Diverses fonts han assegurat que tant Liberals com ‘terceravia’ i fins i tot Andorra Sobirana d’Eusebi Nomen pretenen atraure els independents, que han aconseguir enfilar al seu carro una part molt notable de les famílies polítiques (i no polítiques també) ordinenques. Sols els demòcrates intenten fer via en solitari sense acabar de trobar un candidat de prou rellevància que tanqui files. Ja s’ha dit que Consol Naudí fa temps que es va autodescartar i Toni Fillet, el pretès després, també s’ha desmarcat. Més encara amb la posició que manté Ventura Espot arran del ‘cas casino’.
Els demòcrates tenen ara per ara sols una territorial tancada del tot, la d’Encamp amb Jordi Torres i Maria Martisella
Així les coses, la direcció i el comitè parroquial demòcrata intenten tirar hams per mirar de pescar algun peix gros. Toni Missé, Patrícia Riberaygua i Justo Ruiz segueixen a la banqueta per saltar al terreny de joc quan se’ls ho demani. Cap dels tres, però, no convenç per encapçalar la llista territorial. De fet, és el comú de moltes parròquies. Aquelles persones que convencerien no fan el pas, i els que no convencen s’ofereixen. Demòcrates, hores d’ara, només té una llista parroquial clara, la d’Encamp (Jordi Torres, Maria Martisella).
A l’altra banda, seguint amb el fil ordinenc, el grup independent que va néixer del descontentament vers el rumb polític que està portant els darrers anys tant el país com la parròquia i a qui no convenç, tampoc, cap de les formacions nacionals, ha fet taca d’oli i s’ha ampliat a un bon nombre de ‘seguidors’. Els seus impulsors, però, reconeixen que el principal problema és trobar els noms que encaixin i que estiguin disponibles. Després de diversos dies de reunions i contactes, el grup s’hauria donat uns dies de respir fins dissabte.
Llavors, s’ha de veure què diuen aquelles persones a qui se’ls va proposar agafar les regnes de l’agrupació parroquial i com respiren alguns contactes telefònics pendents de fer. Una vegada configurada la candidatura, la plataforma ciutadana acabarà triant el nom amb el qual concorrerà a les eleccions. Aquest és l’acord al qual van arribar els promotors de la iniciativa, que també van convenir no pactar amb cap formació i veure, després dels comicis, quin és l’escenari parlamentari que queda i actuar en conseqüència.
Un dels duets que s’ha posat sobre la taula per intentar tancar la candidatura del CC massanenc és el format per Carles Naudi i Raül Ferré
El grup independent ordinenc és una mica el reflex de Ciutadans Compromesos (CC) a la Massana. La formació comunal pretén elaborar una candidatura que eviti una fractura i que, de fet, comportaria, si acaba quallant la tesi dels principals dirigents de l’agrupació massanenca, començant pel propi cònsol, David Baró, que ni demòcrates, ni liberals, ni ‘terceravia’ no fessin llista a la parròquia. Un dels tàndems que s’hauria posat sobre la taula per tancar cercles seria el format per Carles Naudi i Raül Ferré, que deixaria el comú.
De moment no hi ha res tancat. Ni s’espera que hi hagi res fins dilluns com a molt aviat. A més, queda veure com se solucionarien els suports postelectorals. Per continuar evitant fractures, alguns dels dirigents de CC defensarien que la formació intentés configurar un grup parlamentari propi, en cas de triomf electoral, sumant amb altres grups parroquials o fent pactes puntuals amb formacions minoritàries que eventualment aconsegueixin representació parlamentària.
Contactes a tort i a dret; ball de noms
Del que acabi passant a la Massana n’estan pendents gairebé totes les formacions. Les darreres hores han estat plenes de contactes. El procés prelectoral, ara per ara, només té una cosa clara: està incrementant la facturació de molts establiments de restauració. Més enllà d’això, hi ha molts serrells per tancar. I hi ha molts noms sobre la taula. Cap de fixe, ni molt menys. A la capital, per exemple, Sílvia Riva, Carles Jordana o Enric Tarrado continuen entrant en les travesses demòcrates. Tarrado podria entrar a la llista nacional. El ‘problema’ és que el candidat Xavier Espot hauria demanat una dona, d’Andorra la Vella i que ‘tanqui’ amb Virtus Unita per al segon lloc de la seva llista. No és fàcil.
Hores d’ara, els únics que estan clar que surten guanyant amb el procés preelectoral és la facturació dels establiments de restauració: els àpats no paren
Més noms per a la capital: el cap de llista del tiquet social-liberal tot porta a pensar en Joaquim Miró. Els progressistes d’SDP confiaran en Àngel Dalmau i busquen una dona per al segon lloc mentre la ‘terceravia’ se sustenta ara mateix en dues dones: Ruth Vila per a la llista nacional i Emi Matarradona, fins ara presidenta del sindicat de funcionaris comunals, per a la territorial. Eusebi Nomen espera lligar en les properes hores un exalt funcionari que faria parella amb Rafel Gaytán a la territorial de la capital. A Escaldes, el més clar, si no hi ha canvis, seria el duet social-liberal amb Rosa Gili i Marc Magallón. Els demòcrates encara barregen noms (Miquel Aleix, Sílvia Calvó, Eric Jover…) i la ‘terceravia’ espera resposta d’un enginyer que de donar el sí desllorigaria l’embús que hi ha amb noms que no acaben de fer prou consens com Josep Pubill, França Riberaygua o Lluís Ferreira.
A Encamp ja s’ha dit que hi ha clar el tiquet demòcrata (Torres-Martisella) i en principi SDP també tindria presència segura en aquesta parròquia. La ‘terceravia’ s’estaria articulant al voltant de l’entorn Pintat-Mas i la coalició social-liberal jugarà amb la terna Ferran Costa-David Rios-Cathy Juan, encara pendents de veure com s’acaba configurant la candidatura nacional liberal. A Sant Julià és la ‘terceravia’ d’Unió Laurediana qui amb Josep Majoral i Carine Montaner ho té més avançat. Tota la resta són noms solts: Gerard Alís pel PS, Carles Álvarez per DA i Josep Duró pel moviment que es voldria articular a mode de Laurèdia en Comú però sense ser Laurèdia en Comú.
Finalment a Canillo també hi ha molt moviment però poca concreció. Totes les formacions estan intentant cercar els seus candidats, amb la curiositat, si es vol dir així, que fins a tres formacions han trucat a la porta de més d’una persona. En tot cas, fins i tot Demòcrates per Andorra (DA) té moltes dificultats per confeccionar la llista. Autoapartada en principi Meritxell Palmitjavila i amb la voluntat de renovació que deixaria fora l’actual subsíndica Mònica Bonell que, tot i això, no està pas descartada, els dos noms que prenen més força serien els de Landry Riba i Marc Casal.
El primer, director d’Agricultura, el voldria Xavier Espot per a la llista nacional amb vocació de ministrable. Però el comitè veu com en el cas de fer el salt a un ministeri, ‘perdria’ una peça. D’aquí que pretengui convèncer-lo perquè vagi a la candidatura territorial, igual com s’està intentant amb l’actual conseller comunal de Finances. Cap dels dos, però, no hauria donat hores d’ara el sí. Entre la resta, l’ara Andorra Sobirana Ricard Riba és el més actiu intentant configurar una territorial canillenca. Si no reeixeixen els contactes, Riba hauria d’ocupar una de les primeres places a la llista nacional que encapçalaria -perquè falten encara ben bé cinc noms- l’exparlamentari Eusebi Nomen.
Comentaris (3)