Minguillón i Ferrer tenen (gairebé) decidit trencar-ho tot i encenen l'alarma a DA

Comentaris

Minguillón i Ferrer tenen (gairebé) decidit trencar-ho tot i encenen l\'alarma a DA
Minguillón i Ferrer tenen (gairebé) decidit trencar-ho tot i encenen l\'alarma a DA
Encara que no ho sembli, entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria hi ha vasos comunicants. El guirigall en què estan immersos demòcrates i ‘ferrerominguillonistes’ a la capital pot tenir una repercussió molt directa en el fet que no hi hagi una plataforma de confluència opositora a Unió Laurediana (UL). I tot plegat pot fer que a la capital hi hagi cinc candidatures i a Laurèdia, tres. Queda encara molt temps perquè res d’això no s’acabi confirmant. Però el panorama està molt mogut hores d’ara. Fins al punt que aquest dijous, la Coalició d’Independents (Cd’I) de Rosa Ferrer i Jordi Minguillón podria anunciar que trenca definitivament amb DA. I que anirà per lliure. Anem a pams. Cd’I no només es manté en què l’actual cònsol d’Andorra la Vella és el seu candidat a candidat i que hauria de ser, també, el número 1 de la llista que teòricament havien de configurar amb DA. La formació violeta ja té molt avançada la confecció d’una candidatura pròpia després de comprovar que no estan en disposició d’acceptar les condicions imposades pels liberals per anar junts. Minguillón i Eron Estany serien els caps de llista i, molt probablement, Maika Nin ocuparia la tercera posició. Dimarts a la nit hi va haver una reunió de la comissió mixta de candidatura i els representants de Cd’I van tornar a insistir que no es mourien ni un centímetre en allò que havien dit: Minguillón ha de ser el cap de llista proposi qui proposi DA perquè el pacte era que Cd’I triava el número 1. Els demòcrates, amb Toni Martí al capdavant, tant han assegurat que respectarien l’acord signat al seu dia com, seguint la voluntat del comitè parroquial de la capital, que no volen saber res de tenir l’actual cònsol de cap de cartell. Diversos càrrecs de DA han mirat d’intercedir per fer canviar de parer les persones més bel·ligerants amb Minguillón. De fet, per als taronges hi havia dos escenaris possibles: o acceptaven a contracor el candidat proposat per Cd’I i convencien els radicals contraris que deixessin de fer soroll; o trobaven una alternativa que servís per ofegar les pretensions de Ferrer i, sobretot, de Minguillón, i aquest darrer acabés a la segona plaça de la candidatura. Però ni Marc Pons ni Meritxell Rabadà ni Eduard Andueza han baixat del burro (de fet, ja donen per fet que no aniran a cap candidatura), ni Cd’I vol sentir cap altre nom que no sigui el seu: ni Conxita Marsol ni Mònica Codina, que seria dues de les peces que mira de situar DA en la partida per intentar guanyar la batalla. I vist com està la situació d’enrocada, i vist que els uns continuen tossuts en voler trobar una tercera via (Marsol, Codina) que serveixi per apaivagar els ànims ‘minguillonistes’ ; i els altres que consideren que no poden acceptar més faltes de respecte (recorden sovint a Toni Martí que no va respectar el tracte que Rosa Ferrer seria ministra de Presidència), ara mateix l’escenari més probable, si aquest dijous s’haguessin de presentar candidatures, és que Cd’I aniria en solitari i, probablement, Ferrer posaria el seu càrrec de ministra a disposició del cap de Govern. La titular de Salut i Benestar ja busca suports per a la campanya tot i saber que s’hi juga més del que hauria volgut. I espera que si el trencament es confirma la inestabilitat també es deixi notar al Consell General.

Les plataformes de Sant Julià

I és aquí on entra en joc Sant Julià. L’opció que Ladislau Baró encapçalés una plataforma de confluència ‘antiUL’ era més realista que un simple cop de força. Els promotors de dita plataforma es van trobar dimarts a la nit. Baró va insistir en la seva voluntat d’aglutinar l’oposició. Això sí, tenint marge de maniobra suficient per fer un equip en què se sentís còmode. I això no va agradar gens la resta d’integrants del que hauria de ser una sola candidatura adversa a Unió Laurediana. Un ampli sector d’aquesta plataforma defensaria que cap partit no pot capitalitzar la candidatura. I que la presència de Baró i algun altre candidat marcadament proper a DA (Carol Puig, Joan Gómez) restaria visibilitat a la transversalitat que es busca. Encara més. Una part dels promotors d’aquesta llista de confluència hauria reclamat que aquells que acabin anant a la candidatura, si militen en alguna formació ja constituïda avui, han de donar-se de baixa de l’afiliació. En aquest marc s’hauria ofert a fer el pas Bruno Bartolomé. Hi havia tanta divergència que es va fer una mena de votació. I va guanyar la tesi segona. Ladislau Baró quedava descartat davant, asseguren alguns dels presents, l’enuig més que evident de l’actual ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que ha estat un dels dirigents de DA que més ha participat en les converses ‘plataformistes’. Hi hauria hagut tanta discrepància o diguint-li com vulguin que hores d’ara no seria descartable que al marge d’Unió Laurediana (que segueix intentant convèncer Roser Bastida, que podria acabar formant tàndem amb Carles Verdaguer) hi hagi una candidatura sota les sigles de DA i una plataforma que aglutini el centre-esquerra de la parròquia més alguns independents que s’hi puguin sentir identificats. Bartolomé en seria el cap de llista. El dubte és saber si hi ha prou matèria primera per trobar un bon copilot i una dotzena de noms més que no siguin ‘els de sempre’. I encara una última lectura davant la postulació de Ladislau Baró i l’enuig de Gilbert Saboya. El primer, president del grup parlamentari demòcrata, comença a estar fart de les vicissituds que viu al Consell General i la sempre complicada relació amb un líder no gens fàcil com Toni Martí. Si això se li suma la possibilitat que DA es quedi en minoria al Consell i hagi de gestionar un grup que es pot anar fracturant a mesura que passin els mesos… la sortida comunal hauria estat perfecta. O seria perfecta, vaja. I a Saboya, haver fet una plataforma àmplia i de confluència, amb gent de la seva confiança, i amb possibilitats reals de tombar la truita a Sant Julià li hauria donat força per poder aspirar a ser cap de Govern. Saboya sap que Martí l’ha designat hereu. I si el trencament a la capital s’acaba confirmant, l’escenari d’un avançament electoral general no seria descabellat. Amb un triomf de DA a Sant Julià i una derrota de DA a Andorra, Saboya sortiria reforçat i, per exemple, un altre possible ‘candidable' com Jordi Cinca perdria força. I pel mig… Rosa Ferrer. A DA es continuen mossegant les ungles i els dits sencers pensant encara en el ‘mal dia’ que van decidir pactar amb Cd’I i van enviar la seva matrona al búnquer de Clara Rabassa. Ferrer té una mala salut política de ferro. Martí tres quarts del mateix. Però ni de bon tros es deuria pensar el fill del barber d’Escaldes que la ‘passionària’ d’Andorra la Vella li faria pixar tanta sang. I encara queda, com a mínim, tot un cap de setmana!

Comentaris

Trending