- Les advertències de l'organisme fiscalitzador són molt clares i rotundes: que el comú supromís el servei públic i rescindís el contracte de concessió és desviació de poder
- L'ens de control insinua clarament que la corporació encampadana va actuar perquè no en sortissin perjudicats ni la constructura, ni la concessionària ni el banc que finançava
- Gevivasa, Andbank i, fins i tot, una consultora que va fer un peritatge comunal estan vinculades al cas de les comissions per obra pública que rebia Convergència
Les consideracions que fa el Tribunal de Comptes en relació a la resolució de la concessió dels pisos socials del Pas de la Casa generen força neguit en l’entorn demòcrata. I no només en la majoria comunal encampadana, segons que han manifestat diverses fonts. L’òrgan fiscalitzador creu, en el seu informe relatiu als comptes del comú d’Encamp de l’any 2015, que el fet de deixar sense efecte la concessió i suprimir el caràcter de servei públic que s’havia donat als habitatges pot suposar una desviació de poder. En certa manera, que el comú va intervenir perquè empreses que havien participat del projecte (Gevivasa i Cevalls) i el banc que finançava l’operació (Andbank) no patissin cap perjudici.
L’apunt fet pel Tribunal de Comptes i els raonaments que dóna -rebutjats de pla en les al·legacions àmplies presentades pel comú encampadà-, com per exemple que “no queda provada a l’expedient la inviabilitat econòmica del contracte”, causen molt neguit en l’entorn taronja. Però és que, a més a més, hi ha un altre element que encara que en certa manera col·lateral i potser desconegut per a molts no pot pas passar desapercebut: tant les dues empreses vinculades a la construcció, primer, i a la gestió de la concessió, després, com el banc que participava del finançament del projecte estan vinculades a l’escàndol català del 3%. Per acabar-ho d’adobar, l’empresa consultora que fa un peritatge que conclou que la rescissió del contracte de concessió és una bona cosa per al comú també apareix en la mateixa causa que està instruint un jutjat del Vendrell.
Anem a pams. En el seu informe sobre l’any 2015, el Tribunal de Comptes repassa la resolució de la concessió dels pisos socials i del seu caràcter de servei públic. “Aquest acord és fruit de diferents peticions en aquest sentit de la concessionària, que seguí amb la presentació d’una demanda davant la Batllia, sol·licitant, de forma resumida; la nul·litat, o resolució del contracte, amb indemnització dels costos de l’obra, de 18.029.586 euros i dels dèficits acumulats d’explotació, d’1.643.733 euros”. Les accions judicials es van deixar sense efecte i la concessionària i el banc financer van renunciar a elles, després que es rescindís la concessió.
En concret, es va extingir el servei públic i la resolució del contracte administratiu. Es van donar en propietat al comú, lliure de càrregues, diversos pisos “en compensació del cost dels terrenys (poc més de quatre milions d’euros), dels honoraris del projecte i de la direcció facultativa sufragats pel comú”. La resta d’apartaments i dels censos van anar a parar a Cevalls -i per remissió, alguns d’ells són ara propietat d’Andbank- perquè els exploti en règim de lliure mercat. Els contractes d’arrendament vigents en aquell moment, el març del 2015, s’havien de respectar. L'acord va tenir el suport de l'oposició comunal tot i que, certament, les explicacions van ser en algun cas vagues i tot i tenir el comú la voluntat de subhastar els pisos que se li van atorgar, dit procés es va paralitzar sense massa explicacions.
Les contundents conclusions de l'òrgan que fiscalitza els comptes públics genera molts dubtes i tensions en l'entorn de DA, que veu com una 'amenaça' l'operació que va fer el comú d'Encamp
El Tribunal de Compte puntualitza, respecte de l'acord, que “la concessió d’un servei públic comporta que el contracte es gestiona a risc i ventura del concessionari; això és, el trasllat al concessionari tant dels riscos que deriven de la construcció com dels riscos que deriven de l’exposició de les incerteses del mercat, en aquest cas, el risc de demanda”. Certament, el comú i Cevalls-Gevivasa es pensaven que els pisos, el seu lloguer, volarien i, a més, a un determinat preu, i no va ser així. Però això, ve a dir l’òrgan fiscalitzador, no pot ser responsabilitat de l’administració pública. Ben al contrari, assumeix el risc per bé i per mal el concessionari.
