La consellera general demòcrata Meritxell Mateu va iniciar a principi del 2012 una tasca de difícil definició entre intermediària i ‘lobbysta’ entre Banca Privada d’Andorra (BPA), especialment la multinacional asseguradora Allianz i el poder polític del qual ella mateixa formava i forma part. Però almenys inicialment, Mateu ho feia d’amagat i conscient, pels termes que usa, que la seva feina no era d’allò més escrupolosa. "Estic encara d'incògnit als ulls del Govern", escrivia en un dels correus electrònics enviat a un dels seus interlocutors de l’entitat bancària.
Mateu, al contrari del que ha anat sostenint fins i tot aquest dilluns mateix en l’executiva nacional de DA, no tenia cap contracte laboral amb BPA ni cap relació professional que no fos la de participar en reunions i fer contactes per influenciar des de la seva posició de coneixement del funcionament de l’administració andorrana i dels procediments legals. En alguns dels mails, avançats per El Triangle a l’Estat espanyol, es poden llegir expressions com "segons he pogut saber a Govern" o informa als seus contactes de BPA que hi ha decisions que s’havien de prendre i s’han ajornat o explica que hi ha hagut l’allargament de terminis de debat parlamentari.
BPA estava interessada en un projecte que l’asseguradora Allianz i partners seus estava duent a terme a altres països, com ara Suïssa, i que permetia tenir cobertes les assegurances de treballadors d’empreses d’aquell país però que treballaven a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina o Central. BPA va pensar en acudir a aquest sistema per als treballadors que pensava destinar a la seva filial de Panamà. Hi havia un problema, però: ni la Llei d’immigració ni la de la CASS no permetien implantar el model. Primer es va treballar amb la multinacional asseguradora, amb un paper important de mediadora de Mateu amb un dels representants de la companyia a França, Loic Bertrand, i després també un treball més soterrani de fer passar el missatge entre els seus companys polítics.
Meritxell Mateu hauria fet feina de formigueta, mirant que el Govern no se n’assabentés que treballava, d’una manera o altra, per BPA. Realment, la Llei d’immigració es va canviar en el sentit que convenia als partícips d’aquelles reunions. El 10 d’octubre del 2013 el Consell General acordava una modificació legislativa que segons recull el preàmbul justificatiu, entre altres coses, preveia “crear una autorització de treball sense residència, motivada per la necessitat de les empreses andorranes de contractar personal que treballi i resideixi fora d’Andorra”.
Després vindria una segona tasca molt més complicada i que, de fet, no es va assolir mai: introduir els canvis necessaris a la Llei de la CASS. Els polítics van topar amb la ferma oposició de la directora general de la parapública, Joaquima Sol, tal i com posa de relleu també Mateu en alguns dels seus correus electrònics. Ja era ben entrat el 2013, de fet, a final d’aquell any, i llavors Mateu ja parlava amb tota la seva extensió amb alguns dels seus companys, ja fos al Govern (Jordi Alcobé) o ja fos al Consell.
Mateu anava reportant alguns avenços i també els entrebancs que es trobava als seus diversos interlocutors a BPA, on al principi de la seva tasca no sabia massa com presentar-se. "Què haig de dir" es demana quan explica a l’inici de la participació en tot plegat que ha quedat a la seu central del banc. Una de les persones del grup parlamentari amb qui m més interès té a parlar Mateu és amb el llavors conseller general Xavier Montané, un dels homes forts del grup parlamentari de DA i que va portar molt en primera mà qüestions relatives a les modificacions que es van introduir durant la legislatura passada a la Llei de la CASS.
Montané, explica Mateu en un dels mails, no acaba de veure bé alguns dels canvis que es proposen. O almenys que ho hagi de fer el grup per via d’esmena. Lamenta, diu la parlamentària ara a la corda fluixa, que el Govern no els hagi parlat abans de la història que estan amanint. Montané no va voler continuar en política després de l’anterior legislatura. Va al·legar raons personals, que hi eren (va ser pare a la recta final del període parlamentari) però també va acabar fart d’alguns comportaments dels seus companys.
Mateu, entre l’abril del 2012 i el juny del 2014 va percebre 48.000 euros a través de la societat Landstreet, vinculada al llavors conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i que avui està sota investigació judicial. Aquell pagament es va dividir en vuit liquidacions trimestrals de sis mil euros que ni BPA, ni Landstreet, ni Miquel no van declarar mai a la CASS perquè no hi havia cap relació de patró-assalariat amb Meritxell Mateu. La parlamentària, protagonista aquest matí de dimarts al Consell General, va afirmar en transcendir el cobrament que va percebre que era assalariada a temps parcial i via un contracte verbal, un fet manifestament contrari a la Llei del Codi de relacions laborals. Els darrers dies ja ha tornat a referir-se als assessorament de qüestions tècniques molt complicades. Imbuir-se del projecte que oferia Allianz per ‘vendre’l’ després a qui calgués adobar per fer que la proposta fos viable al Principat. “D’incògnit als ulls del Govern”, és clar.
Comentaris