin superar les auditories que hi ha en curs. Finalment, Nomen dóna per fet que amb la constitució de Vall Banc i posterior venda d’aquest el 90% dels treballadors actuals de BPA perdran la seva feina. Per contra, amb el banc cooperatiu que està dissenyant només tindria la pèrdua de l’equivalent a la liquidació de Banco Madrid. L’economista i els seus acompanyants consideren que no caldria aplicar cap reducció als actius dels clients i que en el moment que la cooperativa, enlloc de fer un banc nou, el que faria seria reestructurar l’actual, tots els empleats podrien mantenir el seu lloc de treball. Eusebi Nomen ha explicat que aquesta fórmula de fer banca es basa, entre altres, en un tracte molt personalitzat i detallista amb el client, i d’aquí que es necessiti un nombre de personal suficient i més voluminós que en d’altres sistemes bancaris. El que també va exigir Nomen és que l’AREB no faci cap pas des de l’opacitat. Així, a l’organisme que tutela la resolució bancària li va exigir la màxima transparència i que faciliti dades que poden ser claus tant per a poder acabar de perfilar la proposta del banc cooperatiu com per al conjunt de treballadors i clients. El que demana Nomen és que l’AREB no mogui ni un actiu de BPA a Vall Banc ni decideixi amortitzar les accions preferents de l’entitat intervinguda, per exemple, fins que no hagi explicat obertament quin nombre de clients ha passat degudament les auditories (és a dir, els seus KYC són bons i passaran al banc bo) i quina serà la minusvàlua que l’REB aplicarà a la transmissió d’actius de BPA a Vall Banc.