El Pla Nacional del Paisatge incorpora un procés participatiu amb comuns, agents socials i ciutadans

Durant el 2019 es van registrar 39 incidències relacionades amb les deixalles i la contaminació d’espais naturals

Roda de premsa de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó i la directora directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Silvia Ferrer
Roda de premsa de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó i la directora directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Silvia Ferrer Cristian Cortés

L’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra que es durà a terme des del 2021 i fins al 2035 vol implicar en la presa de decisions a les institucions, els agents socials i econòmics i a la ciutadania. Entre els objectius, destaca conservar els referents visuals i identitaris d’Andorra integrant-hi les infraestructures, conservant els paratges d’alta muntanya, apropant els fluvials als residents i tenint-ne cura dels agraris.

La iniciativa ha estat presentada aquest divendres per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó i la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer. Des del ministeri dirigit per Calvó es treballarà tenint en compte tres premisses: la revisió i actualització de l’estratègia que s’ha desenvolupat des del 2011 fins ara, la coordinació tècnica amb l’Observatori de Paisatge de Catalunya i el procés participatiu amb comuns, agents socials i ciutadania. Amb tot plegat, es vol generar un mapa d’acció que inclogui els principis, els objectius i les accions de la nova estratègia 2021-2035.

La ministra enten que el paisatge és un element dinàmic que representa la totalitat del país i el full de ruta ha d’incidir en tots aquests aspectes.

Quant als objectius de qualitat, s’han fixat la conservació dels paratges d’alta muntanya, tindre uns paisatges agraris productius i potenciats, millorar la qualitat dels panorama urbà i apropar les zones fluvials a la ciutadania. A més, es treballarà per tindre unes instal·lacions turístiques i de lleure que permetin la desestacionalització i siguin respectuoses amb el medi.

D’altra banda, amb el procés participatiu es vol captar el coneixement sobre el paisatge de la ciutadania, dels agents socials i econòmics i de les principals institucions, debati les accions a materialitzar i implicar i corresponsabilitzar la societat andorrana en la cura del país. Fins al mes de juliol s’han dut a terme onze entrevistes als set comuns i quatre directors de govern i s’han realitzat tallers amb els agents. A partir de setembre, es començaran amb els qüestionaris dirigits al ciutadà i s’espera que l’any vinent el pla d’actuació estigui definit.

Sílvia Ferrer vol “implicar a la societat andorrana en la cura i l’estima del paisatge.”

Pel que fa a les 39 incidències registrades el 2019, 33 van ser foto denúncies, de les quals el 70% eren per deixalles o terra i pedres abandonades i la resta per contaminació de rius o estanys. Les sis restants van ser punts negres: el 83% també per deixalles o terra i pedres abandonades i el 17% per vehicles abandonats.

Ferrer també ha repassat les accions més destacades de l'estratègia del 2011 fins al 2020, com ara el potenciament del sector agrari per diversificar l’economia del país, introduir el paisatge en la planificació urbanística i en la planificació sectorial nacional, la neteja i manteniment de la vegetació de vint-i-set quilòmetres de rius i torrents, la restauració dels marges de rius, garantir la integració paisatgística de les carreteres i millorar els programes educatius escolars per formenta el coneixement i l’estima del paisatge amb divuit sessions en les quals han participat 343 alumnes.

Etiquetes

Comentaris

Trending