Tanmateix, recorda el Tribunal de Comptes, no només no queda provada la inviabilitat econòmica del contracte si no que “l’informe emès pels tècnics contractats pel comú posen de manifest la viabilitat del projecte des de l’òptica del concessionari”. I per acabar-ho d’adobar, retreu l’organisme de control, “a l’expedient no consta l’anàlisi de mesures alternatives a la adoptada per donar continuïtat al servei o, en el seu cas, restablir l’equilibri econòmic de la concessió”.
L’organisme també ve a dir que l’administració no es pot fer càrrec d’una eventual insolvència que la concessió pogués acabar generant a les empreses participants o al banc que finançava el projecte. “Independent de l’origen o el causant dels referits problemes financers, aquesta actuació del comú -la supressió del caràcter de servei públic dels habitatges i la resolució del contracte de concessió- és susceptible de ser considerada desviació de poder”. En les seves al·legacions, la corporació rebutja del tot aquesta consideració.
Xavier Tauler, un dels principals empresaris implicats en la causa investigada per un jutjat del Vendrell, és apoderat d'un compte de Gestora de Vivendes de les Valls (Gevivasa)
I ho refusa perquè entén que “la desviació de poder comporta que un acte discrecional incorre en aquest vici quan és intrínsecament arbitrari, per no estar motivat, o per incórrer la seva motivació en error que greu que porti a un resultat absurd, o que la motivació no tingui base objectiva, o que sigui contrària a la bona fe”. Doncs la corporació encampadana justifica que la decisió va estar degudament motivada, no és absurda, té una base objectiva i no va ser adoptada de mala fe. I un dels informes en què se sustenta la decisió és, explica el comú en les al·legacions, un peritatge encarregat pel comú a l’empresa OCPS, que acaba afirmant que “la solució proposada per la concessionària és la que econòmicament considera més adient per a les finances comunals”.
Resulta que OCPS, dades objectives i podent causar més o menys neguit i que poden tenir o no una relació directa amb els fets, va estar investigada en el marc del cas del 3%. De fet, aquesta consultora, les oficines de la qual van ser regirades per policies espanyols degudament autoritzats ara just fa un any, està vinculada a l’exdirector general d’Andbank, Jaume Sabater, i a un altre exAndbank especialista en crear entramats societaris i que és conseller delegat i director d’OCPS, Eduard Jordi Bober.
OCPS se la va relacionar al ‘cas 3%’ per haver suposadament participat en la creació d’entramats o el que es van anomenar ‘ajuntaments paral·lels’, que servien suposadament a Convergència Ddemocràtica per cobrar comissions d’empresaris que, a canvi, rebien concessions i adjudicacions d’obra pública. Efectivament, entre els clients que OCPS assegurava en la seva pròpia pàgina electrònica corporativa haver tingut hi havia nombrosos ajuntaments catalans investigats pel cas de les comissions d’obra pública.
I entre els empresaris que té una causa oberta per, suposadament, pagar comissions i així beneficiar-se d’adjudicacions hi ha qui va ser home fort de Copisa, Francesc Xavier Tauler. Curiosament, Tauler apareix en un recent informe elaborat per la guàrdia civil a partir de tot un seguit de dades enviades per les autoritats judicials andorranes en el marc de la instrucció del ‘cas del 3%’ català com a apoderat d’un compte de Gevivasa a Andbank, entitat en la qual tenen o, sobretot, van tenir comptes altres empresaris catalans del món de la construcció i sectors afins també implicats en la mateixa causa.
Per tant, els dubtes estan servits. I més enllà de la desviació de poder advertida pel Tribunal de Comptes, el neguit és evident. La vinculació, almenys per persones i societats, dels pisos que havien de ser socials del Pas de la Casa amb el 3% català és poc menys que evident.
Comentaris