Ni regals ni privilegis i algunes altres coses que la nova llei de la Funció Pública posarà per escrit

  • Els representants dels treballadors públics es reuneixen aquest dimarts amb la ministra responsable del ram per mirar d’acostar posicions després del mosqueig sindical
  • Descarrega serà la primera en rebre un comunicat en què els sindicats posen de manifest el seu enuig per la manca d’informació i consens en qüestions que consideren clau
  • El nou text establirà negre sobre blanc, per exemple, que quan un càrrec de relació especial cessa no té cap mena de dret a percebre cap indemnització
  • La normativa que s’està elaborant i acabant de polir també fixa que es puguin fer mitges jornades, fet que ja es duia a terme però la legislació de capçalera no contemplava
La futura Llei de la Funció Pública posarà per escrit que el cessament dels càrrecs de relació especial “no genera, en cap cas, dret a indemnització”. Malgrat que això era un principi comunament acceptat, que en els esborranys de la modificació legislativa que s’està treballant hi consti de forma explícita és un clar missatge perquè no hi hagi cap mena de dubte. Entre les obligacions i els deures també s’hi inclou, a diferència del text actual, que no es pot acceptar “contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis”. No per sabut, aquesta circumstància també es vol deixar clara. L’elaboració de la modificació de la llei, a priori, entra en la seva recta final. Caldrà veure, però, com acaba la picabaralla dels sindicats dels funcionaris amb la ministra responsable del departament, Eva Descarrega. La titular de Funció Pública ha convocat per a aquest dimarts els col·lectius sindicals després de veure com tots els representants dels treballadors públics posaven el crit al cel però no haver estat consultat sobre alguns dels canvis que ja es donen per fets i que s’han anat exposant a departaments de l’administració. Els sindicalistes tenen intenció d’entregar a la ministra un document a mode de comunicat consensuat per tots els col·lectius i on es reflecteix el malestar dels sindicalistes. La comunicació s’hauria de fer posteriorment pública. Mentrestant la redacció de la llei va avançant. Moltes parts de l’articulat el que fan és posar per escrit qüestions que ja es donaven per sabudes. Per exemple, ara es deixarà clar, també, que els treballadors públics -terminologia que es pretén anar usant més que no pas la de funcionari- han d’actuar amb eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, qualitat de servei i transparència. I també amb compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, integritat, responsabilitat, transversalitat i respecte. Com ja s’ha dit en altres ocasions, el nou marc normatiu ‘crea’ la denominació de treballadors públics interins, que és l’equivalent als ‘reconeguts’ eventuals. La interinitat màxima que es contempla són “projectes de tres anys” als quals s’hi poden afegir dotze mesos més un sol cop. Es deixa clar que de la mateixa manera que els cossos especials han de conservar l’estatut de funcionari, aquest estatut també l’han de tenir els secretaris judicials i els registradors civils, per exemple. La política de recursos humans de l’administració central ja no s’encomanarà específicament a la secretaria d’Estat de la Funció Pública si no que es deixa en mans del ministeri responsable del departament -estalviant així un maldecap a aquell Govern, com li va passar al primer de Toni Martí, que no trobi secretari d’Estat per a aquesta tasca-. La comissió consultiva prendrà el nom de comissió de Funció Pública però, en essència, manté les mateixes funcions i potestats i el text nou amb què es treballa no recull explícitament el dret de no ser “discriminats per raons polítiques”, encara que el catàleg que es proposa és més extens i quan parla de convicció o opinió segurament l’engloba. També es posa per escrit que en la llei que els treballadors públics podran fer mitja jornada. La legislació actual no ho contempla encara que per altres vies aquesta circumstància també estava reconeguda. En definitiva, més enllà de qüestions com la transformació dels triennis en quinquennis i alguna altra cosa, la reforma que es projecta no és gran cosa més que un compendi del que s’ha anat aplicant. Però, justament, allò que els sindicats consideren més transcendent, perquè els modifica de forma important allò de què gaudeixen ara, no se’ls hauria consultat. I d’aquí l’emprenyada que aquest dimarts s’hauria de fer evident a Descarrega.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.