La disputa que mantenen les funeràries pel repartiment de guàrdies a l’hospital de Meritxell acabarà dirimint-se al Tribunal Constitucional. L’empresa que va presentar la demanda judicial en contra de la distribució feta en el seu dia, l’any 2002, pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, va presentar un incident de nul·litat contra la sentència del Superior que validava la decisió de la parapública. Ara, aquest darrer recurs ha estat desestimat, fet que obre la porta definitivament a què el cas arribi al TC.
El periple judicial, al qual li queden etapes, arrenca del juliol de l’any 2002, quan des del SAAS es va decidir establir un calendari mensual de repartiment de guàrdies funeràries pel qual Pompes Fúnebres Andorranes assumia únicament la darrera setmana de cada mes. En canvi, Pompes Fúnebres de les Valls i altres companyies s’encarregarien de la resta de dies. Des de la primera companyia es va expressar la queixa que totes aquestes empreses acabaven responent a un mateix número de telèfon.
Ho va fer en diferents ocasions a la direcció de la parapública, però no va ser fins a finals del 2016 quan es va fer un recurs administratiu que el SAAS va refusar. A partir d’aquí, es va iniciar el periple judicial. En primer lloc, la Batllia va refusar la demanda tot al·legant que la decisió impugnada no era un acte administratiu. En segona instància, el Superior va esmenar la plana i va apuntar que sí que ho era. Tot això, no va estimar la demanda perquè entenia que s’havia trigat massa a actuar.
Pompes Fúnebres Andorranes va presentar un incident de nul·litat en contra d’aquesta segona resolució, tot argumentant que s’havia produït una vulneració del dret a la jurisdicció garantit per l’article 10 de la Constitució. Entenien que, ja que Batllia s’havia limitat a pronunciar-se sobre si l’acte del SAAS era o no susceptible de valoració judicial, no ho havia fet sobre si la reclamació era o no extemporània. Per tant, reclamava que es retornés el cas a la Batllia perquè es pogués pronunciar sobre aquest punt. En cas contrari, apuntaven, no hi hauria hagut una segona instància.
Des del Superior s’ha desestimat l’incident de nul·litat, ja que els magistrats entenen que no s’ha vulnerat cap dret. “La previsió legal d’una doble instància comporta que les pretensions de les parts siguin examinades per dos tribunals diferents en instàncies consecutives, però no suposa que cadascun d’aquests òrgans jurisdiccionals s’hagin de pronunciar sobre totes i cada una de les qüestions plantejades pels litigants”, indica la resolució.
Pompes Fúnebres Andorranes demanava que la Batllia es pronunciés sobre el cas, però el Superior entén que no es vulnera el dret a segona instància
Per tant, “de la mateixa manera, quan el tribunal de primera instància, com succeeix en aquest cas, ha estimat una de les diverses excepcions oposades pel demandat, i no s’ha pronunciat sobre les demés, el tribunal d’apel·lació, si revoca la primera sentència, pot abordar l’examen de les altres excepcions que van ser oposades oportunament”. S’entén, doncs, que “amb això no es produeix cap indefensió del demandant, que ha pogut articular les seves al·legacions tant en la primera instància com en la segona sobre el contingut d’aquestes excepcions i també sobre la qüestió de fons”. A més, adverteixen que, en cas contrari, “podria suposar un pelegrinatge processal entre les diverses instàncies, en el cas que el tribunal d’apel·lació anés revocant successivament les decisions de la instància sobre les diverses excepcions articulades pel demandat”.
El refús de l’incident de nul·litat suposa un tràmit que, de fet, s’havia de superar per poder recórrer al Constitucional. Per tant, en les properes setmanes tot apunta al fet que es presentarà un recurs al TC. Cal recordar que, en el seu dia, la demanda judicial presentava reclamava fins a 1,3 milions d’euros en danys i perjudicis, per les pèrdues que, suposadament, aquest repartiment de guàrdies els hauria provocat al llarg d’aquests anys.
Comentaris